El documental va néixer arran d’un projecte acadèmic durant un curs preuniversitari que Miralles va cursar abans d’entrar a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), on actualment estudia primer de cinematografia. “Estàvem fent classe de documental i cadascú havia de preparar un projecte. Al principi tenia una idea totalment diferent, i la professora em va dir: ‘Què pots aportar tu aquí?’. Vaig pensar que potser seria millor fer alguna cosa més personal”, explica.
La projecte va acabar prenent forma quan la seva àvia li va comunicar que tenia previst tancar la merceria després de mitja vida treballant-hi, un fet que va acabar convertint-se en el detonant emocional del documental. “Es va ajuntar això amb què la meva àvia volia tancar la merceria en un any vista. Vaig trobar que era la perfecta oportunitat per centrar-ho en ella i en la merceria, i donar-li aquest to emocional”, relata. Aquell petit local ple de fils, botons, patrons i clientes de tota la vida deixaria d’existir, almenys com l’havia conegut fins aquell moment. La jove estudiant de Cinema, lluny de resignar-se a veure desaparèixer aquell univers, va decidir immortalitzar-lo per sempre.
El resultat és ‘Merceria Lídia’, el documental amb el qual el passat cap de setmana la jove andorrana es va endur el premi de memòria històrica del Festival Ull Nu, i que ha acabat connectant amb el públic per una raó molt simple: és una història quotidiana, propera i molt actual, que reflexa també el que està passant a molts petits comerços d’Andorra. Per a Miralles, aquell espai ha estat molt més que una botiga. “La merceria és gairebé com la meva segona casa, un espai on passava molt temps quan era petita”, assegura.
La jove cineasta reconeix que la decisió de tancar el negoci li va generar un impacte important. “Quan la meva àvia em va dir que tancava la merceria vaig pensar: ‘Com pots tancar la merceria?’. No entenia que un lloc on jo havia crescut deixés d’existir o no hi tingués el mateix accés. A més, hi ha tantes memòries allà... tot i que entenia que era el millor si la meva àvia sentia que era hora de tancar la botiga”. La merceria, però, no abaixarà la persiana definitivament. L’establiment continuarà obert sota una nova direcció, que assumirà el relleu amb la voluntat de mantenir viu aquest espai i omplir-lo d’una nova etapa i noves històries.
“Al final crees un vincle amb la propietària i amb l’espai. És una cosa molt bonica i fins i tot íntima, que només et poden donar els petits comerços”
Davant d’això, el documental es va convertir també en una manera de preservar-ne el record. “Vaig aprofitar per tenir les imatges d’aquesta merceria per sempre. Això també suposo que va ajudar a fer que no fes tant mal que tanqués la merceria. Va ser com dir: ‘Almenys sempre tindré això’. Aquest record enregistrat”. La seva àvia no només va acceptar formar part del projecte, sinó que s’hi va implicar plenament. “Estava encantada. Em va ajudar moltíssim amb la preproducció i fins i tot va trucar a les seves amigues perquè sortissin al documental. Jo volia captar com parlava amb les clientes i com era el dia a dia”, explica.
A través de converses, rutines i petits gestos quotidians, ‘Merceria Lídia’ retrata també la relació humana que es crea als comerços de proximitat. “Al final crees un vincle amb la propietària i amb l’espai. És una cosa molt bonica i fins i tot íntima, que només et poden donar els petits comerços”, defensa.
Miralles també reflexiona sobre la dificultat de mantenir aquest tipus de negocis amb el pas del temps i la manca de relleu generacional. “Jo de petita -així com hi ha els qui volien ser astronautes- somiava amb aprendre a fer costura i aprendre sobre moda, i quedar-me la botiga de la meva àvia, però ella mateixa em deia que estudiés. Crec que es perd aquest relleu generacional per com es mou el món de ràpid”.
El premi rebut a l’Ull Nu arriba ara com una empenta important per a una creadora que tot just comença el camí audiovisual. “La gent diu que és una peça molt emotiva, però que no arriba només des de la pena. Hi ha moments de riure, moments més tristos… i crec que s’ha aconseguit retratar la merceria des d’un lloc molt personal”.
Actualment, Miralles continua explorant diferents formats audiovisuals i assegura que vol continuar explicant històries des d’una mirada pròpia. “M’interessen molt les històries íntimes, però m’agradaria explorar una mica de tot: documental, ficció, videoclips… Hi ha mil maneres d’explicar històries”. I probablement aquí hi ha la clau de tot plegat. Que Merceria Lídia no parla només d’una botiga que tancarà. Parla de tot allò que queda quan els espais de sempre desapareixen.
Comentaris (1)