Gossos bombers

El cos té quatre gossos en plena maduresa, dos a tocar la jubilació i dos més, cadells, que s’estan formant. Sempre va bé, explica el responsable del grup, anar renovant progressivament els ‘agents’ canins, perquè el bloc majoritari siguin animals a ple rendiment. Formar un gos per a la tasca que escaigui són dos anys de feina. I després els entrenaments i simulacres que facin falta, és clar. Sobre els deu o onze anys, els animals arriben a la jubilació.

Els bombers tenen tants gossos com agents integren el grup. “Normalment cada guia de gos té un animal. Se’n pot tenir més d’un, però la nostra filosofia no és aquesta.” Tots els gossos són mascles. Qüestió hormonal. Explica Miquel Àngel Adran que en el cas d’un rescat, on el temps és or i no és gens inhabitual que hi participin tres o quatre animals al mateix moment, si un fos femella i es donés el cas que estigués en època de zel els mascles ho buscarien tot menys el que haurien de buscar. L’afectat per l’allau, el desaparegut.

“Normalment”, explica el responsable, “treballem amb races de morro llarg perquè tenen una major capacitat olfactiva”, com labradors retrievers, golden retrievers, pastors belgues malinois o borders collie

Els bombers treballen en tres grans àrees de recerca, per dir-ho així. Les especialitats de neu derivades especialment dels allaus, que són una escola de recerca específica; i la recerca en grans àrees (una persona perduda a la muntanya, un boletaire per exemple) i enderrocs (que no només és entre murs caiguts, també dins un local on s’hagi de buscar algú). Les grans àrees i enderrocs segueixen una formació molt diferent a la de les allaus. La formació en tots dos casos es fa en centre especialitzats de França.

“Hem esdevinguts monitors i som plenament autònoms”, recorda Adrán, que és un dels dos formadors que té el grup. Però malgrat la capacitat formativa que té el grup, el responsable del mateix diu que per no adormir-se, per no caure en cofoismes o en errors repetitius no detectats, per no acomodar-se, vaja, continuen formant-se a França i, sobretot, hi passen els exàmens pertinents per garantir que el treball que es fa al Principat continua alineat amb les millors pràctiques en la matèria.

“Normalment”, explica Adrán, “treballem amb races de morro llarg perquè tenen una major capacitat olfactiva.” Així, el pastor alemany tradicional en altres èpoques ha deixat pas a d’altres races ja amb una llarga tradició. Al cos s’hi poden trobar, com a ‘gos bomber’, des de labradors retrievers i golden retrievers a pastors belgues malinois o borders collie. També es mira que tinguin el pelatge una mica llarg, perquè els fa “més resistents al fred, a la neu i a la intempèrie”. Els rescats enmig d’allaus solen ser habituals.

La neu, per bé i per mal, dóna molta feina. Encara que això no vol dir que només tinguin feina a l’hivern. Ni molt menys. Per això la preparació és permanent. Hi ha uns mínims de preparació física i avaluacions. Tres entrenaments mensuals com a mínim i simulacres amb helicòpter inclòs almenys un cop a l’estiu i un altre a l’hivern. Ep, i ara amb ‘furgona’ nova que disposa de sis caneres i sis seients. Poca broma.