El Tobotronc sí necessita més seguretat

Una sentència recent del Tribunal Superior reclama "un sistema de retenció més eficaç que un simple cinturó de seguretat” o una millor protecció a les vagonetes per a les cames dels usuarisEls magistrats de la sala civil també demanden “afegir la instal·lació de càmeres en més indrets del recorregut per tal de tenir un millor control i seguiment de l’evolució de l’atracció”

El Tobotronc no és tan segur com sembla. No ho diuen ni els usuaris ni els ciutadans ni el sentit comú. Tampoc ho diuen només les víctimes d’algun dels molts accidents que ha protagonitzat l’atracció estrella de Naturlandia. Ara ja són els tribunals, els que ho diuen. A les vagonetes del giny li calen més mecanismes de seguretat. I al conjunt del recinte més vigilància, més control. Els magistrats de la sala civil del Tribunal Superior no han deixat clar en una sentència ben recent.

El tribunal ha resolt ara una demanda d’indemnització feta per la mare d’una menor que va patir lesions arran d’un accident que hi va haver al Tobotronc el 14 d’agost del 2011. L’incident, segons la resolució ara dictada i com sol fer en massa ocasions quan hi ha administracions implicades acaba tombant la decisió de primera instància, de la Batllia, “hauria pogut ésser evitat amb l’adopció d’altres mecanismes de seguretat com existeixen en altres atraccions, com seria un sistema de retenció més eficaç que un simple cinturó de seguretat o el fet que els trineus gaudissin d’un petit carenat o d’un altre sistema de protecció dels peus. D’aquesta forma s’hagués impedit no solament la sortida del peu del trineu sinó també de part del cos de l’usuari”

La resolució ferma fa referència a un accident que hi va haver en el giny el 14 d’agost del 2011 i que va lesionar una noia de 12 anys

En el relat dels fets que contempla la sentència s’hi explica que "a la corba 11, el peu de la menor N.M.E. va picar contra una barana protectora o amb una placa metàl·lica de subjecció dels rails i en la següent contracorba li va sortir part del cos i fou subjectada i introduïda de nou a la vagoneta pel seu germà, alhora que va treure les mans per a frenar i es va produir cremades”. Evidentment, els responsables de Camprabassa, de Naturlandia, van espolsar-se qualsevol responsabilitat. Jugava al seu favor que la causa s’havia arxivat per la via penal. I arxivada per aquesta via, l’ecoparc ja es rentava les mans respecte de qualsevol culpa. És clar, dóna per fet que l’atracció és de risc i que l’usuari, tingui l’edat que tingui, l’ha d’assumir quan s’hi enfila. 

Aquest posicionament no el comparteix la família de la menor en els arguments que exposava en la demanda. Assegurava que ningú no avisava del perill. Els magistrats, però, no estan d’acord aquí amb els pares de la noia, de 12 anys en el moment de l’accident. “És cert que es tracta d’una menor i que usualment aquest tipus d’atracció són emprades per menors com a mecanisme d’oci i de diversió, mitjançant la generació d’adrenalina que comporta la utilització d’aquesta. Des d’aquesta òptica, s’ha de convenir amb la resolució d’instància que l’assumpció del risc que representa la utilització del Tobotronc fou comprès pels menors que van pujar a la vagoneta, la N.M.E. i el seu germà, en atenció a la seva edat i al seu grau de maduresa i, a més, per quant els seus parents viatjaven en les vagonetes de davant i de darrere d’ells, de forma que des d’aquest prisma no es pot justificar la responsabilitat de la defenent i explotadora de l’atracció”.

La sentència deixa clar que no hi ha dubte que hi ha una relació directa entre el dany que va patir la noia i el comportament de la vagoneta. Del giny. També deixa clar que el parc no va complir el seu propi reglament quan va deixar que la menor pugés a la vagoneta acompanyada d’un altre menor. El seu germà, a l’època, tenia 15 anys. El reglament permet als menors de 14 anys viatjar sols, però imposa als menors d’aquella edat anar acompanyats d’un adult i s’entén que el seu germà no complia aquell perfil. Però es considera el fet un detall menor atès que tant al vagó del davant com al de darrera d’aquell en què anaven els dos germans hi havia familiars adults. A més, tant la noia com el noi que ocupaven el trineu accidentat van tenir en tot moment un comportament adequat.

Comportament adequat dels menors

“La recurrent -és a dir, els pares de la noia- ha provat que els menors no van portar a terme cap comportament que generés l’accident, ja que circulaven a la velocitat adequada i de manera correcta, amb els mecanismes de seguretat subministrats per l’empresa, sense que s’haguessin desfet o inutilitzat aquests, i malgrat això, es va produir el dany”, contempla la resolució, que també remarca un altre fet. “En aquest cas l’informe de la policia i les manifestacions de la explotadora del giny han posat de manifest dos extrems molt rellevants: el primer, que resulta possible que degut a la força centrífuga i amb menors amb poca massa muscular es produeixi aquest desplaçament del cos i, el segon, que el suport pels peus del passatger del davant no els reté degudament en determinats tipus de viratge podent sortir el peu del lloc de protecció.”

El de menys a nivell general és que s’acordi una indemnització de poc més de 14.000 euros per a l’afectada, el que demanava la família 

Els magistrats consideren també que “el compliment dels requisits reglamentaris no és suficient per a excloure la responsabilitat de l’explotador de l’atracció, sinó que cal analitzar si s’ha esgotat la diligència”. I és aquí quan el tribunal entra a fer un seguit de consideracions que porten a la conclusió que el Tobotronc, quant a les vagonetes, hauria d’incorporar més mecanismes de seguretat. I no només això. “A aquest esgotament de la diligència es pot afegir la instal·lació de càmeres en més indrets del recorregut per tal de tenir un millor control i seguiment de l’evolució de l’atracció.” Per tant, reclama a Naturlandia més videovigilància.

En conseqüència estima la reclamació de la família de la menor, que va iniciar la demanda judicial el juliol del 2014 abans que s’esgotés el termini de tres anys de marge que tenia per accionar. Per fer la petició de compensació. I a partir d’aquí els magistrats el que fan és valorar tot el seguit d’elements que integren la indemnització econòmica pels danys soferts -perjudici estètic, limitació de moviments si és el cas, etc.- per acabar quantificant la compensació en poc més de 14.000 euros, que és pràcticament el que demandava la família de l’accidentada. La quantitat, en general, i al capdavall, és el de menys. El que està clar és que els tribunals diuen allò que encara ara -cònsol Josep Miquel Vila ‘dixit’ durant la diada de Canòlich- el comú de Sant Julià nega: el Tobotronc sí necessita més seguretat.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.