El president de l’ens judicial, Enric Casadevall, i el rector universitari, Miquel Nicolau, han signat els tres convenis -l’acord marc i els que impulsen cadascuna de les dues formacions concretes- corresponents assistits de la vicepresidenta de la cúpula judicial i una de les promotores i dissenyadores de la proposta educativa, Maica Torres, i la directora del Centre d'Estudis Virtuals i d'Extensió universitària a la UdA, Montserrat Casalprim. Les formacions, per ara presencials, i especialment les cinc assignatures que s’insereixen en el màster, s’impartiran a les instal·lacions de la Seu de la Justícia amb la voluntat que els estudiants s’animin a llançar-se en el món judicial.
Casadevall ha vingut a explicar que d’una manera o altra les dues formacions vénen a substituir el que a França és l’escola de la magistratura i el que a Espanya es denomina l’escola judicial. Com ha remarcat Maica Torres, “a Andorra no tenim escoles ni privades ni públiques” que acompanyin en la formació judicial específica i això és el que s’intentarà amb aquestes dues noves formacions en les quals feia un any més o menys que s’hi treballava.
“És una solució que ens ha semblat interessant”, ha remarcat el president del CSJ al costat d’un Miquel Nicolau que ha explicat que les dues propostes educatives “encaixen perfectament” en la idiosincràsia de la universitat andorrana, molt acostumada a fer formació no reglada. “Dels 2.000 estudiants que tenim, 1.400 són de formació continuada”, ha exposat el rector. Una formació continuada que també es dóna en l’àmbit del Dret i en la pròpia judicatura, com ha remarcat Torres.
Les formacions
Les dues formacions ara dissenyades es posaran en marxa el setembre i en els dos casos han de suposar un plus encara per decidir en els futurs processos de selecció de batlles, magistrats i secretaris judicials. En l’apartat de mèrits, haver realitzat les formacions en qüestió tindrà un reconeixement en forma de puntuació superior. La formació reglada donarà peu a una menció en l’àmbit judicial. Servirà per encarar els estudiants del màster de Dret cap a la carrer judicial i que no tot sigui preparació per esdevenir advocat, com ha remarcat Nicolau. La menció en judicatura com a tal, però, no serà reconeguda fins al curs acadèmic 2022-2023.
Les dues formacions ara dissenyades es posaran en marxa el setembre i en els dos casos han de suposar un plus encara per decidir en els futurs processos de selecció de batlles, magistrats i secretaris judicials. En l’apartat de mèrits, haver realitzat les formacions en qüestió tindrà un reconeixement en forma de puntuació superior
Fa poc que aquesta nova distinció universitària, aquesta remarca, s’ha acordat a nivell de l’ensenyament europeu i ara s’han de fer les adaptacions pertinents a nivells de plans educatius, una feina que correspon al ministeri d’Educació. “El procés està molt avançat”, ha indicat el rector de l’UdA, però no estarà llest ni el proper setembre ni al febrer. Sí que aquest curs vinent es podran cursar com a assignatures optatives algunes de les cinc assignatures que integren la menció. Tal com ha explicat Montserrat Casalprim, la càrrega lectiva de les cinc assignatures serà de 18 crèdits. Entre els actuals estudiants de Dret aquesta menció “està despertant interès” i una desena dels futurs màsters en Dret han demanat informació al respecte.
L’altre programa formatiu “és significativament diferent” a l’anterior, com ha remarcat la directora sectorial de l’UdA. En aquest cas es tractarà “d’ajudar a preparar les oposicions” a professionals del Dret -o qui vulgui, és clar- que concorrin a concursos. El Consell Superior no intervé en aquest cas en la formació. Només n’ha detectat la necessitat. Tindrà un pes lectiu de 60 crèdits dividits en dos cursos. Està pensat per tenir-hi una dedicació de mitja jornada amb una avaluació semestral. Les classes presencials es faran un parell de tardes a la setmana.
Casalprim ha explicat que, d’entrada, “la metodologia serà presencial” però que si mai aquesta formació “passa a ser obligatòria caldrà preveure que sigui virtual”, perquè la immensa part dels estudis que s’ofereixen en l’àmbit del Dret segueixen la metodologia no presencials per facilitar l’aprenentatge a persones que tenen altres dedicacions professionals almenys mentre es formen. “L’important és que els professionals es formin”, ha deixat clar la directora del Centre d'Estudis Virtuals i d'Extensió universitària a la UdA.
Tot plegat, dos camins més per mirar d’atraure professionals cap a la judicatura perquè, de fet, mirant-ho bé, ha vingut a dir la vicepresidenta del Consell Superior, tampoc no és que no hi hagi vocació. I és que “pots tenir molta vocació; però és que el temari per estudiar és molt extens, molt complicat, i es fa una muntanya amunt”. Ara es tracta, doncs, de traçar-ne la baixada de la millor manera possible.
Comentaris (1)