Amplis sectors de la base del partit no entenen per què els quatre consellers generals de la formació van haver de donar suport, aquest dijous, a l’elecció de la síndica i la subsíndica presentades per Demòcrates. Més encara, per exemple al parlamentari Marc Magallón, company de Rosa Gili -aspirant socialdemòcrata a liderar la Sindicatura- en el tiquet electoral de ‘d’Acord’ a Escaldes se li va fer especialment complicat donar un suport que no era necessari perquè Roser Suñé i Meritxell Palmitjavila es convertissin en les dues lideresses de l’òrgan de govern del Consell General. Les justificacions, a parer de diverses fonts, són tan dèbils, i la informació que es trasllada als militants -fins i tot a candidats i càrrecs orgànics del partit- és tan escadussera, que hi ha tota mena de dubtes i interrogants.
En les files liberals hi ha, com a mínim, dos blocs molt diferenciats: els que donarien suport als demòcrates fins on calgués i els que no volen saber res de res dels taronges
Aquest dijous, el president liberal i conseller general, Jordi Gallardo, va deixar la porta oberta a qualsevol cosa. De fet, va venir a dir que calia saber llegir bé els resultats i permetre que el país avanci. En aquest sentit, Liberals no només no bloquejaria res sinó que permetria la governabilitat. Dit d’una altra manera, i això no són paraules de Gallardo però sí un posicionament intern, íntim, de la cúpula liberal, prefereix la direcció de Liberals oferir ella la clau de la governabilitat als demòcrates que esperar que la pugui tenir Josep Pintat i terceravia. A canvi de què? Cadires. Quines? Cal veure-ho. També cal veure què hi hauria més enllà de les cadires, quins altres ‘negocis’ entrarien en un eventual pacte. Però oficialment d’això no se n’ha parlat.
Entre els liberals hi ha com a mínim dos blocs molt marcats. Aquells a qui no importaria pactar amb Demòcrates fins on sigui -sempre traient-ne algun rendiment- i aquells altres que no volen saber res de res dels taronges. Fonts coneixedores de les bases del partit asseguren que el desconcert generat per la votació de la Sindicatura no anirà a més fins la setmana vinent. Ara, a partir de dilluns, i amb les reunions que celebrin alguns comitès parroquials, poden començar a saltar espurnes. Els posicionaments dels grups locals d’Escaldes i Andorra la Vella tindran molt a dir, atès que dos dels quatre consellers de la formació han sorgit de les circumscripcions parroquials i del pacte amb el PS. Un PS que encara està més desconcertat, pel ‘modus operandi’ del seu suposat soci, que la pròpia militància liberal.
Des de l’entorn de Xavier Espot tampoc no transcendeix gran cosa, però es reconeix que s’està més a prop de Gallardo que de terceravia donant per fet que Ciutadans Compromesos el ‘tenen’
També hi tenen a dir, i molt, tres noms que coincideixen amb els tres consellers generals de la passada legislatura. Jordi Gallardo, president de la formació; Ferran Costa, nou secretari de Sindicatura, home fort a Encamp i valor reputat del partit; i Judith Pallarés, candidata a la Massana, bona aliada de Ciutadans Compromesos -que gairebé amb tota seguretat donaran suport als demòcrates i fins i tot podrien entrar al Govern ja sia via ministeri o via secretaria d’Estat- i aspirant, molt probablement, a la secretaria general liberal. Per cert, un dels homes més viscerals i enfrontats amb Demòcrates, Amadeu Rossell, ha desaparegut del mapa. Volgudament, segons les fonts consultades.
Rossell va deixar la secretaria general del partit de manera provisional mentre es confeccionaven les llistes perquè era a les travesses dels possibles candidats. Passades les eleccions generals, ja ha comunicat al partit que no torna a l’executiva. I caldrà veure quina és la seva posició en el congrés del mes que ve. No sembla massa clar que Rossell estigui molt a favor de donar suport a demòcrates. Però és que l’exsecretari general no participa en cap trobada. En cap conversa, en cap negociació. En canvi, la també massanenca Judith Pallarés sí tindria un pes notable en l’acostament amb els demòcrates. Ella seria una de les valedores de l’escenari del Govern en coalició.
Noms, càrrecs
En principi, l’exconsellera general està cridada a ser l’assessora fixa, l’encarregada de l’estratègia del grup parlamentari liberal. I en el congrés del mes que ve, hauria d’anunciar la seva intenció de liderar el partit des de la secretaria general. Això sempre que no tingui un càrrec institucional. I no es descarta que en cas d’un acord amb Demòcrates, Pallarés tingui cadira. Diverses fonts de DA asseguren que estan molt més a prop de Liberals que de terceravia. I malgrat que afirmen que no hi ha un pacte tancat, també admeten que ara mateix és molt factible. Però tant a can liberal com a can taronja es torna a topar amb l’hermetisme. Amb una partida d’escacs que suposadament ben pocs juguen.
Judith Pallarés esdevé clau en l’estratègia liberal: passa per situar-se en la imminent assessora del grup parlamentari i aspirant a la secretaria general del partit… si no obté càrrec institucional
Encara que oficialment no s’ha parlat de càrrecs ni de res, oficiosament els moviments hi són. Algunes fonts asseguren que una possibilitat seria que Demòcrates inclogués en l’equip governamental algunes secretaries d’Estat per a Liberals i Ciutadans Compromesos. Fonts liberals, però, en principi descarten aquest escenari. Si s’acaba donant suport a la governabilitat des de dins, una secretaria d’Estat dóna poca visibilitat i no permet manar ni sobre el departament que pertoqui. Per tant caldria anar més amunt. És a dir, ministeris i altres càrrecs d’impacte. De fet, hi ha canvis que no només haurien demanat eventuals socis de govern. Hi ha reorganitzacions que han sol·licitat des de l’entorn mateix demòcrata.
Que si un relleu a la direcció de la CASS, que si canvis a la televisió pública, que si reorganització al departament de policia, noves maneres de fer a la Justícia… Demòcrates no veuria malament que Liberals liderés, per exemple, el projecte de convertir una part del país, no pas tot, en reserva mundial de la biosfera. I que això ho emmarqués en un departament més gran on també s’hi inclogués la cultura. I en aquest marc apareix el nom del propi Jordi Gallardo.
Tampoc no es veuria de mal ull que aspectes sobre política exterior quedessin a mans liberals. DA té la ferma convicció de tirar endavant una secretaria d’Estat d’Afers Europeus. I no desencaixaria, asseguren les fonts, amb Judith Pallarés. Més encara, des de l’entorn demòcrata, ja no pas del liberal, i des d’entorns econòmics i institucionals del país, no es veuria malament recuperar l’exministre Juli Minoves perquè amb tot el seu bagatge i agenda de contactes tornés a pilotar la política exterior del país.
La travessa de candidats a ministrable fins i tot arriba a Juli Minoves; qui guanya enters de veritat és el massanenc Josep Maria Rossell per a Justícia i Interior
I si accedeix, o pot accedir, al Govern, Liberals d’Andorra, es dóna encara més per fet el suport a la governabilitat demòcrata de Ciutadans Compromesos. Les travesses han arribat a situar Raül Ferré en llocs de responsabilitat en matèria de turisme. Potser fins i tot al davant del ministeri. Ha perdut força després de les eleccions que Carles Naudi pugui assumir la cartera d’Afers Exteriors i, en canvi, guanya enters un altre nom per a un altre ministeri. Josep Maria Rossell, advocat de llarga trajectòria i primer suplent en la llista territorial massanenca, podria encapçalar Interior i Justícia.
Xavier Espot ha estat collant molt temps l’ara consellera general Ester Molné. Però l’exsecretària d’Estat d’Interior i Justícia ha deixat clar per activa i per passiva al candidat demòcrata que no està disposada a assumir el desgast a tots nivells que suposa una responsabilitat ministerial. Que hi ha n’ha tingut prou amb ser la número 2 del ministeri una temporada per saber el pa que s’hi dóna i que prefereix fer feina més calmada des del Consell General. I la mateixa Molné hauria assenyalat Rossell, encara que dins el calaix demòcrata hi pugui haver altres noms.
Noms a cabassos, càrrecs, també. Però de res no hi ha tant, hores d’ara, com de desconcert. Sobretot a unes files liberals que estan digerint la votació de Sindicatura i es comencen a preparar per saber el rumb de la investidura.
Comentaris (12)