En una carta manuscrita facilitada a l’Altaveu de tres pàgines explica alguna de les vicissituds viscudes. Com es va fugar, per què, què el va portar a Andorra… sempre la seva versió, és clar. Ell assegura que “tot el que dic és veritat”. Però cal, evidentment, agafar certa distància d’un home que porta més anys en centres de reclusió (23 anys dels 41 que té) que no pas fora. Amb una pensió per llarga malaltia degut a algun dels seus trastorns mentals, Tribaldos, ‘enganxat’ a les drogues des de ben jove, pateix diverses malalties contagioses (VIH, hepatitis C…). Des que va reingressar a la presó després de la fugida avortada el seu estat de salut, el seu aspecte, ha millorat. Però no la seva sensació que és víctima de maltractaments psicològics dins de la presó i que al centre penitenciari més d’un i de dos agents -no pas tots, ni de bon tros- hi fan suposades corrupteles.
Quedi clar que és sempre la seva versió. Ho explica el reclús. Manté que hi ha qui a canvi de diners pot facilitar droga o facilitar l’entrada de telèfons mòbils. Tot això i, sobretot, la seva fugida, manté, faran part d’un llibre “que estic escrivint”. Tribaldos és a la presó des del juny passat, quan va ser enxampat en l’entrada d’un edifici plurifamiliar del carrer Maria Pla d’Andorra la Vella. Havia estat robant prèviament en establiments de restauració de l’entorn. El darrer al costat mateix d’on va ser enxampat dormint. La somnolència tenia una raó de ser molt clara i evident: una barreja prèvia de Trankimazin i whisky. Però Tribaldos, afirma, no venia pas a robar, a Andorra. Venia a buscar-hi feina, suposadament.
“Vaig arribar a Andorra a través d’una amiga que va anar a València a buscar-me per poder treballar a l’hostaleria, no pas per delinquir”
“La meva professió és especialista en la venda ambulant, venent plantes medicinals”, explica. De fet, el seu germà és ‘paradista’, firaire, i durant un temps li va donar feina amb l’objectiu d’intentar reconduir-lo. Però no va ser possible. Diguem-ne que José Luis va recaure en les seves addiccions i la droga porta a la necessitat dels diners i la falta de diners, a robar. Una mica el mateix que li va passar essent ja al Principat. “Vaig arribar a Andorra a través d’una amiga que va anar a València a buscar-me per poder treballar a l’hostaleria, no pas per delinquir.” L’amiga resideix al país i s’havien conegut en alguna fira.
“Si vaig delinquir va ser perquè un dia, venint de la Seu d’Urgell amb el seu padrastre, vam discutir. I jo no tenia diners per tornar a Espanya. Em vaig menjar mig pot de Trankimazin amb alcohol i vaig conèixer d’una sola nit a un tal Francisco. I ell va robar en una casa o pis. Em va dir: ‘espera’t que vaig a casa del meu sogre. Vaig esperar-me uns deu minuts, jo fumant unes cigarretes”. Suposadament, “el tal Francisco”, “em va donar una polsera, una cadena i alguna més, perquè li ho guardés. I que li ho tornés després. Jo no tenia diners per tornar a Espanya i vaig decidir robar en un restaurant. Però va arribar la policia i em vaig quedar parat; havia passat la nit menjant pastilles i bevent whisky. Jo no venia a robar; venia a treballar”.
Assegura que si va decidir fugar-se va ser pel suposat maltractament psicològic protagonitzat pels guàrdies, pels vigilants penitenciaris, que a parer seu, i tot i patir dolor en tres costelles, no el duien a l’hospital, diu. Va anar barrinant i se li va ajuntar tot. Vint hores, diu, tancat a la cel·la -més “dues hores al pati pel matí i dues més per la tarda”- i setze dies previs d’aïllament com a sanció per algun dels seus comportaments indeguts “només amb un matalàs i una manta i donant-me tres cigarretes al dia”. La decisió última va ser “per demostrar que això no és una presó d’alta seguretat i per demostrar que puc sortir pels murs”. De fet, afirma que si es va deixar agafar, així ho sosté, és “perquè això meu -el delicte comès i que li va valdre la primera detenció- no és tan greu”.
Diu que també hi havia el component de la “diversió” i “demostrar als presos que es pot escapar; només hi ha un mur i això és com un col·legi”. De fet, assegura Tribaldos que a banda de fugar-se de la Comella abans ja ho havia fet d’un centre penitenciari de València. Però no en dóna més detalls. No obstant, assegura que “no sóc un xaval conflictiu. Sóc un xaval normal i corrent. Si hagués estat conflictiu, a mi no m’agafen”. A la presó, diu, tot just si parla amb un parell d’interns més que són de la seva confiança i es passa la major part del dia mirant la televisió. Ara no pot fer el taller que feia ni acudir a la biblioteca per la sanció interna que ha de complir. “Ja sortirà tot a la llum.”
“Jo no tenia diners per tornar a Espanya i vaig decidir robar en un restaurant. Però va arribar la policia i em vaig quedar parat; havia passat la nit menjant pastilles i bevent whisky”
¿I com es va escapar? “Em vaig fugar trepant una finestra, esquivant els sensors de moviment, per què als terrats tot funcionava. Després vaig saltar al capdamunt de la garita. Jo vaig continuar ‘al meu rotllo’. Esquivant-ho tot menys les càmeres. Al teulat hi vaig estar cinc minuts. Ja estava en llibertat. vaig creuar tots els obstacles i quan vaig veure passar un camió ple de terra, hi vaig saltar”. I afegeix: “Una vegada fora i passades quatre hores que va durar la meva llibertat, vaig deixar que m’agafessin. Jo volia fer una trucada telefònica a una amiga. Em van veure dues policies secretes novelles. A una li va caure la pistola, que va anar a parar als meus peus. Estant preventiu, no vaig voler empitjorar la situació.”
En fi, assegura sentir-se “orgullós que aquesta presó hagi perdut la màxima seguretat; i no em penso rendir”, en relació al fet de continuar denunciant totes aquelles irregularitats que diu que es cometen dins del centre, moltes d’elles, sinó totes, presumptament comeses pels funcionaris. “Hi ha molta corrupció”, escriu sense embuts. “Gràcies a mi, he enfonsat aquesta presó que era de les més segures d’Europa”. “Ho vaig fer com un trofeu per a mi.” Els següents capítols, a comptagotes. O potser en el llibre que diu que està escrivint. I de les qual, afirma, ja porta centenars de pàgines. Best seller Tribaldos, potser.
Comentaris (10)