El recurrent, que va assegurar que des dels 18 anys conduïa i “mai havia tingut cap incident”, és camioner de professió. Els fets que, però, van acabar amb la condemna van tenir lloc fora de la feina. I, com va voler posar en relleu durant la vista la fiscalia, van ser, al seu entendre, “fets greus”. En concret, quan conduïa amb més alcohol del permès al cos va provocar un accident amb anys materials i va fugir del lloc.
Després, va intentar fer veure que qui portava el cotxe era la seva parella, engany que va ser descobert per dues circumstàncies. La primera, el testimoni d’una veïna que va veure l’incident. I després, es va constatar que la dona no arribava pas als pedals. Amb tots aquests elements, la condemna va ser important: 18 mesos de privació del permís.
Davant el Tribunal de Corts va demanar, però, que aquest càstig tingués una excepció durant l’horari laboral per evitar perdre la feina. La resposta va ser negativa. Davant d’això, va presentar un recurs al Superior. Al·legava principalment el cop dur per a ell que suposaria no poder treballar de camioner.
Durant la vista, però, els magistrats del Superior van posar en relleu una circumstància: la petició era que se li deixés conduir fins a 90 hores a la setmana. I, per tant, molt més temps del que, normativa laboral i de transport a la mà, podria estar al volant. “No podem autoritzar una cosa que és il·legal”, van advertir. L’home va intentar justificar que, un cop arriba al límit de temps, el tacògraf l’avisa i no torna a conduir fins que passa el temps establert a la normativa.
La petició, però, va comptar amb la forta oposició del ministeri públic. Des de la fiscalia es va assegurar que “la seva conducció és un perill”. I que afecta “no només a ell sinó a la resta d’usuaris de la via pública”. Per això, entén que “les seves necessitats laborals no poden prevaler sobre la seguretat de la gent”.
Comentaris (1)