Aquella operació, controvertida o com a mínim molt qüestionada pels dirigents de LaLiga de futbol, va permetre al club blaugrana assolir el ‘fair play’ financer i conseqüentment que es pogués mantenir a l’equip el mig centre ofensiu Dani Olmo i el punta Pau Víctor. Justament, pel fet que tot plegat està sent tant qüestionat per part d’alguns sectors del futbol espanyol, això ha fet que s’estigui mirant amb lupa tot plegat. I aquí és on el rotatiu ‘El Confidencial’ ha anat a parar a Maza i al seu ‘passat andorrà’.
Francisco Maza era la temporada 1997-1998 un estudiant a qui van enxampar, amb un fotògraf i un agent de viatges, esquiant de gorra gràcies a passis falsificats; els van condemnar a sis mesos de presó condicional i a pagar una multa de 50.000 pessetes i a indemnitzar Saetde en 140.000 pessetes més
Aquest home, que ara acaba de fer 52 anys, quan en tenia la meitat i era estudiant, va ser enxampat amb un fotògraf i amb un agent de viatges a l’estació del Pas de la Casa esquiant amb uns forfets que estaven falsificats. Avui Maza és l’administrador, des del 2024, de la societat New Era Visionary Group Iberia SL, filial espanyola de New Era Visionary Group FZ, la mercantil dels Emirats Àrabs que teòricament va entregar al Barça 28 milions d’euros com un avançament per l’adquisició de 475 llotges VIP.
Tots tres, l’estudiant, el fotògraf i l’agent de viatges, que havien fet estada a Andorra, van ser jutjats pel Tribunal de Corts, encara a Casa de la Vall, l’octubre del 1998. I posteriorment van ser condemnats considerant que els processats havien falsificat els forfets a partir d’una fotocòpia en color d’un forfet autèntic, condemnar. El tribunal va condemnar només el fotògraf i l’estudiant “com a responsables penalment, en concepte d’autors, d’un delicte major de falsificació de document privat i d’un delicte menor d’estafa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de sis mesos de presó condicional i multa de cinquanta mil (50.000) pessetes, així com al pagament de les despeses processals i a indemnitzar, conjunta i solidàriament, a la Societat Anònima d’Equipament Turístic d’Encamp (SAETDE) en la quantitat de 140.000 pessetes”.
El Tribunal Superior penal va confirmar posteriorment la sentència producte de la querella de Saetde i fins i tot el Tribunal Constitucional (TC) va validar la decisió en no admetent a tràmit, per raó de forma, el recurs d’empara que van promoure els dos condemnats, que sentien vulnerada la seva presumpció d’innocència. I és que ja admetien haver usat un forfet falsificat, però no reconeixien l’autoria de la falsificació. I encara que la desestimació o no admissió del recurs va ser per temes de procediment, el TC recordava que el fet ‘criminal’ hi era igual: aprofitar-se d’un passi que sabien que era fals.
Comentaris