«M’és igual si els diners arribaven en helicòpter llançats des del cel», ha arribat a dir el bancari, que ha acabat alguns dels trams de la vista convençut que després de dies el tribunal, almenys els dos magistrats que estan més al cas de la situació (Enric Anglada i Jacques Richiardi), havia copsat que l’important era saber d’on surten els diners i no pas com acaben arribant al banc, si és en efectiu a través d’intercanvis a Barcelona o si els diners els pujava el client directament.
Joan Pau Miquel ha llançat més d’un dard enverinat contra l’ex-auditora de KPMG responsable de l’equip que va auditar BPA durant els anys més controvertits en relació amb el que s’està jutjant. Una Maria Cosan que després dirigiria l’INAF
Qualsevol escenari en relació amb l’arribada dels fons, dels diners al banc, podria possibilitar o podria ser indicador de blanqueig de capitals. Però alhora podria no indicar res de res, ha explicat Miquel, que ha deixat clar que l’important era poder «aproximar-se més o menys a l’origen dels diners», que a l’entendre de l’ex-CEO de BPA era l’important i que per això es duia el pertinent control i registre de les operacions dels clients amb un llistat detallat dels intercanvis d’efectiu entre comptes.
Joan Pau Miquel, que en algun moment ha tingut alguna que altra pregunta punyent (o que ho intentava ser) del fiscal general, Alfons Alberca, i alguna precisió sol·licitada pel magistrat francès que integra el tribunal, especialment actiu en el seguiment de les vistes, ha llançat més d’un dard enverinat contra l’ex-auditora de KPMG responsable de l’equip que va auditar BPA durant els anys més controvertits en relació amb el que s’està jutjant. Una Maria Cosan que després dirigiria l’INAF.
L’ex-CEO de BPA ha lamentat en certa manera que la resposta de l’INAF a la petició feta al seu dia per la instructora la signés l’assessor jurídic del regulador i no la directora a qui se li va trametre la sol·licitud. Miquel ha afirmat que «l’INAF és imprecís» en situar els intercanvis en efectiu «en els entorns» de les operacions «per caixa». «No em queixo que l’assessor jurídic no ho conegui, em queixo que la senyora Cosan no el matisés» atès que, ha deixat clar Miquel, que en els intercanvis d’efectiu els diners mai passaven per la caixa del banc.
Tot i que en alguns moments ha semblat que s’avançava en la comprensió de l’operativa, la terminologia, les pràctiques bancàries i tot plegat, hi ha hagut moments de certa tensió i desorientació. Certa xauxa i nerviosisme en la bancada de l’acusació pública, que en algunes ocasions ha tornat a treure l’agressivitat que durant molts dies havia perdut. «Els termes ens porten a molta confusió», ha reconegut el president de la sala, Enric Anglada, que ha hagut de tornar a ‘posar pau’ en més d’una ocasió. El president de la sala, més que cap dia, ha hagut d’agafar les regnes de la vista tot admetent que «molts dels que estan aquí estan perdent el temps». Fins al punt que ha dispensat especialment aquells advocats que es vulguin absentar.
A l’inici de la vista, Anglada ha informat que l’INAF havia aportat la informació requerida la setmana passada. Aquelles actes de reunions amb l’auditor i el banc que durant molts mesos havia negat. També hauria aportat altres comunicacions que se li van demanar. En tot cas, fins la setmana que ve no es tractarà la qüestió. Per necessitats del fiscal general la tercera setmana de judicis acaba aquest dimarts. Alberca no pot acudir a la sessió prevista per a dimecres i s’ha posposat. Una decisió discutida per molts advocats, que si no poden acudir a alguna jornada s’han de fer substituir i, en canvi, aquesta mateixa imposició no ‘assisteix’ al ministeri públic.
Comentaris (1)