Més de 200 queixes pel transport públic durant l’any passat

El nombre de reclamacions es va disparar, en part per les rebudes sobre el nou sistema de línies, tot i que també hi ha un nombre important vinculades a la saturació dels busos o a les freqüències i els horaris

Un bus que va fins al Pas de la Casa.
Un bus que va fins al Pas de la Casa. MOU-TE EN BUS

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Govern va gestionar durant l’any 2025 més de 200 queixes sobre el funcionament de les línies de transport de viatgers, tant nacionals com internacionals. D’aquestes, quatre de cada cinc corresponien al servei intern. La dada suposa un considerable increment en comparació a les del 2024, en part provocat per l’entrada en vigor, el 7 de juliol, del nou model Entre les principals recriminacions hi ha els problemes d’aforament o els horaris. L’executiu admet que, en algun moment, pot haver-hi una certa saturació. En aquest sentit, destaca especialment l’L4. En canvi, es considera que, de mitjana, els trajectes tenen una durada per sota del seria el temps mitjà del recorregut.

Així es desprèn de la informació a la qual ha tingut accés Altaveu. Segons comptabilitza Govern, durant el 2025 es van gestionar un total de 205 queixes. D’aquestes, el 79% eren relatives a les línies nacionals i el 17%, a les internacionals. A banda un 4% es referien a altres qüestions.

La xifra suposa un increment considerable en comparació als anys anteriors. El 2024, segons s’indica, se’n van rebre 112 mentre que, el 2023, 117. Per tant, hi ha un salt important que, en part, es deu als dubtes que va generar la posada en marxa del nou model de línies a partir del 7 de juliol. De fet, ja s’indica que un 23% de les queixes deriven justament d’aquesta reordenació.

L’L4 és la línia que més ocupació mitjana té, amb 62 persones per vehicle, però també la que més puntes registra, amb franges horàries durant les quals es freguen o, fins i tot, se superen les 100

A banda, un 15% dels tràmits eren relatives a problemes d’aforament o a la capacitat de les línies, mateix percentatge que les referides als problemes d’horaris i freqüències. Ja per sota, amb un 10%, hi havia retrets a l’actitud dels conductors i, amb un 6%, als abonaments o bitllets.

Amb les dades a la taula, s’admet que les queixes per l’aforament tenen certa raó de ser en determinats moments. Així, amb informació del desembre, la mitjana diària de passatgers era de prop de 28.000, però amb un repartiment desigual. Les dues línies amb més viatgers són l’L2, amb 5.600, i l’L4, amb 3.900. És aquesta, però, la que més ocupació mitjana presenta, amb 62 persones per bus, seguida de la d’Encamp (43) i l’L1 (42).

Ara bé, també cal tenir en compte els pics de demanda. I les dades també evidencien que la línia al Pas és la que presenta moments de màxima ocupació. Així, hi ha dies de la setmana en què entre la franja horària de dos quarts de quatre i dos quarts de sis, frega o arriba a superar les 100 persones per vehicle. Des de l’executiu s’apunta que, efectivament, hi ha “pics de demanda” que, tot i que “acostumen a produir-se durant les hores punta”, també “presenten un alt grau d’imprevisibilitat” per motius com ara la presència de grups turístics, canvis als horaris escolars o incidències viàries.

En certa forma, així té lògica. I és que durant el 2025 es va mantenir la tendència a l’alça del nombre d’usuaris, superant els 8 milions de viatges. En concret, 8,06 milions, el que suposa 22.100 diaris. A banda sobre el nou model, s’explica que l’intercanviador a FEDA entre les línies de la vall del Nord i la d’Orient té una mitjana de 650 usuaris per jornada.

En la informació també es destaca que la mitjana real dels trajectes està, en la gran majoria de casos, està pers sobre del que seria el “temps teòric” del viatge. Per exemple, en el cas de l’L3, es calcula que entre anar d’Andorra la Vella i Soldeu s’hauria de trigar 1 hora, set minuts i 30 segons, però la mitjana se situa en 48 minuts i 28 segons.

Comentaris (2)

Trending