La possibilitat que el president espanyol, Mariano Rajoy, hagués pogut participar en l’operació per obtenir dades bancàries de la família Pujol ha encès aquest dimarts les xarxes i el ‘cas BPA’. El digital publico.es ha assegurat que Rajoy hauria enviat un home de la seva extrema confiança com Jorge Moragas a maniobrar al Principat per tal que aconseguís informació sobre l’expresident de la Generalitat catalana.
Segons l’esmentat mitjà, i en un article signat per la periodista Patrícia López, que ja va tenir accés a les converses de la denominada ‘Fernandezgate’ i que és una experta en les clavegueres policíaques espanyoles, el cap de gabinet del president espanyol i el secretari d’Estat de comerç espanyol, Jaime García-Legaz, haurien participat per ordre de Rajoy en múltiples converses per aconseguir la informació sobre Pujol. L’article implica directament en les converses el cap de Govern, Toni Martí.
L’operació hauria culminat amb la visita de Mariano Rajoy al Principat el 7 i el 8 de gener del 2015. Oficialment estava anunciada, llavors, la presència de Moragas. I, oficialment, Moragas no va ser a Andorra. Oficialment, també, Rajoy i Martí no van parlar del ‘cas Pujol’. Però l’oficialitat, almenys en aquest cas, els fets demostren que va ser paper mullat. Poc després d’aquella trobada, el cap de Govern va anunciar la dissolució del Consell General, la finalització de la legislatura i la convocatòria d’unes eleccions que tornarien a suposar un triomf de DA deu dies abans de la nota del FinCEN.
Múltiples mitjans de comunicació d’Espanya i d’Andorra s’han fet ressò de la informació que no ha estat corroborada per cap dels suposats protagonistes de la història. publico.es ha fet pública la suposada participació de Rajoy en les pressions a BPA i Andorra just el dia que s’iniciava una nova sessió d’investidura. Justament, la situació política a Espanya, amb la pugna per aconseguir acord parlamentari i formar govern és un element molt tenir en compte. També cal valorar el procés sobiranista català i la proximitat amb la celebració de l’Onze de Setembre. I per acabar-ho d’adobar, amb l’inici del curs ordinari de tardor es reactivaran algunes causes judicials que tornaran a posar sobre la taula la guerra entre comissaris que hi ha a la policia espanyola.
Tot conflueix perquè el ‘cas BPA’ i les extorsions i amenaces de què suposadament haurien sigut víctimes alguns dels seus principals dirigents siguin seguides al detall. I s’hagin situat en un lloc preferent en el procés polític que viuen Espanya i Catalunya. A Andorra, els propers dies s’obrirà el torn penal ordinari que haurà d’establir quin batlle esdevé l’instructor de les presumptes amenaces. En aquest marc no es descarta que els accionistes majoritaris de BPA puguin interposar diverses querelles contra els participants en les extorsions.
Aquesta és una qüestió que s’està valorant jurídicament, mentre advocats que representen altres implicats en la causa valoren, per exemple, sol·licitar que no es desglossi les amenaces de la causa general. En aquest sentit, hi ha algunes parts que consideren que no es pot entendre la crisi de BPA sense la guerra política que ara s’ha descobert. També s’entra en la recta final per tal que els advocats que representen les diverses parts implicades en la causa general del ‘cas BPA’ puguin sol·licitar proves, noves diligències. Per aquest cas, hores d’ara, hi ha 24 exdirectius i gestors del banc processats.
Comentaris