Però tant el reclús com el psiquiatra que li va fer la valoració a petició de la defensa, un Joan Obiols habitual dels reconeixements forenses a presos -entre d’altres, és clar- ha explicat que sí. Que era cert el que explicava i que a més a més també era raonable. Clar, però, que la barreja “va ser brutal”. I de fet, en bona part, això explicaria perquè la policia va trobar Tribaldos la matinada del 7 al 8 de juny de l’any passat estirat, mig endormiscat, al costat dels dos restaurants on acabava de robar-hi. I amb bona part del suposat botí a sobre.
Nascut a Andalusia, va crèixer en una població propera a València però ha viscut més entre presons que a fora el carrer; té 42 anys i la matinada del 7 al 8 de juny de l'any passat, almenys va entrar, després de barrejar ansiolítics amb whisky, en dos restaurants del carrer na Maria Pla de la capital
Però Tribaldos està tan enganxat a gairebé tota mena de substàncies -i a les benzodiazepines més encara- que no només no li fan l’efecte letal que provocarien a qualsevol altra persona quan en consumeix en les quantitats que de vegades fa sinó que tot sovint necessita la ingestió d’aquest tipus de fàrmacs. De fet, els metges li han de prescriure perquè així, dins de tot, dins del seu comportament “antisocial” i “transgressor de les normes” pugui anar fent. Tampoc fent una vida normal, perquè dels 42 anys que té, Tribaldos n’ha passat més entre reixes que fora d’elles.
El pres, establert a les rodalies de València des de petit i d’origen andalús, va començar a consumir des d’alcohol a tota mena d’estupefaents (“heroïna, cocaïna, pastilles, xocolata, marihuana… de tot”) des de ben jove. Tant, que encara era un infant. Tenia vuit o nou anys. Així ho ha explicat al Tribunal de Corts que aquest matí l’ha jutjat pel furt amb escalament en casa habitada i el furt continuat amb força en les coses. Vaja, que hauria entrat a robar en un domicili del carrer Creu Grossa d’Andorra la Vella -que ell ho ha negat sempre- i hauria entrat també en dos restaurants del carrer Na Maria Plà. I en aquest cas no pot pas negar-ho.
En un dels restaurants, va ser tan brutal la seva acció, volent obrir una caixa de tabac amb una radial que va trobar al local, que es va fer un bon tall. El reguer de sang el va delatar. De l’altre restaurant, just al costat, se’n va endur un parell de bosses de menjar que hi havia al frigorífic i les bosses en qüestió les hi van trobar just al costat al portal on la policia el va localitzar dormint la mona. Més o menys, és clar. Tribaldos també duia a sobre unes joies del domicili particular on nega haver estat. I on la defensa manté que no va ser. Al pis, qui hi robés, ho va fer amb la pulcritud i l’ordre que van ser totalment absents en els restaurants, almenys en un d’ells, que segons el seu propietari va quedar “destrossat”.
El ministeri fiscal, com ja va avançar l’Altaveu, demana quatre anys i mig de presó més l’expulsió del país i la responsabilitat civil que pertoqui; la defensa reclama que no hagi de complir més del que ha fet preventivament i que després se l'expulsi
El ministeri fiscal, com ja va avançar l’Altaveu, demana quatre anys i mig de presó més l’expulsió del país (a banda de 4.640 euros per a la propietat d’un dels locals i 800 euros que hi havia en una guardiola que va desaparèixer del domicili privat d’on també van ‘sortir’ unes joies de gran sentimentalisme per a la seva propietària que en part van ser recuperades en una butxaca d’una de les dues jaquetes que duia posades Tribaldos en ser detingut i que es mirin de valorar les peces que no han aparegut). La defensa manté que només se li poden imputar els furts dels restaurants i reclama que la presó ferma que se li pugui imposar no vagi més enllà de la reclusió provisional que ja ha fet. I que si se li vol atribuir el furt en casa habitada, que sigui en qualitat de còmplice i la pena li pugui comportar, com a molt, l’expulsió del país.
Però més enllà de les qüestions jurídiques i les peticions de les parts, el judici tenia el valor de poder veure ‘en acció’ l’home que l’octubre passat es va fugar de la Comella. Ha estat una ‘acció’ a mitges, ja que per raons de l’excepcionalitat del coronavirus, José Luis Tribaldos no ha estat a la sala d’actes de Prada Casadet. La seva compareixença ha estat telemàtica i d’aquella manera. Perquè la connexió des de la presó, per les condicions tècniques amb què treballa Institucions Penitenciàries, ha anat fallant. Una cosa és clara: el reclús fa molt millor cara de la que feia el dia que la policia li va prendre les fotos que es van publicitar per promoure’n la seva cerca quan va fugir.
Les explicacions del reclús, espontànies, naturals, contradictòries, sense sentit a vegades, han fet saltar algun que altre somriure a la sala. De fet, i obertament, alguna rialla. Tribaldos, per bé i per mal, també ho saben al centre penitenciari, és un home especial. Bregat en presons. Aferrat a mil i una addiccions (ha explicat que almenys en una desena d’ocasions ha intentat fer vi casolà a la presó per poder-ne beure, i cada cop li ha suposat un expedient disciplinari, i no són els únics que se li han obert) i amb tantes o més patologies, malalties, que fa que des de molts anys percebi 392 euros a Espanya d’una pensió per minusvàlua.
“Té un trastorn antisocial de personalitat que arrossega des de la infància; té conductes impulsives, poc pensades", ha declarat el psiquiatra que el va valorar a petició de la defensa
Tribaldos ha usat la darrera paraula per afirmar estar “penedit dels (furts als) locals; a la casa, jo no hi vaig entrar. És la pura veritat. Demano perdó i estic molt penedit. Vaig venir a Andorra amb la condició de treballar-hi, no de robar-hi”, ha indicat el reclús. Una estona abans havia assegurat que va arribar al Principat a mitjan maig de l’any passat i es va establir a casa d’unes amigues, d’unes conegudes. Durant unes setmanes va estar portant currículums i mantenint entrevistes en diferents hotels per buscar-hi feina, fins i tot en un hotel que quedaria a prop de Sierra Nevada, “allí on s’esquia”.
Hauria acabat emparaulant un contracte pel qual percebria 1.200 euros i quedava subjecte a portar el certificat de penals. Un certificat que mai no va portar. El 7 de juny, hores abans de ser detingut, hauria anat amb una de les amigues andorranes i el seu pare a la Seu a comprar i en tornar, durant el viatge, van discutir. Això el va començar a treure de polleguera i el va portar a sortir de festa. Va conèixer un tal Francisco, que ha tingut força presència durant el judici, davant d’una fiscal atònita, que ha arribat a qualificar el relat de Tribaldos de “rocambolesc i poc creïble”.
En qualsevol cas, i en més d’una ocasió, a banda de deixar clar que ell no va entrar al domicili privat i que no va agafar les joies, sinó que les hi va donar el tal Francisco que mai no ha aparegut, el processat ha usat expressions com: “no me’n recordo”, “no era conscient d’aquells actes, estava sota els efectes de psicotròpics i alcohol”. Després de declarar-se insolvent si mai se li fa pagar res, ha tornat a insistir que “no recordo el que estava fent” o “no sabia el que estava fent”. A més, ha dit, després de la discussió amb el pare de la seva amiga i que aquest li digués que el que havia de fer era tornar a Espanya, “no tenia diners i em vaig dedicar a robar, no tenia cap altra opció”.
Tribaldos ha usat la darrera paraula per afirmar estar “penedit dels (furts als) locals; a la casa, jo no hi vaig entrar. És la pura veritat. Demano perdó i estic molt penedit. Vaig venir a Andorra amb la condició de treballar-hi, no de robar-hi”
La nit prèvia als fets va anar “de bar en bar”, consumint alcohol i píndoles de Trankimazin. “Vaig ingerir més pastilles del compte”, ha explicat en un moment de la vista abans d’assegurar que a la presó s’ha intentat suïcidar, ha afirmat, “quatre o cinc ocasions”. Una d’elles tallant-se les venes pels canells i en un altre cas, empassant-te una pila. “Tinc una addicció a les benzodiazepines i a l’alcohol”, ha reconegut sense embuts. De fet, ja s’ha dit, ha insistit diversos cops a la fiscal que sí, que sí, que s’havia empassat mig pot de 'trankimazins’, d’una presentació de cinquanta píndoles.
“Té un consum fora del comú al qual s’acaba acostumant”, ha admès el psiquiatra que ha declarat. “Té un trastorn antisocial de personalitat que arrossega des de la infància”, ha continuat explicant un Obiols que ha deixat clar que té el mateix nivell d’intel·ligència mitjà de qualsevol persona. Però Tribaldos, en molts moments, i afavorit per les addiccions -la defensa demana que l’estat que presentava quan va accedir als restaurants compti com a eximent incomplert- “es perd”. “Té conductes impulsives, poc pensades.” I només es calma, amb Trankimazin. Però molt Trankimazin.
Comentaris