Història entre l’asfalt

Canillo inaugura les dues fases principals de la remodelació del carrer Major amb el dubte de si podrà mantenir les inversions per culpa de l’impacte econòmic del coronavirus

Enmig d’una festa major “rara”, “estranya”, Canillo ha inaugurat aquest migdia, després de la missa solemne, les dues primeres fases de la remodelació del carrer Major. Un museu a l’aire lliure. O així almenys ho ‘venen’ l’actual cònsol, Francesc Camp, que ha heretat l’obra, i el conseller d’Urbanisme, un Cerni Pol que al 2016 li va tocar reformular el projecte per adaptar-lo a una parròquia alta. L’asfalt és un dels protagonistes. Ha substituït la llosa, l’empedrat que havia envellit i fins i tot s’havia fet malbé.

Però els grans protagonistes són, sobretot, l’acer corten i l’inox. Amb tots dos s’han elaborat molts dels detalls que embelleixen ara el nucli antic canillenc i, sobretot, amb els quals entre l’asfalt s’omplen de les marques -el segell amb què es marcava el bestiar- i els noms històrics de les cases. Camp està convençut que el nou disseny del carrer Major, des de la carretera general fins a l’església, pot ser un atractiu més per al turisme, que “busca històries”. Està més convençut d’això que de poder mantenir la capacitat inversora del comú.

L’actuació urbanística ha permès recuperar espai públic, espai que s’havia oblidat: tres noves places han vist la llum gràcies a la reforma i tres places més han estat remodelades

La voluntat del comú és poder aguantar el pressupost tal i com està. Però també és clar que tot plegat dependrà, ha remarcat el mandatari comunal, “dels ingressos dels tres propers mesos”. Després del confinament, el comú ja ha passat a cobrar els impostos i les taxes. I sobretot a partir del que es generi en drets de construcció es podrà veure en quina mesura es poden mantenir els projectes pressupostats. Si cauen els ingressos caldrà reduir despesa i, en conseqüència, retallar inversions, malgrat que té clar Camp que executar obres des de l’administració és també una manera de donar feina a les empreses del país.

La remodelació del carrer Major ha permès, sobretot, substituir les velles canonades i donar compliment a les exigències en matèria d’aigües residuals. La separativa, vaja. És una part complexa que ja no es veu. Una complexitat que ha fet endarrerir els treballs, dels quals, no obstant això, Cerni Pol, que com Camp ha agraït la paciència dels veïns per les molèsties sofertes i l'esforç de totes les persones que han participat del projecte, s’ha mostrat ben orgullós. El conseller ha destacat que l’actuació urbanística ha permès recuperar espai públic, espai que s’havia oblidat. Tres noves places han vist la llum gràcies a la reforma. I tres places més han estat remodelades.

Amb una il·luminació moderna i atrevida, amb leds, incrustada al terra per ressaltar algunes cases històriques de la parròquia o els molins d’aigua, especialment el de la plaça, justament, del Molí. Cóms, fonts, bancs per seure i altres elements per rellançar el nucli (casc) antic de la parròquia, beneït com no podia ser d'altra manera per mossèn Ramon d'AINA. Tot per fer “més agradable” l’entorn tot picant l’ullet “al record històric” dotant els espais d’un “interès turístic” tot explicant, a través del mobiliari urbà, dels detalls incrustats a l’asfalt o els nou plafons que per ara s’han col·locat a diferents racons dels espais remodelats, “com era la vida en el nucli antic de Canillo”.

La corporació vol veure l’evolució dels ingressos i a final d’agost estarà en disposició d’indicar quines inversions es poden fer aquest 2020 i quines cal ajornar

El comú espera poder acabar les dues fases que resten de l’embelliment del nucli antic de la parròquia en un parell d’anys. En el pitjor dels casos, durant el mandat sí que hauria de veure del tot la llum l’actuació ja programada. Però tot dependrà, també, de com evolucioni la pandèmia i el seu impacte econòmic. A finals d’agost, ha dit Camp, “estarem en disposició de veure” què es pot mantenir del previst per al 2020 i, fins i tot, com començar a plantejar el 2021. Els sis propers mesos són clau per poder afinar més el llapis.

I tot plegat, amb la música de fons de la xaranga ‘Mai toquem B’ al ritme de la qual tant Camp com la subsíndica Meritxell Palmitjavila s’han marcat uns passos de ball. Que el virus no acabi d’aigualir del tot la festa, per molt que els joves, organitzadors dels actes, s’han hagut de “resignar” i amb “maduresa” suspendre encara més activitats de les que ja havien anul·lat. Els últims contagis de coronavirus han obligat a ser encara més cautelosos. Aquesta és la història del juliol del 2020. La història dels segles passats a Canillo reposa entre l’asfalt del carrer Major.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.