Les fonts dels mòbils

Molt abans de l’hora prevista, el passeig del riu ja estava ple. Fins i tot el cònsol major d’Andorra la Vella, David Astrié, acompanyat per la seva antecessora Conxita Marsol valedora del projecte i ara en funcions de ministra, i amb el síndic general, Carles Ensenyat, d’integrant del trio, se les ha vist i se les ha desitjat per arribar a temps al balcó sobre el riu des del qual simbòlicament han pitjat el botó de posada en marxa de les fonts. 140 elements lumínics, 40 rajos diferents, cortines d’aigua… En fi, les danses al tomb de Pachelbel i el seu ‘Canon’ i d’‘El Llac dels Cignes’ de Txaikovsky.

Que sí, que d’acord, que són melodies arxiconegudes però que la immensa majoria que aquells que passin per la Rotonda i el passeig del Riu no saben ni com es diuen les composicions ni, menys encara, qui les va crear. Per això el comú i els tècnics encarregats del projecte ja treballen en una nova coreografia amb música d’un artista internacional contemporani. En fi, que es vol enganxar el públic jove. I el tema i el muntatge s’estrenarà aquest mateix estiu. Qui sap si per la festa major. De moment, s’està negociant la qüestió dels drets d’autor.

Per Nadal o pel Dia internacional de la Dona Treballadora, per posar només dues dates, o pel Dia de la Constitució, per exemple, hi haurà altres coreografies puntuals. De moment, almenys aquest estiu, Pachelbel i Txaikovsky seran les estrelles. I l’aigua i la llum, és clar. Que vistos els mòbils que han sortit de les butxaques per immortalitzar els moments, tot plegat ha estat un èxit. Astrié, Marsol, l’arquitecte Pere Cervós i el seu soci Ricard de Deus o els tècnics de Fluidra, que són els dissenyadors de les fonts, estaven d’allò més satisfets.

I no era per menys. Per bé o per mal, Andorra la Vella té una nova atracció en dansa. Falten ajustaments. Ara, per exemple, amb els balcons de nova creació que allarguen el passeig per sobre el riu, fer-se una foto amb el rètol lluminós d’Andorra la Vella costa Déu i ajut. I el final d’ ‘El Llac dels Cignes’ ha estat tan sobtat que hi ha hagut una bona part del públic que esperava més. De fet, molts dels assistents haurien preferit una mica més d’espectacle a canvi del còctel que s’ha servit de final de festa.

I ha quedat clar després, en el segon passi, que sense tanta gernació de gent tot plegat és millor. Els mòbils es poden treure més plàcidament. Les fonts brollen igual de bé i l’observació de l’espectacle és igual de bona. O més encara. En fi. El passeig de les fonts. I les fonts per emmarcar. Per fotografiar. Per enregistrar amb el mòbil. Aquest estiu, la Rotonda farà ben bé l’agost. I sinó que els ho demanin als locals de restauració de l’entorn. En anul·lar-se, dijous, la inauguració prevista, la cancel·lació de reserves va ser proporcionalment. A raig, vaja. La força de l’aigua. La força de les fonts.