Reportatge

Desnonat de la botiga amb la qual es guanya la vida

Jesús Castillo, propietari del Quiosc d’Encamp, haurà de tancar el comerç que fa vuit anys que va obrir i que funciona relativament bé perquè la propietat del local ha decidit no renovar-li el lloguer

14/03/2021 (19:10 CET)

“Amb uns pocs estalvis que teníem vam agafar el local, el vam pintar i arreglar i vam muntar un negoci que ja hi havia hagut fa anys, una papereria”. Això va ser va vuit anys. L’establiment es diu el Quiosc i es troba a l’avinguda Joan Martí d’Encamp. El seu propietari, Jesús Castillo, explica amb una barreja de tristor i indignació com, a final de mes, haurà de tancar el negoci que ha comandat tot aquest temps. I ho fa no per culpa del coronavirus o perquè no funcioni. Simplement, no li renoven el lloguer.

“Jo aquí em guanyo la vida. No per fer-me ric, però sí que en trec el sou d’una persona normal”, explica. A la botiga toca molts pals. Papereria, evidentment; però també altres productes com llibres, DVDs, fotografies o làmines que ell mateix dibuixa on reflecteix indrets del Principat. També fa fotografies de carnet o ofereix souvenirs del país. Antigament havia venut també premsa, però ho va deixar fa un temps, lamentant, entre altres, que el comú d’Encamp li va deixar d’encarregar els diaris i revistes que duia a les biblioteques de la parròquia.

Jesús lamenta, especialment, que la propietat només li ha enviat la carta i res més: “ningú ha vingut a donar la cara”

Era (és) la seva botiga. El seu modus vivendi que va decidir muntar després de quedar-se a l’atur fa uns anys. I, més o menys, li funcionava. Als seus 63 anys, confiava a poder mantenir el negoci en marxa, fins i tot malgrat el coronavirus, fins a complir, l’estiu de l’any vinent, l’edat de jubilació. Tot es va esguerrar fa unes setmanes.

El 28 de gener va rebre una carta certificada. En ella la propietat del local li comunicava que no li renovava el contracte de lloguer. Tenia fins al 31 de març per deixar l’immoble buit i entregar les claus. I, des de llavors, cap notícia més. I és això, justament, una de les coses que més lamenta. “Ningú ha vingut a donar la cara”, afirma.

Al seu entendre, el motiu de la decisió de fer-lo fora es troba en el fet que, fa unes setmanes, es va queixar de l’estat del sistema elèctric del local. No sap dir si hi ha alguna altra raó. Tampoc les ha pogut demanar o intentar un acord que li permeti mantenir obert la botiga. “Parlar amb ells? Ningú s’ha preocupat de contactar-me i explicar-me res”, apunta. Tampoc preveu portar el tema a la justícia, ja que “em queda un any per jubilar-me. No tinc ganes de conflictes”.

Amb 63 anys –en farà 64 a l’estiu-, haurà de buscar feina a partir de l’abril i no nega que té por que li costi trobar quan, fins ara, es guanyava la vida amb la seva botiga

Per tant, des de fa dies ja ha començat a fer liquidació. Assegura que té 8.000 euros en gènere que ha d’intentar vendre en aquestes setmanes. També intenta col·locar per Wallapop el material com ara les prestatgeries o altres mobles del local. Fins i tot, el tendal.

En aquests darrers dies darrere el taulell, el Jesús també es mostra crític amb el comú. Denuncia que des de la corporació fa temps que “no ens compren res”. I, especialment, lamenta que es prefereixi anar a buscar material a altres parròquies. “Molt pla de dinamització però després fan això i no ajuden els comerços d’Encamp”.

I, en un horitzó massa proper, una certa por. Té clar que, a partir de l’abril, es queda a l’atur. I que, amb la seva edat, no serà fàcil trobar una feina que li permeti, com a mínim, aguantar fins als 65 anys quan pugui guanyar-se un merescut retir. “Intentaré buscar del que sigui”, afirma. Recorda que, al llarg de la seva vida, ha estat “encarregat a molts llocs” i confia a poder tenir sort, però admet que no serà fàcil. I això, malauradament, se suma a la tristor per haver de tancar la seva petita botiga.