La dona va protagonitzar el novembre del 2013 una sonada fugida. Va marxar al Brasil amb els estalvis que tenia juntament amb l’infant. I també, amb el seu pare, és a dir, amb l’avi matern de la criatura, i la llavors parella d’aquest home jubilat, una noia que tot just havia arribat a la majoria d’edat i amb la qual l’home havia iniciat una relació quan encara era la noia menor. Tots quatre van marxar cap a Sao Paulo sense tenir res planificat i com a reacció a una decisió judicial adoptada tot just quinze dies abans i per la qual es declarava compartida la guarda i custòdia de l’infant.
La família va estar rodant pel Brasil amb els estalvis que tenia i sense cap intenció de tornar. La dona va arribar a alterar la data de caducitat del passaport. Les autoritats judicial andorranes van activar una ordre de recerca i captura i, alhora, van pactar el retorn de la dona amb l’infant per tal de posar fi a l’aventura. Com que el passaport estava formalment caducat, el Govern li va haver d’expedir un document especial per poder viatjar cap al Principat. En arribar va ser acusada d’un segrest parental. La causa encara està pendent de judici i el ministeri fiscal sol·licita dos anys de presó, de ben segur que condicionals. És a dir, que no hauria de complir en reclusió.
El novembre del 2013, quinze dies després que l’autoritat judicial declarés la custòdia compartida, la dona va agafar la criatura, i amb l’avi i una parella joveníssima van marxar a l’altre punta de món
Quan la dona va fugir cap al Brasil, el matrimoni s’havia trencat i entre la parella hi havia moltes diferències que implicaven tot sovint el menor, nascut el 2011. Retornats mare i fill al Principat, i tot i la causa judicial penjant-li del cap, es va establir un règim de visites controlat que la dona només va complir en dues ocasions. Després d’un parell de trobades, la dona va renunciar al fill i mai més se’n va saber res. Fins i tot la sentència de divorci dels progenitors del menor, que no va arribar fins al 2017, va atorgar tant la pàtria potestat com la guarda i custòdia només al pare, a qui atorgava, a més, el domicili familiar. Respecte de la mare, que reconeixia haver estat molt alterada psicològicament i en mala posició per fer-se càrrec del menor, se li suspenia la pàtria potestat, no es fixava cap règim de visites i se li exigia el pagament de 300 euros mensuals com a pensió alimentària.
De fet, des del 2013 i el seu viatge llampec al Brasil, el nen ja no havia sabut res més de la mare. I el pare de la criatura pràcticament tampoc no n’havia tingut cap més notícia. Fins que el mes de maig passat va arribar a coneixement de l’home que la seva exparella tornava a fer estada usual al Principat. Això va fer entrar en pànic el pare de la criatura i, sobretot, va témer que pogués alterar la vida ja normalitzada de l’infant. Del nen ara ja de set anys. Per això va demanar a l’autoritat judicial una mesura d’allunyament tant respecte de l’adult com del menor. És a dir, que la dona no pogués entrar en contacte ni amb l’un ni amb l’altre. El Tribunal de Corts, però, va declinar imposar aquesta mesura.
El judici pel segrest parental del qual està acusada aquesta dona andorrana de 42 anys -i en relació al qual la fiscalia demana dos anys de presó- encara està pendent de celebrar-se
I ara més recentment la dona ha demanat, per via judicial també, poder reprendre el contacte que al seu dia va abandonar amb el nen. Poder-lo tornar a veure. De moment no s’ha establert cap règim de visites tot i que el ministeri fiscal no s’hi oposa. Però la batlle que té la responsabilitat de prendre la decisió final vol calibrar fins a quin punt mare i fill es troben en una situació adequada per reprendre el contacte. La dona assegura haver retornat al punt d’equilibri emocional que no tenia el 2013. I que no va tenir encara més temps després. El menor, però, no té cap record de la seva progenitora i ara ja amb set anys havia normalitzat la situació. I el pare tem que la reaparició sobtada de la mare trenqui l’harmonia assolida durant els darrers cinc anys.
Els psicòlegs que hauran d’avaluar l’una i l’altre tindran la penúltima paraula. (La batlle sempre tindrà la darrera). I enmig de tot plegat encara pendent un judici per segrest parental. El que va protagonitzar en el marc d’aquella sonada fuga al Brasil.
Comentaris