Descobrint la part més ‘ferrotge’ d’Ordino

Si avui, aprofitant el bon temps que de moment ens acompanya, tenen ganes de fer un pla diferent, els recomano apropar-se a la parròquia d’Ordino i fer un petit passeig pels Jardins de la Casa Areny-Plandolit. Allà hi trobaran una exposició d’unes peces, però no són uns estris qualsevols, sinó que estan fets amb ferro forjat del país. També els acompanya uns plafons informatius explicant tota la història de la Ruta del Ferro. Aquest és l’acte que s’ha organitzat des del ministeri de Cultura mitjançant l’Àrea de Museus i Monuments per celebrar la Diada de la Ruta del Ferro dels Pirineus, on, per cert, també podran aprofitar per visitar el Museu Areny-Plandolit de forma gratuïta. 

La Ruta del Ferro és un dels itineraris culturals més antics que tenim al país que inclou mig Andorra, sobretot es vertebra a través de la Mina de Llorts i la Farga Rossell o la Farga Areny. Més enllà de l’impacte econòmic que va tenir pel país, la Ruta del Ferro té una forta presència en altres sectors com el religiós: “No hem d’oblidar que totes les esglésies del país tenen reixes de ferro forjat”, apunta Casabella. També la seva importància artesanal perquè més enllà de les Fargues que feien lingots de ferro, després els ferrers ho transformaven amb aquestes eines que estan exposades. “El ferro és un material que ens permet parlar de tota la història i d’una gran part de l’art del país”, afegeix.

I és que si bé és cert que hi ha molta gent que sap que la parròquia d’Ordino té la Mina de Llorts -que es pot visitar- “molts desconeixen tot l’efecte que ha tingut durant dos segles la industrialització del ferro a Andorra”, apunta, Anna Font, guia turística i cultural. Ella ha estat l’encarregada d’acompanyar als interessats per diferents indrets i mostrar totes les marques que té la parròquia d’aquesta època com són les cases que van treballar molt la Farga o els detalls de ferro que es troben pel poble per “descobrir aquesta part més “ferrotge” de la història d’Ordino”, deia als assistents minuts abans de començar la ruta.

El passeig pels carrers de la parròquia, sotes les direccions de Font, ha començat per l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, on la guia ha explicat als visitants que “no es tracta de l’original, va ser reformada precisament amb els diners que es van aconseguir amb el ferro”. A l’interior interessaven tres reixes: la primera, la que hi ha a l’altar privat de la Casa Rossell, on es nota que hi ha un gran treball a la reixa i als barrots i uns detalls com “unes forquilles que són bastant atípiques”; l’altre és la gran reixa de l’altar principal, tota feta amb ferro d’Andorra dels segles s.XVII-s.XVIII; i finalment, la que hi ha a l’altar dedicat a Sant Guillem on es troba una altra reixa “molt més moderna i d’un ferro molt treballat”, i que inclou uns bonics detalls de fulles i de flors. La ruta ha continuat per altres indrets de la parròquia com la font de la plaça i pels petits carrerons a la recerca del ferro.