Denisa Font, nascuda a Prats, ha consagrat tota la seva vida a l’ensenyament, i per les seves aules hi ha passat moltes generacions de canillencs. Entre ells l'actual cònsol major, Francesc Camp, l'exsíndic Francesc Areny o la biotecnòloga Magda Marquet. Va ser mestra a Canillo entre els anys 1966 i 1998 abans ho havia estat durant curtes etapes a Erts, Anyós, Ransol i Sispony. A Canillo l'escola francesa estava on hi havia el comú antic, a tocar de la carretera i en un centre sense pati. "Al principi tenien uns 12 alumnes, tots andorrans i quan vaig plegar n'hi havia de vuit o nou nacionalitats, anglesos, portuguesos...".
Quan tenia 21 anys havia anat a donar classes utilitzant com a mitjà de transport el camió de lallet fins que es va comprar el seu primer cotxe, un Volkswagen escarabat. N'ha tingut tres, el darrer d'ells adquirit l'any 1973 i que encara roda. "El porta el meu fill alguna vegada". Ella condueix ara un Subaru. Té una excel·lent memòria i ha pogut trobar material per a les memòries en la seva família on hi ha avantpassats que han arribat quasi als 100 anys com la mare i un oncle
Ha volgut escriure el llibre per donar a conèixer una mica més com era el país abans i per no oblidar d’on venim
Ha volgut escriure el llibre per donar a conèixer una mica més com era el país abans i per no oblidar d’on venim amb l'evolució de les festes populars des del segle passat, quines eren les principals feines de pagès que havien de realitzar els nostres avantapassats o quan es van fundar les primeres escoles a Canillo que va ser la francesa l'any 1913. Recorda la fira de la parròquia, el 16 d'octubre i la refira. El firal era al començament del carrer Perdut. Eren altres temps. De trobades de veïns a Cal Puigcernal o Cal Toni. Era el punt de trobada en ser la primera casa. Durant molts anys part dels veïns de Canillo anaven a França a veremar. Hi estàven quasi un mes i algun cop havien coincidit mes de seixanta canillencs a la mateixa campanya. Aprofitaven per comprar roba i fil per cosir. Al llarg de l'any hi havia tradicions i actes populars a la parròquia. Per Carnaval es feia el ball de l'escombra i robar l'olla, per la festa major la toia i cada diumenge hi havia ball, fins tot i per Santa Llúcia.
La Denisa, abans d'anar a estudiar a Perpinyà on va estar en un internat, havia fet doctrina als infants de Prats. Hi va estar tres anys a la població francesa i mossèn Ventura sempre li preguntava a la seva mare Maria Torres: "Què, la Denisa?, fa dies que no us ha escrit?". Va ser filla única i a la casa de Prats tenien la centraleta telefònica del poble. El seu pare, Anton Font Duedra, va ser conseller general i cònsol de Canillo i un fill ha estat ministre. La filla ha seguit el camí de la mare i és mestra.
Després de la publicació d'aquest llibre, ja té un altre projecte però abans espera que passi la pandèmia. L'argument serà el contraban. "Se n'havia fet molt anys enrere a Canillo. Portaven de França, llana i fins i tot rodes de camió". Al cap de casa té un autèntic museu d'objectes antics i diu que paga la pena veure'l. Però a la primavera o a l'estiu que "ara hi fa molt fred allà dalt".
Comentaris (1)