La igualtat no és gratuïta

Un centenar de persones participen en l’acte central del Dia de l’Orgull durant el qual l’activista transsexual Michelle Relayze, que ha fet de padrina, ha aixecat una gran expectació

“La igualtat no és gratuïta.” Potser és una frase feta, o potser no. Però l’han usat aquest migdia a la Plaça del Poble des del secretari d’Estat de Participació i Igualtat, Marc Pons, fins a l’activista transsexual Michelle Relayze. Un centenar llarg de persones han celebrat el Dia de l’Orgull al Principat. La presidenta de Diversand, Rocío Soler, ha agraït la “sensibilitat” del Govern en relació al col·lectiu LGBTIQ+, però ha reclamat que es regulin més i millor els drets de tots els ciutadans per evitar que “els buits legals” no permetin fer efectiva la igualtat.​

Miss Trans Espanya 2019 ha estat l’autèntica protagonista de la vetllada a la Plaça de Poble. Michelle Relayze ha exercit de padrina d’un acte curt però intens. A Diversant, el col·lectiu ja reconegut com a associació que promou especialment l’activitat i els drets LGBTIQ+ al país li hauria agradat fer més festa. Però les restriccions producte del coronavirus són les que són, per molt que els petons -sense mascareta- i les abraçades hagin estat a l’ordre del dia durant l’acte. Relayze ha aixecat tanta expectació com posats per a fotografies ha hagut de fer.

Diversand lamenta que hi ha qui "confon diversitat amb patologia" i demana que la societat "comenci a canviar la mirada, obrint la ment i el cor"

L’activista transsexual s’ha mostrat molt satisfeta de ser Andorra i ha assegurat que espera que no sigui la darrera vegada. De fet, no ha perdut l’ocasió -l’han requerit, tot sia dit de passada- per mantenir una distesa conversa amb diversos representants polítics que han estat presents a l’acte. Des del citat Marc Pons als consellers generals Sílvia Ferrer (liberal) i Carles Sánchez (socialdemòcrata). Michelle Relayze havia encoratjat poc abans els assistents a fer de cada dia i no només aquest diumenge el dia de l’orgull.

L’activista, que ha agafat el micròfon després que diversos representants de Diversand fessin lectura d’un petit manifest, ha reclamat respecte per la diversitat i que no calgui anar “amb un rètol lluminós” per poder gaudir d’una “societat lliure”. Ha demanat que els protagonistes, abans de rebre un ram de flors com a agraïment, que “la germanor, la igualtat i l’amor” estiguin a l’ordre del dia, i després de recordar que “la igualtat no és gratuïta” però tampoc “volem regals”, ha reclamat als presents “no oblidar la gent que va lluitar i va morir” per arribar on som ara.

Michelle Relayze, padrina dels actes del Dia de l'Orgull a Andorra.

Relacionat

“No volem cap regal; simplement que se’ns respecti i poder viure i treballar com qualsevol persona”

Justament, el secretari d’Estat de Participació i Igualtat, Marc Pons, recordava en una conversa distesa amb els periodistes que un acte com el d’aquest migdia a la Plaça del Poble hauria estat impossible fa vint anys al Principat. Ni tan sols s’hauria permès. I ha assegurat que “la societat andorrana és molt sensible” i “gradualment s’estan fent avenços”. En aquest sentit ha recordat que abans de final d’any es preveu entrar a tràmit parlamentari el projecte de llei d’igualtat efectiva entre homes i dones i ha explicat que el ministeri d’Afers Socials està fent “un treball de camp” per analitzar quins topalls ja, quin xoc de trens legal presenta el cos normatiu andorrà, per poder avançar en drets i que l’acompanyament que es pretén des de l’administració pugui ser real.

Les explicacions de Pons -ja hi tornarem- s’han produït després del parlament de Diversand. I després que el secretari d’Estat hagués mantingut una llarga conversa informal amb els dos consellers generals i, també, amb la mare d’una menor trans. Rocío Soler i els seus companys, durant la lectura del manifest pensat per la jornada, ha agraït “la sensibilitat del Govern” vers la comunitat LGTBIQ+. Tot i això, també ha fet una tibada d’orelles a l’hora de reclamar que “cal anar més enllà”. 

Així, ha demanat que “es regulin els buits legals” que encara existeixen i que, “dificulten la nostra vida. Demanem igualtat que no és res més que respecte als drets humans”. Diversand ha lamentat que hi ha qui “confon diversitat amb patologia” i ha recriminat que la mentalitat “moralitzadora” d’una part de la societat comporti que es “discrimini i s’oculti una altra bona part de la societat”. Els representants dels col·lectiu han fet vots perquè “comenci a canviar” la mirada de molts ciutadans i ciutadanes. Que la mirada sigui més oberta.

El secretari d'Estat de Participació anuncia que abans de final d'any s'entrarà a tràmit parlamentari el projecte de llei d'igualtat efectiva entre homes i dones

Marc Pons ha insistit diversos cops que cal aplicar el principi de gradualitat. És a dir, anar avançant però a poc a poc. Ha admès que s’està treballant en una “bateria de mesures” ja anunciades el juliol del 2018 per anar fent progressos. Però ha admès que la voluntat d’acompanyament de l’administració del col·lectiu LGTBIQ+ topa tot sovint amb la legislació. I aquí… El secretari d’Estat ha posat l’exemple dels menors trans. Un dels principals elements d’identitat és el nom. La llei sobre infància i adolescència estableix que cal reconèixer els nens i les nenes a partir de la identitat que ells sentin.

Però el nom no es pot canviar. La llei del Registre civil no ho permet i no hi ha cap intenció, ara per ara, de fer-hi modificacions. Afers Socials està analitzant tot aquest conjunt de contradiccions alhora que es continua treballant en “la planificació sorgida del Llibre blanc de la igualtat”. Pons ha admès que una de les principals reivindicacions que es fa des del col·lectiu LGTBIQ+ del Principat i des de Diversand té a veure, justament, amb el trànsit. Amb el procés de trànsit dels menors. I ha recordat que aquest té moltes fases.

Canviar de nom, canviar de sexe, forma part de tot aquest trànsit. Formalment els casos “els comptem per sota de cinc, però hi ha molta invisibilitat” i en conseqüència s’ha de fer “molta pedagogia” alhora que la societat igual que les institucions han de fer conjuntament un debat (cal que la CASS assumeixi les operacions de canvi de sexe, per exemple?). Vaja, com han afirmat els representants de Diversand en el seu manifest, “s’ha d’obrir la ment i el cor”. La igualtat no és gratuïta. De ben segur que això ho tenen ben present al Palau episcopal. Potser, fins i tot, és l’únic que tenen clar.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.