Tot plegat és un mer tràmit. Des del moment que l’Audiència provincial de Madrid va considerar que la tramitació de la CRI era defectuosa perquè la documentació tramesa des de la Batllia andorrana hauria d’haver contingut alguns detalls més dels que contenia, al jutjat encarregat de l’execució de la comissió rogatòria no li quedava cap més remei que deixar-la sense efecte. Igual com a la Batllia no li queda cap altra possibilitat que torna a enviar la CRI amb les dades, amb els detalls que li demanava el seu homòleg espanyol. La decisió judicial en cap cas incomoda ni sorprèn els promotors de la querella que va donar peu a la CRI.
Ben al contrari, les fonts consultades properes a l’Institut de Drets Humans (IDHA) i a l’associació catalana de juristes Drets, han assegurat que la resolució judicial notificada fa poques hores era d’esperar. Com s’ha dit, era un simple tràmit derivat de la decisió de l’Audiència de Madrid. Per tant, més tard o més d’hora s’havia de fer aquest pas. Tornar a Andorra la comissió perquè es torni a enviar degudament complimentada. I això és ara el que haurà de fer, si escau, la instructora. Això sí, quan es recuperi de les lesions que l’han obligat a posar-se de baixa laboral.
Quan torni a l’activitat, a més, la batlle haurà de decidir si admet a tràmit l’ampliació de la querella que havia promogut l’IDHA amb el suport de Drets. Els promotors de la querella, en bones paraules i termes jurídics, venia a dir poc menys que els dirigents polítics espanyols i el braç policial hauria perpetrat, presumptament, és clar, una mena de crim d’Estat. Ara la Batllia haurà d’analitzar si escau admetre aquestes noves consideracions fetes pels querellants i, conseqüentment i posteriorment, tornar a tramitar la CRI perquè siguin notificats Rajoy, Montoro, Fernández Díaz i cia.
Comentaris