Un dels moments més tensos de tota boda és aquell on qui l’oficia demana si algú té alguna cosa a dir i li commina a fer-ho amb la coneguda frase que diu “que parli ara o calli per sempre”. Normalment, ningú diu res. Al Gerard i la Mercedes, la parella protagonista d’aquest reportatge no els va donar temps a arribar a aquest instant. La seva cerimònia de casament es va anul·lar quan tot just faltaven unes dues hores per l’acte. La culpa? Del coronavirus.
La seva boda s’havia de celebrar el 17 de març. Per tant, ho tenien tot preparat per donar-se el sí i fer una petita celebració amb els familiars més propers. El dijous 12 a la nit, però, els esdeveniments es van començar a precipitar amb l’esclat de la crisi. “Ja llavors vam saber que ni la seva família ni la meva podien venir”, apunta la Mercedes. La cerimònia, però, va trigar encara uns dies a quedar anul·lada. De fet, el dilluns 16 van trucar al comú de la Massana i “ens van dir que ens podien casar, però que hi anéssim tot just nosaltres i els testimonis”.
Per tant, confiaven fins al darrer moment que, com a mínim, l’acte oficial, es podria celebrar. El cop final, però, va arribar el mateix dimarts. “Ens van sorprendre dues hores abans. Ens van trucar i van dir-nos que ho cancel·laven, que ja ens avisaríem més endavant per parlar de quines dates noves podríem escollir”, recorda.
"Estàvem molt il·lusionats; hem hagut de passar moltes coses per poder estar junts", remarca la Mercedes.
El cop, admeten tots dos, va ser dur. Ja havien acceptat que la celebració seria trista en haver-la de fer sense gran part dels familiars, però havien mantingut l’esperança de poder fer una cerimònia que, a més de l’aspecte emotiu, també tenia un altre pràctic. I és que ella és temporera i la boda era també l’inici d’una nova vida. “Estàvem molt il·lusionats. Hem hagut de passar moltes coses per poder estar junts i la boda era el que ens permetia passar a tenir una relació normal tots dos junts”, apunta, tot reconeixent que “aquell dia, ens ho vam prendre fatal”.
Amb els pas dels dies, la decepció s’ha pogut superar a poc a poc. Tot i això, lamenta, encara els queda ara “la incertesa total”. No saben quan podran casar-se, a l’espera que se superi tota la crisi sanitària provocada pel coronavirus. A banda, hi ha el dubte de com quedarà la situació legal d’ella, un cop finalitzi l’autorització de treball temporer i si tindran la possibilitat, com tenien previst, de fer tots els tràmits per al reagrupament familiar.
I, evidentment, mantenen la tristor d’haver vist com el que havia de ser un dels dies més macos de la seva vida quedava esgarrat i ajornat. “Ens hem quedat sense la il·lusió”, admet la Mercedes. A més, recorda que els anells “ja els teníem gravats amb la data”. Un 17 de març que recordaran amb decepció, a l’espera de poder treure l’espina quan les bodes es puguin tornar a celebrar.
Comentaris