Fa un any Drets i l’IDHA van fer una ampliació de la querella que inicialment s’havia presentat contra diversos integrants de la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola. si bé continuen investigats els policies espanyols Eugenio Pino –ex-DAO-; Bonifacio ‘Boni’ Díez; Marcelino Martín-Blas –implicats en diferents casos davant de l'Audiència nacional espanyola- i l’exagregat d’Interior Celestino Barroso, que continua sota immunitat diplomàtica, res no s’ha dit sobre la suposada participació que haurien tingut els seus superiors polítics.
La querella es va ampliar a l'expresident Mariano Rajoy i als seus exministres d’Hisenda Cristóbal Montoro, i d’Interior Jorge Fernández Díaz, per un delicte de falsedat de documents: per l'enviament d'informació "falsa" al FinCEN americà perquè emetés una ‘Notice’ en contra de la BPA, que va precipitar la seva intervenció i liquidació per tal d'aconseguir aquests comptes. I també es va ampliar a Rajoy i al Montoro per haver intimitat al govern andorrà amb aquesta informació "falsa", tot aprofitant la visita oficial al Principal del dia 8 de gener del 2015, perquè intervingués i liquidés la BPA.
L'IDHA i Drets van presentar el proppassat 16 de juliol de 2019, a la Batllia una ampliació de la querella del 23 de maig del 2017 contra els quatre policies espanyols que van pressionar la BPA amb la finalitat d'aconseguir les dades bancàries d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol
L'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i l'entitat de juristes Drets van presentar el proppassat 16 de juliol de 2019, a la Batllia d'Andorra, una ampliació de la querella del 23 de maig del 2017 contra els quatre policies espanyols que van pressionar la Banca Privada d'Andorra (BPA) amb la finalitat d'aconseguir les dades bancàries d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. El testimoni de l'excomissari de la policia nacional espanyola José Manuel Villarejo, sobre el que s'ha acabat anomenant ‘Operació Catalunya’, va acreditar que l'actuació policial objecte d'aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics, amb la qual cosa es va sol·licitar que s'afegissin a la relació de querellats, pels delictes d'amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, l'exministre d'Interior del govern espanyol Fernández Díaz; l'exsecretari d'Estat d’Interior Francisco Martínez Vázquez; i l'exdirector general de la policia espanyola Ignacio Cosidó.
Així mateix, hi havia prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units) va ser decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015: es va provocar a partir de l'enviament per part del govern espanyol d'informació “falsa” sobre una hipotètica pràctica de rentatge de capitals per part de l'entitat bancària andorrana. En aquest sentit, es va ampliar la querella per un delicte de falsedat de documents contra l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, i els seus exministres d'Hisenda i d'Interior, Cristóbal Montoro Romero i Jorge Fernández Díaz, respectivament.
Finalment, i d'acord amb els indicis que hi ha que la reunió del 8 de gener de 2015 dels senyors Rajoy i Montoro amb el Cap de Govern Andorrà, Antoni Martí, i tres exministres més, en territori andorrà, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, l'ampliació de la querella també sol·licitava que l'expresident i l'exministre d'Hisenda espanyols siguin investigats per un delicte de coaccions d'òrgans constitucionals, per ser-ne els autors i executors personals i directes, castigat en el codi penal andorrà fins a deu anys de presó.
Els querellants consideren que l'actuació del govern espanyol va ser "un atac en tota regla a la sobirania andorrana"
L'IDHA i Drets consideren que l'actuació del govern espanyol per mirar d'aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans va ser "un atac en tota regla a la sobirania andorrana". Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a cap d'Estat -figurada reservada al rei d'Espanya, segons la Constitució espanyola-, amb la qual cosa no està protegit per la immunitat prevista a l'article 8 del Codi Penal andorrà, de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i resta de càrrecs polítics implicats.
En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals s'amplia la querella, l'Estat espanyol, de manera subsidiària, s'haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d'aquests delictes. És a dir, als ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel, a la BPA com a entitat, i a les institucions andorranes, en aquest cas el Govern, a banda dels polítics independentistes catalans. Durant aquest darrer any, a l'Audiència nacional espanyola s'estan investigant i jutjant les diferents actuacions dutes a termes per la ‘policia patriòtica’, cosa que reforça les actuacions judicials que està duent a terme la justícia andorrana.
Comentaris (1)