Una diada en temps de pandèmia

El santuari i el poble de Meritxell han mostrat una imatge ben diferent de la d’anys anteriors, molt desangelada i sense l’habitual munió de persones que els visitaven el matí de la festa nacional

Meritxell ha estat sempre el centre neuràlgic de la Festa Nacional d’Andorra. El poble canillenc i el santuari bullen sempre d’animació i acullen una gran afluència de persones que volen celebrar la Diada. Enguany, però, el panorama ha estat ben diferent. La necessitat d’adaptar la jornada a la situació sanitària provocada pel coronavirus s’ha deixat notar. I molt. L’ambient era, fins i tot, una mica trist, especialment per aquells acostumats al d’altres anys.

De gent, n’hi havia. És clar. Però no tanta com habitualment. Bon exemple era el fet que a la carretera, que des de poc després d’Encamp tenia un carril habilitat per a aparcament, estava ocupada per molt pocs vehicles. També pujaven persones a peu, però en menor quantitat. En anteriors celebracions, l’estona de la missa central era el moment àlgid d’assistència, amb els carrers del poble -i també els restaurants- plens. El panorama aquest dimarts era un altre.

“Ja ens ho esperàvem, però no deixar de fer pena”, apuntava un dels veïns. De fet, un dels restaurants estava directament tancat. L’altre ha obert però l’afluència de clients estava més lluny de la que es podia veure, per exemple, ara fa un any. Això sí, a l’interior qui esmorzava ho feia amb les corresponents mesures preventives per minimitzar el risc de contagi amb la Covid-19.

La gent ha anat pujant, esglaonant-se al llarg de la jornada. Són molts els que, malgrat el coronavirus, no han volgut faltar a la seva cita al santuari. Alguns havien estat previsors i havien pujat en dies anteriors. A la missa central, l’única de la jornada, ja se sabia que només hi podrien assistir un reduït grup de fidels: 10 per parròquia. A banda, lògicament, de les autoritats, també amb prèvia selecció.

L’ofici també ha deixat diverses imatges poc habituals. La primera, la dels assistents. Tots, evidentment, amb mascareta i amb cadires separades. Evidentment, també s’ha pogut celebrar un altre dels moments tradicionals de la cerimònia: el petó a la medalla de la figura de la verge. Una Meritxell a la qual, segur, més d’un haurà pregat perquè, l’any vinent, tot hagi tornat a la normalitat.  

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.