Entre les mesures que haurien de contribuir a reduir aquesta bretxa, la secretària general de l’IAD ha destacat els plans d’igualtat de les empreses i entitats públiques. Actualment, de les 167 empreses que estan obligades a disposar-ne, només 101 han complert amb aquest requisit, cosa que representa un 60,47% del total -82 el 2023 i 19 el 2024-. Això implica que quatre de cada deu empreses encara no han presentat el pla d’igualtat, sense que fins ara s’hagi aplicat cap sanció.
Segons Pallarés, aquest retard respon en part a la necessitat de recursos per part de l’administració per poder fer el seguiment dels plans presentats. “La secretaria d’Estat també requereix recursos per poder analitzar aquests plans, comprovar que siguin coherents amb la normativa i continuar amb el procediment sancionador que preveu la llei per a les empreses que no els han presentat”, ha explicat.
En aquest sentit, ha animat les empreses a accelerar el procés, especialment perquè, segons ha indicat, ja han rebut notificacions recordant l’obligació legal. Tot i així, ha advertit que, si les empreses no actuen, la secretaria d’Estat d’Igualtat i el Govern hauran de prendre les mesures necessàries. Això sí, ha deixat clar que la voluntat no és sancionar, sinó que les empreses entenguin la necessitat de disposar d’aquest pla i també dels beneficis que tenen “Amb un pla d’igualtat intern tindran millors relacions laborals, més saludables, que ajudaran a una millor coordinació. És positiu per a tothom”. Pallarés ha aclarit que el règim sancionador és competència de la secretaria d’Estat d’Igualtat, i no de l’IAD. Tot i això, ha insistit en la importància que la normativa “s’assenti” i que les empreses facin un esforç per complir els requisits. “Nosaltres estem a disposició de les empreses per acompanyar-les i ajudar-les en tot el que calgui”, ha afirmat, destacant que una part essencial de la feina de l’Institut és la conscienciació. “Preferim anar més per una via pedagògica”, ha dit Pallarés, tot mostrant l’esperança que en pocs mesos la situació quedi regularitzada.
De fet, aquesta ha estat una de les principals qüestions que s’han posat sobre la taula durant la compareixença, i és que diversos representant dels grups parlamentaris han posat en dubte la necessitat de disposar d’un Institut Andorrà de les Dones, que al seu parer, duu a terme algunes funcions molt similars, per no dir pràcticament les mateixes, que altres departaments o la secretaria d’Estat d’Igualtat; així com que la seva funció seria més efectiva si disposes d’un caràcter més sancionador, en lloc de consultiu. En aquest sentit, Pallarés ha assenyalat que aquesta és una qüestió que s’hauria d’abordar en un debat sobre l’aplicació de competències.
Durant la compareixença, Pallarés també ha fet referència a la despenalització de l’avortament. En aquest sentit, ha recordat que el debat continua obert i que el Govern ha expressat públicament el seu compromís de treballar en un text legislatiu en aquesta matèria. “Volem creure que així serà, en el moment que el Govern en fa una constatació directa als estats membres en el seu informe al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides”. Aquesta manifestació per a Pallarés suposa una vinculació política i fa que mantingui l’optimisme amb què el procés podrà avançar abans que finalitzi la legislatura.
Tot i això, des de l’IAD també han posat sobre la taula que no se’ls ha consultat en l’elaboració del possible text, tot i que entenen que es deu a la discreció amb la qual s’està treballant aquesta qüestió, i ha manifestat la voluntat de l’entitat de poder-hi participar aportant la seva visió una vegada es faci públic i entri a tràmit parlamentari, amb l’objectiu de garantir el compliment de les recomanacions internacionals i la protecció efectiva dels drets de les dones a Andorra.
Finalment, Pallarés ha explicat que l’Institut treballa per adoptar progressivament el model del Gender Equality Index (GEI), que ha estat impulsat per l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, com a marc de referència per a l’elaboració dels futurs informes anuals. Es tracta d’un model que permet mesurar el grau d’igualtat entre dones i homes a partir de sis grans àmbits -treball, diners, coneixement, temps, poder i salut- als quals s’afegeixen dimensions com la violència i la interseccionalitat. Segons ha detallat, actualment el Principat disposa de dades completes o parcials per a una part important dels indicadors, però encara hi ha mancances que s’estan treballant conjuntament amb l’Observatori de la Igualtat i els serveis estadístics. “Adoptar el GEI ens permetrà tenir una metodologia homologable, transparent i comparable a nivell europeu, i sobretot una fotografia molt més útil per orientar la presa de decisions”, ha subratllat, afegint que l’objectiu final és “disposar d’indicadors sòlids que ajudin a dissenyar polítiques públiques basades en evidències”.
Comentaris (3)