Com li arriba la proposta de ser padrina dels actes de l’Orgull a Andorra?
Sóc una showgirl i treballo a l’hotel Axel Barcelona. Per això, em contracta la pizzeria Primavera. Em van dir que volien festejar l’Orgull. Després, parlant amb ells, Diversand em va demanar de ser la padrina. Vaig acceptar encantada. Estic orgullosa.
Encara fa falta un dia de l’Orgull?
Sí. Des que va començar la lluita, hi ha hagut molta gent que ha mort per defensar els nostres drets. I és una forma de recordar-los; també és el moment d’unir-nos totes les comunitats; la forma de dir que exposar-se, sortir de l’armari, ha valgut la pena.
"Celebrar l'Orgull és recordar la gent que ha mort per defensar els nostres drets i dir que exposar-se, sortir de l'armari, ha valgut la pena"
Dins de la comunitat LGBTIQ+ hi ha molts col·lectius. Tots estan en les mateixes condicions?
S’hi van sumant cada cop més i no tots estem en les mateixes condicions. No tots tenen la mateixa visibilitat. Per exemple, a la comunitat transsexual estem a anys llums de diferència amb els gais, ja que encara hi ha un estigma social molt gran i molt arrelat. S’està lluitant per normalitzar-lo. Amb l’Orgull gai, si es va aconseguir avenços, és perquè hi ha moltes comunitats que es van unir.
Què creu que pot aportar amb la seva visita a Andorra?
Vaig amb una bandera de pau i vull mostrar, tal com vaig fent des que sóc activista, que ser transsexual no és un estigma. Som éssers humans, com qualsevol. Simplement, amb la nostra identitat. Vull mostrar que també poden haver altres canvis i altres formes d’expressar-se, que no s’ha de viure a l’ombra com, a vegades, et vol empènyer la societat. Demostrar que es pot ser una veu, ser valorada. No estem destinades a un submón sinó a aconseguir les nostres fites i somnis. No volem que se’ns regali res, simplement respecte i poder viure i treballar com qualsevol persona. Tinc l’esperança que Andorra pugui ser un exemple per a molts països en diversitat, amor i comunitat. I que vegin un referent en mi
Per una persona transsexual, quina importància té poder canviar oficialment el nom?
Si agafo el meu cas, tinc clar que et dona una tranquil·litat de no passar un mal moment a l’hora de fer algun tràmit perquè encara et tractin amb un nom masculí atorgat quan vas néixer. No vius en el nerviosisme continu que et vegin un nom diferent del sexe que tu mostres. És una angoixa tenir el DNI en una altra forma; és horrible.
"Imagina que el DNI no representa la teva imatge. És horrible que et preguntin o t'observin; a vegades, les mirades fan més mal que les paraules"
Entenc, doncs, que Andorra ho hauria de permetre...
Imagina que vas amb el DNI a fer un tràmit i la imatge teva no la representa el document. És horrible que et preguntin i t’observin. A vegades, les mirades fan més mal que les paraules.
En els darrers temps, s’ha produït un increment de les agressions homòfobes... Preocupa?
Clar. Aquí, el paper important és reeducar la societat. Ser gai, ser transsexual o ser lesbiana no et fa ser diferent i els atacs molts cops són perquè creuen que ho ets. També han de jugar la llei i les autoritats, que a vegades no et prenen seriosament quan et passa alguna cosa d’aquest tipus. És una societat heteronormativa i cal reeducar per poder viure tots en pau, perquè ho vegin de forma quotidiana. No som extraterrestres que venim a conquerir el món, sinó a compartir.
Que li va suposar ser Miss Trans Espanya?
Posar un altaveu al meu missatge. L’organització em va buscar per participar i em va costar prendre la decisió perquè sabia que podia comportar coses bones i coses dolentes. En el seu dia, vaig haver d’ocultar el meu passat per poder viure el present. Quan vaig guanyar tot el món va saber la meva veritable història i això em va donar força. És la millor experiència que he pogut tenir. He pogut ajudar molta gent, nens i nenes que m’escriuen de tot el món, i això és molt reconfortant.
"Si es fa la transició, no és per ser la reina de la nit; sinó per estar bé amb tu mateixa"
Parla vostè d’un passat que va haver d’ocultar...
Als setze anys, vaig començar a estudiar disseny de modes i les meves companyes en graduar-se van fer una desfilada. Em van insistir per fer de model i a partir d’aquell dia em van començar a contractar i a treballar per pagar-me els estudis. Va ser una forma de sobreviure. Havia d’ajudar-me a mi primer per després poder ajudar els altres. Si es fa la transició, no és per ser la reina de la nit, sinó per estar bé amb tu mateixa. Cal veure més enllà, amb el cor. L’amor és així.
Comentaris