La primera part de la platea del Prat del Roure s’ha emplenat per escoltar a l’especialista en psicologia, que compta amb més de 350.000 seguidors a les xarxes socials, on és una figura molt coneguda per les seves reflexions. Ballesteros ha començat destacant l’essència del seu missatge: “La meva pretensió és intentar que recordem una vegada més, perquè crec que tots no ho sabem, l’important que és aprofitar el temps, l’important que és la vida i entendre que algun dia marxarem”. Amb aquesta reflexió, ha convidat el públic a prendre consciència de la temporalitat de l’existència com una eina per viure plenament.
Ballesteros ha aprofundit en la connexió entre criminologia, filosofia i humanitat, posant els exemples de pensadors com Parmènides, Heràclit o Sant Agustí d’Hipona, que posaven el temps en el centre de l’atenció i van deixar grans reflexions. “La criminologia sempre té un punt psicològic gran, que és conèixer la ment humana. Però la filosofia té un altre punt molt rellevant: conèixer l’ànima i la humanitat. La filosofia està unida absolutament a tot: els graus universitaris, les disciplines, i els àmbits de la vida diària i laboral”, ha explicat, posant èmfasi en el paper essencial d’aquesta disciplina sovint menystinguda.
La conferència ha tractat un tema que, malgrat ser inevitable, sovint queda relegat al silenci: la mort. I és que l’associació Marc G. G., presidida per Rosa Galobardes i Paco González, va néixer amb la missió d’acompanyar a qui ha sofert una pèrdua. Per a Ballesteros, és un error allunyar-se d’aquestes qüestions incòmodes. “Al final parlem molt de la mort, del dol, i volem que es parli de la vida, que és part fonamental també de la mort, i la mort de la vida, i la vida de la mort. És que no es pot entendre una sense l’altra”. A més, ha advertit que evitar aquests temes “no té cap sentit, és contraproduent, perquè continuen existint, són aquí”.
Les seves paraules han deixat entreveure un enfocament filosòfic particular, apel·lant a la necessitat d’acceptar i integrar la mort en les nostres vides com a part natural del procés vital, sense cap mena d’embut. La criminòloga ha volgut destacar que el dol és l’unica lluita que no s’ha de lliurar, sinó afrontar-la amb consciència, sabent que l’amor predomina per sobre de tot. Amb una oratòria reflexiva i carregada d’empatia, Ballesteros ha connectat amb el públic, que ha respost amb un profund silenci d’atenció i posteriorment amb agraïments que han enriquit el debat.
Comentaris