Em comentaves que ja s'havia fet com música màkina en català.
Correcte. Amb el tema de l'Andorra Remember Festival, a nivell professional, ens hem trobat que hi ha una diferència bastant clara: tenim discjòqueis amateurs i discjòqueis professionals... No estem en contra, ni molt menys, simplement que perquè tinguis més recursos publicitaris, no significa que siguis el primer. Discjòqueis professionals, com podríem ser el DJ Kike del Sol o jo mateix, DJ Neura, que portem al món de l'escena ‘màkina’ des dels anys 90 i escaig, nosaltres ja muntàvem festes ‘remember’.
Però, en el tema vocal, ells sí que van assegurar que era la primera cantada. Quina diferència hi ha entre una veu amb filtre i una veu generada per IA?
Jo he tingut la Naiara en el meu grup, jo sé el que és tenir la Naiara cantant al meu costat. A nivell professional, li queda molt... És més, jo he treballat amb Eva Martí, que és la cantant del 'Fly on the Wings of Love'. He treballat amb Marian Dacal, que és la cantant de Pont Aeri, del 'Flying Free'. I totes porten filtre. Si jo agafo una intel·ligència artificial que li dic que em canti utilitzant filtres, quina diferència hi ha? No n'hi ha cap.
El món de la producció ha canviat molt. Què opines de fer servir la intel·ligència artificial com a eina?
Avui en dia els discjòqueis tenim l'avantatge que ha sortit la intel·ligència artificial. Ara, pagar amb un productor ja no són 600 euros com a mínim. Ara pagues 50 euros al mes i fas les que tu vulguis. Planteges les idees que tens al teu cap. Ets més autosuficient.
Però, si és tan accessible, no es perd el valor del talent?
El que és el talent ja no és necessari. És positiu i negatiu al mateix temps? Sí, perquè el talent és una cosa que, desgraciadament, s'anirà perdent, perquè el que es premiarà serà la idea. L'únic que una persona ha de pensar en com fer aquells acords. Una màquina t'ho fa en un moment. Tens un clar exemple, a l'Àsia. El K-pop ho canta una màquina. I els concerts és un avatar que surt en una pantalla, i omplen estadis sencers de futbol. On està la diferència?
Aquesta digitalització també ha afectat la manera de punxar en directe, oi?
Clar, avui en dia, la gran majoria de djs, fan servir el sincronitzat, les cançons ja no tenen la durada de 6-7 minuts com tenien abans, ara són de 2 o 3 minuts. El discjòquei ja no mescla. Això ha sigut per culpa del contingut de curta durada que ens han donat les xarxes socials, com TikTok. El discjòquei està obligat a veure: "Ostres, si la gent està parant de ballar, als dos minuts d'haver posat el tema, haig de posar un altre". Per mi, la grandesa del món de la nit porta morta des que va sortir el digital.
Sembla que el públic ja no valora una sessió ben treballada.
No. La gent ara va per fer el vídeo. Exacte, van pel postureig, pels 'likes'. No van a escoltar la sessió, no van a donar-li el valor que realment mereix el que està fent el discjòquei.
Tu vens d'un món molt més analògic, amb vinils. Com ho combines amb la teva producció actual?
O t'actualitzes o et mors. Aquest és el problema que em vaig trobar. El món digital, una de les coses que ens ha donat, és que ens permet tenir l'opció de poder anar on vulguis amb tot el teu material per 10 quilos - en lloc de maletes de 30 kg -.
I en l'adaptació del contingut?
T'has de convertir en un TikTok. Faig una cosa: agafo una cançó comercial que no es 'màkina', amb una base 'canyera', i faig un 'mashup'. Transformo el tema comercial en un tema ‘màkina’ nou actual. Des que vaig canviar la lògica cap a contingut curt i mashups, això es va transformar en un increment brutal de visualitzacions.
La idea de voler començar a fer música en català, d'on va venir?
Jo soc molt crític a les xarxes socials. Una de les coses que a mi em va esgarrifar la pell va ser quan la senyora Marsol va dir: "A mi no em podem fotre la culpa de l'habitatge perquè acabo d'entrar al Departament". D'aquí ha sortit la idea de fer coses en català. Com que jo no tinc por i no tinc fills, m'és igual. A mi ja m'han donat l'esquena moltes vegades precisament per dir el que penso.
Fa poc has publicat 'Sostres de vidre' i ara publicaràs 'Llums a la vall'. Quin missatge concret hi ha darrere d'aquest últim?
Parla de la dificultat de viure a Andorra i el car que és viure al país, la dificultat per trobar feina, la dificultat per parlar de segons quines coses. I la pròxima que trec, que la vull treure aquest diumenge, és la de 'Llums a la vall'. Són molt similars en alguns aspectes, sobretot pel criteri que ha tingut molta gent de DA en dir-nos que és normal que marxem fora del país per poder viure i vindre a treballar aquí. Això és el que pretenc fer entendre a la gent amb 'Llums a la vall'; que ens han dit això i no és cert.
Quin és el teu últim missatge a la gent?
Nosaltres som el motor del país i no pot ser que una peça del motor estigui fora del capó del cotxe. Si soc el motor del país, he d'estar aquí. No em pots dir que marxi. Això està molt lleig, i ja va sent hora que algú els hi digui. Va sent hora que la gent jove escolti música i se'ls hi quedin els missatges gravats a foc, perquè quan ells siguin grans no repeteixin els mateixos errors que nosaltres. Si ningú els fa entendre això, el problema que té qualsevol país o civilització és no recordar el seu passat. Per tant, està condemnat a repetir-lo.
Comentaris (1)