El seu ‘modus operandi’ sempre seria més o menys el mateix: aconseguir cotxes, de la manera que sia, per vendre’ls i treure’n diners. I, també, per lluir-los. Perquè algunes de les persones que el coneixen asseguren que llueix de poder canviar de cotxe amb assiduïtat. El jove, que faria part d’una família més extensa que fa uns quants va arribar a la Massana i parcialment en va tornar a marxar -només haurien quedat ell i el pare, de qui els perjudicats com a mínim sospiten que també participaria, poc o molt, dels ‘negocis’ del seu fill-, hauria quedat alliberat aquesta nit, després de passar a disposició judicial. Ni ha transcendit si se li ha imposat alguna mesura.
El que sí que és clar és que ha enredat nombrosos propietaris de vehicles dels quals sabia que volien desprendre’s del cotxe. Solia rastrejar portals com Wallapop i contactava amb qui li semblava. De fet, ha arribat a entabanar, com ha pogut comprovar el Diari, fins i tot veïns seus. Normalment s’hauria aprofitat de certa confiança -deixar-li el vehicle per provar-lo i no tornar-lo mai més- però també hauria fet martingales diverses. De fet, el març hauria quedat força clar. Es va estimbar amb el cotxe després de marxar d’una gasolinera de Sant Julià sense abonar el gasoli que havia injectat al vehicle i hores després de robar unes plaques de matrícula als Plans de Sispony.
FER-SE EL ‘RONSO’
Aquells darrers dies de març va acabar a l’hospital en assegurar no trobar-se bé després d’accidentar-se just davant de la Seu de la Justícia, a la Baixada del Molí. Havia protagonitzat una perillosa persecució després que els agents de policia el detectessin a la frontera, a punt d’entrar en territori espanyol, quan havia deixat de pagar 140 euros a la gasolinera citada. Fent-se el ‘ronso’, i davant la possibilitat d’haver d’esgotar les 48 hores màximes de detenció abans de ser posat a disposició judicial, la fiscalia en va ordenar l’alliberament.
Ja llavors estava sent investigat per martingales en la compra-venda de vehicles. Estafes de diversa mena. Que si transferències inexistent, falsificació de cartes grogues, canvis de nom simulats… el que fes falta. I encara no aconseguia un vehicle, de la manera que fos, i el posava a la venda. La policia n’ha recuperat, ha assegurat en un comunicat aquest divendres, nou. No ha explicat, però, que d’aquests, n’hi ha alguns que fa mesos que els té al dipòsit sense que els legítims propietaris -els entabanats- en puguin disposar.
I el jove, tot i saber-se investigat (dins del vehicle amb què es va estimbar el març hi duia les plaques de matrícula sostretes i va quedar clar que estava duent a terme maniobres il·legals), ha continuat operant. Fa tot just dos mesos, per exemple, una secció de la Batllia va dictar una condemna en un procediment d’injunció pel qual l’ara processat havia d’abonar 15.000 euros a un resident que li havia venut un cotxe. Un mes després es va procedir a l’execució forçosa. Però l’implicat, com si sentís ploure.
Fa tot just dos mesos, per exemple, una secció de la Batllia va dictar una condemna en un procediment d’injunció pel qual l’ara processat havia d’abonar 15.000 euros a un resident que li havia venut un cotxe
Ell ha anat fent. A Andorra -on finalment ha estat detingut per segon cop, i per segona vegada alliberat-, on se li han atribuït delictes contra el patrimoni i contra el tràfic jurídic arran de les suposades estafes i la creació i utilització de documentació falsa i usurpació d’identitat en la compravenda de vehicles que hauria protagonitzat, i a Espanya. De fet, segons que han explicat algunes de les fonts consultades, alguns dels vehicles que hauria aconseguit a través de les seves martingales han estat recuperats a Espanya.
En alguns casos, ja no s’han trobat ni tan sols en la seva totalitat. Perquè en algunes ocasions se n’han localitzat peces. No pas tot el vehicle en qüestió. I els entabanats malden per la innocència amb què van actuar. Però també amb la lentitud amb què ha actuat la Justícia, atès que era indubtable l’autor principal de tot plegat. I encara hi ha la sospita, ja s’ha apuntat, de ser hi ha connivència amb el pare.
Vista la situació, els perjudicats de qui s’ha trobat els cotxes manllevats però no se’ls ha retornat, esperen poder tenir accés als automòbils amb certa celeritat. Per veure com s’ha devaluat l’estat dels cotxes i comprovar si aquests encara tenen algun valor o no. Perquè, això també, el jove processat no ha trigava a reduir el preu si necessitava diners. També oferia els cotxes sostrets a través de plataformes especialitzades en la venda de productes usats. Segons els afectats, fa temps que el comportament delictiu del jove és una constant. Sense escrúpols. Sense miraments.
Comentaris