Edifici administratiu… capital? Palau Episcopal

El malestar per la no presència de representació francesa en la recepció als caps d’Estat i de Govern durant la Cimera encara cueja i fins i tot des d’alguns sectors de la Mitra no s’acaba de veure bé que sols hi hagués Vives amb Espot

L’Elisi no farà més soroll sobre la no presència de representació francesa en la recepció als caps d’Estat i de Govern en el marc de la Cimera Iberoamericana dimarts passat a la plaça del Poble. Però el malestar pel fet que de forma unilateral només hi participessin el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i el cap de Govern, Xavier Espot, encara cueja. Més encara les explicacions donades. Excuses de mal pagador, tenen clar a París. A París i més a prop.

“És una tempesta dins d’un got d’aigua, però a nivell d’imatge queda molt lleig”, reconeixen fonts diplomàtiques consultades, que tenen clar que a l’Elisi no es va informar de la situació i que saben que tant al Palau Episcopal com a l’edifici administratiu de Prat de la Creu hi ha sectors molestos per com va anar tot plegat. I, ep, no és la primera vegada que la connexió Vives-Espot acaba fent jugar ‘males passades’ al protocol.

Per molt lletja que sigui la imatge donada a nivell institucional, en aquest estadi “no hi haurà conseqüències”. No més del soroll que des de l’entorn del Coprincipat francès s’hagi pogut fer en somort. Però a nivell polític, internament dins d’Andorra, “portarà problemes”. En aquest sentit les fonts consultades admeten que si l’oposició té ganes de gresca, la podrà fer i amb tota la raó del món.

“És una tempesta dins d’un got d’aigua, però a nivell d’imatge queda molt lleig. Si des de Prat de la Creu no li saben dir que no a Vives, només calia comunicar a l’Elisi que era necessària la presència del Copríncep francès o el seu representant”

El que no acaba de quedar clar és si va ser el Copríncep mitrat qui va remenar l’olla per poder ser a la recepció de les autoritats participants a la Cimera o si va ser el Govern qui va empènyer. En tot cas, les fonts diplomàtiques consultades tenen clar que la responsabilitat última és de l’executiu. “Si des de Prat de la Creu no li saben dir que no a Vives, només calia comunicar a l’Elisi que era necessària la presència del Copríncep francès o el seu representant.” De fet, és la manera habitual de funcionar. O ho hauria de ser. Perquè no és la primera vegada, ja s’ha dit, que l’arquebisbe es cola en ‘festes’ en què a priori no li toca ser-hi.

Les fonts consultades han deixat clar que les explicacions que s’han volgut anar donant -que si Patrick Strzoda no havia pogut venir, que si el prelat no va moure cap fil…- no s’aguanten. De fet, al Palau Episcopal alguns dels col·laboradors de Vives l’haurien advertit que els seus desitjos podien topar amb el protocol. Però el protocol -benentès- va abaixar el cap i el Copríncep mitrat es va plantar a la Rambla Molines sabent que el seu homònim no hi seria.

I això que dies abans del dia de l’incident s’havia acordat que la presència dels Coprínceps no es prescrivia fins dimarts a la tarda. Strzoda va arribar al Principat a les cinc de la tarda per començar la seva ‘actuació’ un parell d’hores més tard. Però com qualsevol professional de la diplomàcia, el representant personal d’Emmanuel Macron a Andorra en tan què Copríncep hauria arribat a Andorra quan hagués convingut. D’això no en tenen cap dubte les fonts, que asseguren que l’Elisi es va assabentar de la presència de Vives quan pràcticament ja estava mirant els ulls i posant-se la mà al pit en senyal de salutació de Felip, Pedro Sánchez, António da Costa, Marcelo Rebelo i companyia.

Pedro Sánchez, amb Joan Enric Vives i Xavier Espot, accedint a la plaça del Poble per la Rambla Molines sense representació francesa.

Relacionat

Malestar a l’Elisi pel protocol en la rebuda dels caps d’Estat i de govern

“Tot plegat es va decidir diumenge i l’Elisi ho va saber per la tele”, reblen les fonts, que no acaben de tenir clar com pot ser que al Palau Episcopal tinguin tan oberta la porta de Prat de la Creu quan, justament, són els tentacles eclesials els que de tant en tant causen terratrèmols socials. A París no mouran fils ni faran soroll. El dia que en tinguin prou tocaran el dos. Tenen clar que en la balança, França aporta molt més, moltíssim més a Andorra, que no pas a la inversa.

Comentaris (5)

Trending