“L’autisme ha estat clàssicament descrit amb una simptomatologia més externalitzada, més evident, que es presenta sobretot en els nens i els homes”, ha explicat Carolina Pastor, psicòloga clínica i encarregada de la direcció tècnica d’Autea. La importància de fer la diferència entre TEA masculí i femení és, precisament, com es manifesta en uns i en les altres. Perquè no es pot tractar igual el que és diferent. “Les eines i les guies clíniques s’han calibrat per una simptomatologia més masculina”, ha remarcat Pastor.
És per aquest motiu que els darrers mesos s’estan fent molts diagnòstics a nenes, joves i dones amb TEA. Diagnòstics que podrien haver arribat molt abans i haver evitat el desenvolupament d’altres problemes de salut mental que han estat, en certa manera, el malaurat camí fins a arribar a posar-li nom. “Sovint tenim adolescents, joves i adults en situacions de salut mental deteriorades, després d’un desgast molt llarg de tota una infància i adolescència sense haver rebut els suports necessaris”, ha indicat Pastor. De fet, des d’Autea cada cop més es reben dones que acudeixen buscant una guia perquè han descobert, passats els 30, els 40 i, fins i tot, els 50 anys, que tenen TEA.
La característica principal en les nenes “en l’autisme d’alt rendiment és l’interès social, l’habilitat social, les nenes i les noies solen tenir necessitat d’inclusió, de tenir amics, de sentir-se valorades i molt sovint els hi costa moltíssim”
L’objectiu, de les jornades i dels professionals, és poder prevenir aquestes situacions i fer una detecció “cada cop millor, cada cop més precoç i una intervenció més ajustada”. Per a això, és clau entendre i poder identificar quina és la simptomatologia femenina i en què es diferencia de la masculina. Pastor ha explicat que la característica principal en les nenes “en l’autisme de rendiment és l’interès social, l’habilitat social, les nenes i les noies solen tenir necessitat d’inclusió, de tenir amics, de sentir-se valorades i molt sovint els hi costa moltíssim”. El desgast fins a arribar a aquest punt és molt més elevat del que seria en una persona neurotípica, i, habitualment, no aconsegueixen mantenir la seva xarxa social. En canvi, en el cas dels nois i parlant en un sentit molt ampli i generalitzat, “solen tenir menys necessitat d’encaixar en el grup i de relació social, hi ha menys conducta relacionada amb els interessos restringits o les conductes estereotipades”.
La comunitat científica clínica, segons Pastor, “necessita estar actualitzant-se constantment i aquest és un dels temes que s’ha de tenir en compte”. Cal que els professionals que reben una persona que pot tenir un possible TEA conegui com abordar-ho, “hem de ser millors observadors, sabers què hem de demanar i què pot ajustar-se a un eventual diagnòstic”. El fet que a Autea, i a diferents serveis de salut mental, estiguin apareixent més dones que reben aquesta conclusió “ens indica que els sistemes assistencials estan cada cop més sensibilitzats i que funcionen millor en aquest àmbit”.
Autea compta, actualment, amb 120 associats, dels quals 48 tenen un diagnòstic de TEA. A nivell femení, segons Pastor, la ràtio podria situar-se d’una dona cada quatre homes. “Però està augmentant moltíssim en els últims mesos”. Dins dels serveis que ofereix l’associació, s’està valorant obrir un grup específic dins del programa Colla “perquè tenim un quòrum de pacients derivats de salut mental que són totes noies”. A més, s’ha observat que cada cop es tenen més mares de nens amb TEA que estan fent el seu propi procés diagnòstic. En aquest sentit, Pastor ha explicat que sempre ha estat habitual l’acompanyament a pares, però no tant a mares. Malgrat això, ha indicat que “les noies, moltes vegades, fan un procés d’autodiagnòstic quan hi ha alt rendiment, es documenten molt, llegeixen molt, i es reconeixen en aquest funcionament i per a algunes això és suficient”.
L’associació, a nivell de recursos, compta amb diferents programes. El primer, Enllaç, dirigit des de 6 fins als 16 anys, i és centre de la família. Pastor ho explica indicant que “nosaltres anem a l’entorn natural, a casa, i ajudem els pares a desenvolupar i enriquir habilitats per al creixement del nen o la nena”. Després es compta amb el programa Colla, que se centra en l’oci i el lleure per a adolescents d’entre 12 i 16 anys, que té per objectiu final crear i ajudar a mantenir una xarxa social, fet que resulta complicat moltes vegades. Finalment, a partir dels 16 anys, es continua amb el programa Club, que té la mateixa funció que el Colla, “tenen un efecte terapèutic molt subjacent, surten de casa, i és molt beneficiós pel seu estat emocional”.
Així mateix, durant la xerrada també s’ha indicat quins son els recursos amb els quals compta Andorra. A nivell bàsic, l’àrea de Salut Mental és clau. Pel que fa a la infància, Pastor ha assegurat que “tenim uns serveis de detecció precoç que són crucials”. Així mateix, ha destacat que al país existeix un equip infantojuvenil molt especialitzat i amb molt recorregut pel que fa al TEA. També ha destacat l’hospital de dia, on s’atén de manera específica l’autisme i, sobretot, la inclusió existent als centres educatius. “És bastant excepcional, no es troba a tot arreu un sistema públic amb aquestes característiques que afavoreix molt i que dona un molt bon pronòstic per a aquests nens i nenes”.
Comentaris