S’ha fet una tirada de 55.000 segells distribuïts en plecs de 25 cadascun. Tenen un format horitzontal de 40,9 per 28,8 mil·límetres. 4 per 3 centímetres com aquell que diu. El paper usat és estucat, engomat i fosforescent i el procediment d’impressió ha estat l’offset. Tot força habitual en aquestes emissions. El valor postal dels segells que protagonitza Morell (Barcelona, 1941; Andorra la Vella, 2020) és de 0,70 euros. L’emissió es va fer aprofitant la passada edició de Sant Jordi. Però va passar pràcticament desapercebuda.
El valor postal dels segells que protagonitza Morell (Barcelona, 1941; Andorra la Vella, 2020) és de 0,70 euros. L’emissió es va fer aprofitant la passada edició de Sant Jordi. Però va passar pràcticament desapercebuda
En la justificació de l’elecció de Morell per protagonitzar un segell es recorda que “la pèrdua d'Antoni Morell i Mora, el 5de gener de 2020, va ser la pèrdua d'un intel·lectual, profundament humanista, que al llarg de la seva vida va realitzar una profunda reflexió entorn de la societat, la història i el poble andorrà”. Una reflexió que, segons Correos, “es va beneficiar de la seva polifacètica personalitat, que el va portar a exercir de professor, advocat, polític, ambaixador i sobretot, escriptor de novel·les, assajos i articles en diversos mitjans”.
Fill d'un conductor d'Alpicat (Lleida) i d’una andorrana, de qui va heretar la seva nacionalitat, va rebre una profunda formació humanística gràcies al seu pas per diversos seminaris a Barcelona, on va arribar a ser ordenat diaca. Posteriorment va continuar els seus estudis en filosofia i història moderna i contemporània a la Universitat de Saragossa. La seva tasca professional va començar amb la docència, fins que el 1973 va ser nomenat secretari general de Sindicatura. És considerat un dels pares del procés d’andorranització del Principat alhora que, pare també, de la literatura moderna andorrana. De la seva obra en destaquen tres novel·les: ‘Sets lletaníes de mort’; ‘Borís I, rei d’Andorra’ i ‘La neu adversa’ que conformen un retaule sobre la societat andorrana tradicional.
Entre altres coses, i així ho ressalta Correos, va impulsar la posada en marxa de l’Arxiu Nacional, la Biblioteca Nacional i l’Institut d'Estudis Andorrans. El 1981 va ser nomenat secretari general del primer Govern d’Andorra i entre 2005 i 2010, ja en malaurada i plena decadència física, va exercir d’ambaixador extraordinari i plenipotenciari de el Principat a la Santa Seu.
La seva obra va ser mereixedora de diverses distincions i reconeixements com el Premi Carlemany, el premi Sant Miquel d’Engolasters o el Premi Manel Cerqueda. La seva activitat literària li va permetre conrear l'amistat amb altres escriptors com Salvador Espriu, Agustí Bartra o Miquel Martí i Pol, entre d'altres.
Comentaris (1)