El certificat de defunció de l’home, emès per un metge del Cedre, a la unitat de subaguts de la qual va ingressar quan ja estava molt debilitat per l’acumulació de dolences que patia, esmenta una sèpsia greu. Però en cap cas cita la caiguda que, està ben convençuda la família, va ser l’origen de tot plegat i la causa d’una hemorràgia interna i un traumatisme crani-encefàlic que va fer minvar l’estat de salut de home fins a la seva mort.
Els familiars han acabat interposant una querella criminal contra la directora del centre residencial aixoplugat en part pel bisbat i contra la infermera tractant després de gairebé de dos mesos de decisions i fets més que dubtosos
El pacient, que feia cinc anys que estava residint a Clara Rabassa, va caure aquell fatídic 20 de març del llit, com es reconeixeria hores després als seus familiars, a qui també es va admetre que no s’havia col·locat degudament la barana protectora. No hauria quedat clar del tot si va ser un descuit o si la barana fallava, com la infermera tractant -i actualment querellada-, entre el neguit per la situació, hauria explicat que ja havia advertit als superiors en més d’una ocasió.
Després d’aquella caiguda -omesa en el certificat de defunció- es van encadenar un seguit d’actuacions no gens acurades. Que si trasllats entre centres no autoritzats, que si detecció de la Covid a l’hospital arran de l’arribada a Urgències per la caiguda mentre a la residència res no havien diagnosticat. I el que és evident: empitjorament de l’estat de salut de l’home amb dificultats fins i tot per engolir, que encara va agreujar més tot plegat. I fins al 16 de maig, quan l’home, llavors internat a l’àrea d’hospitalització del Cedre, va acabar morint.
DENÚNCIES
L’endemà mateix, el fill del difunt va interposar una denúncia policial contra persona desconeguda perquè considerava que hi havia hagut una mala praxi en l’atenció al seu pare. També s’interessava que es practiqués l’autòpsia al cadàver per tal de poder evidenciar que havia estat la caiguda fatal del 20 de març el desllorigador de tot plegat. Res de res. La Batllia va escoltar el metge que va certificar la defunció i amb això en va tenir prou per denegar la prova forense i per donar el cas per tancat.
“Malauradament, des de Clara Rabassa es considera que l’actuació dels familiars del difunt té per finalitat obtenir un guany econòmic. Res més lluny de la realitat. El que evidentment no farà la família és no denunciar els fets i pagar per una rebaixa d’un deute al qual tampoc poden fer front”, s’exposa en la querella. I encara es conclou: “És lamentable que es vulgui encobrir una actuació i mala praxis, que de ben segur no ha estat voluntària, apel·lant a un descompte”
Però la família insisteix que hi ha quelcom que ha fallat. Que a Clara Rabassa l’atenció va ser deficient. D’aquí que davant tal embolic i amb la Batllia havent fet una diligència minimalista per tal de poder passar pàgina, els familiars han acabat interposant una querella criminal (per homicidi per imprudència) contra la directora del centre residencial aixoplugat en part pel bisbat i contra la infermera tractant. I reclamen que es facin tot un seguit de proves i es prengui declaració, entre altres, a tots els metges que van tractar el difunt d’ençà de la caiguda.
Els familiars del mort han denunciat les pressions rebudes per tal d’incinerar, ràpid, ràpid, el cadàver. El cos es manté preservat en fred perquè, si escau, se li pugui fer l’autòpsia que, per ara, la Batllia ha denegat. I no només denuncia pressions, la família, perquè es cremés amb celeritat el cos i així s’acabés qualsevol possibilitat d’obtenir una prova. També lamenta la família que s’hagi ‘jugat’ amb el deute que tenien per les despeses originades per l’estada de l’home ara difunt i el descompte que es va aplicar sobre dit deute.
En efecte, en la querella, presentada davant la mateixa oficina judicial que inicialment va veure el cas i va desestimar l’autòpsia i va arxivar l’afer, s’hi explica que la situació econòmica dels familiars del difunt no els permetia fer front al pagament de les despeses generades per l’estada de l’home a Clara Rabassa. El deute ascendia a uns 50.000 euros que es van deixar en 37.000 per un acord adoptat ja abans de la fatídica caiguda.
“Malauradament, des de Clara Rabassa es considera que l’actuació dels familiars del difunt té per finalitat obtenir un guany econòmic. Res més lluny de la realitat. El que evidentment no farà la família és no denunciar els fets i pagar per una rebaixa d’un deute al qual tampoc poden fer front”, s’exposa en la querella. I encara es conclou: “És lamentable que es vulgui encobrir una actuació i mala praxis, que de ben segur no ha estat voluntària, apel·lant a un descompte.”
Comentaris (1)