L’actualització econòmica ha resultat en un increment del 7% de la partida total d’ajudes directes al sector respecte de la xifra liquidada el 2025. En comparació amb la quantitat reservada el 2023 –inici de legislatura–, l’augment ascendeix fins al 44%: de 2,8 milions d’euros aquell any als 4,1 d’enguany. Un increment “considerable”, segons Casal, que s’ha assolit a través d’un “augment progressiu”. “Superem, per primera vegada, els 4 milions”. Disposar, doncs, d’aquests 4,1 milions ha permès fer l’actualització dels ajuts esmentada.
La subvenció que s’enduu un gruix més important dels 4,1 milions és la relativa al pastoralisme (ramaderia tradicional, extensiva). Es reserven per aquest ‘calaix’ 2,5 milions. En aquest tipus d’ajuda s’incrementa l’IPC anual del 2025 (2,7%) –tal com dicta la Llei d’agricultura i ramaderia–, però també s’introdueixen altres alces, “petits ajustaments”. Augmenten, per exemples, les subvencions atorgades per tinença de mascles bovins, ovins, caprins i equins. “Fins ara, es cobrava més per les femelles i per una qüestió d’estratègia és indispensable tenir mascles”, ha puntualitzat Casal. Per tant, ha calgut revaloritzar les ajudes als mascles, cosa que també s’ha fet amb les eugues de races pesades.
També augmenten els ajuts destinats als productes de qualitat. El més rellevant és el que dona a la producció càrnia (Carn de qualitat controlada d’Andorra), especialment la bovina. “Són els que sustenten el nostre sector primari”, ha assenyalat el ministre. L’actualització dels suports econòmics a la producció de vedella ha consistit en una igualació: un 10% per a l’engreix de bovins d’entre 8 i 24 mesos nascuts entre setembre i març i un 30% més per a l’engreix dels d’edat similars nascuts entre març i setembre. També s’han redissenyat –amb requisits– les primes relatives als engreixats amb edats d’entre 2 i 12 anys i d’entre 12 i 16 anys. Per als de 2 a 12 anys, que reben ajudes més elevades, s’ha de poder garantir un engreix de tres mesos abans del sacrifici i el reemplaçament de l’animal (“això garanteix el foment de la productivitat”). Per als que tenen entre 12 i 16 anys, no cal demostrar relleu. Quant a l’engreix de corders, cabrits i pollins, la subvenció ha augmentat un 10%. El segell de qualitat Carn d’Andorra també una alça a l’engreix de bovins: 10% per als vedells nascuts entre setembre i febrer i un 30% per als nascuts a l’estiu. També un 10% per a la cria de corders i cabrits de la denominació Carn de qualitat de corder i cabrit transhumant d’Andorra.
NOVES SUBVENCIONS
Enguany, s’han introduït, a més, dues noves ajudes: la del conreu d’hortalisses, arbres fruiters i plantes aromàtiques i la producció d’ous i carn d’aviram criat a l’aire lliure. Producció que –tal com ha remarcat Casal– “sempre ha d’estar destinada a la comercialització” si es vol rebre l’ajuda corresponent. Es bonifica, doncs, amb 5.135 euros per hectàrea i any la superfície agrària declarada per al conreu d’hortalisses, arbres i plantes aromàtiques. També rebran 5.135 euros per hectàrea i any els productors de carn d’aviram i ous (50 caps d’aviram mínim i 1.000 gallines com a màxim). Pel que fa al suport econòmic destinat a les parcel·les de prat de dall –herba per a les bèsties–, aquest ha incrementat un 10% i ara inclou, també, els mascles (“és necessari dotar els ramats de mascles”). Aquesta ajuda té una reserva total de 450.000 euros.
Finalment, s’ha aplicat l’augment de l’IPC anual del 2025 als ajuts de conreu de vinya, producció de vi (el Principat té tres cellers adherits a Vins de qualitat controlada d’Andorra), cultiu de trumfa i elaboració de mel (van rebre un impuls fa un parell d’anys). El mateix increment reben els ajuts a la producció ecològica (es va apujar fa dos anys també). En aquest sentit, Casal ha recalcat que la subvenció per producció ecològica és compatible amb l’obtenció de les ajudes per conreu d’hortalisses, arbres fruiters i plantes aromàtiques o producció d’ous i carn d’aviram criat a l’aire lliure (“són complementaris”). Parel·lelament, el reglament relatiu al benestar animal de bovins, equins, ovins i caprins inclou ara més control en l’avaluació: el ramader haurà de signar un resum de la conclusió resultant de l’auditoria que se li faci a l’explotació. I podrà presentar, és clar, al·legacions a l’informe preliminar abans de rebre el definitiu.
Casal ha tancat la revisió de les ajudes lluint els resultats de la societat Ramaders d’Andorra, S. A. (60% participada per Govern i un 30% per ramaders del país), que va tancar l’any amb uns guanys de 2,3 milions d’euros per venda de carn (beneficis que també “acompanyen el sector, cosa que fa un total de 6,5 milions d’ajudes directes al sector”). L’increment de les vendes ha estat del 44% entre el 2019 i el 2026. Andorra produeix el 15% de la carn que es consumeix al país (uns 248.000 quilos), però cal comptar, també, com a consumidors els turistes.
“Veig el sector més animat que en altres moments passat. Ara bé, també hi ha preocupació. I aquesta preocupació és sana”, ha valorat Casal per acabar, que recorda: “Les xifres demostren que les ajudes donen el seu fruit, però la política agrària no es veu d’un dia per l’altre”. “Els ramaders estan compromesos amb el sector i nosaltres treballem per intensificar aquest lligam. Ja fa vuit anys que tenim establert un diàleg molt productiu amb el sector”, ha afegit el director del departament d’Agricultura i Ramaderia, Josep Casals.
Comentaris (1)