La sessió havia estat àgil, veloç. S’han allargat fins a final d’any les concessió del minibus elèctric d’Incles i la gestió del refugi del Juclar. I també s’han ampliat algunes partides pressupostàries (150.000 euros en total) per fer front a despeses derivades de la crisi del coronavirus. Només l’apunt de Torres de què es fa curt, situació que més o menys ha estat admesa per Camp, ha comportat alguna diferència. Constructiva. També ha estat positiu i franc el debat al tomb de les terrasses que hi ha a la parròquia. Nou de permanents tot l’any, segons ha explicat el conseller de serveis Rafel Casal, i sis més que han demanat ja posar-se en marxa des d’ara i durant tot l’estiu.
De forma ràpida i constructiva s'havia aprovat l'allargament de les concessions del refugi del Juclar o el minibus elèctric d'Incles i de noves dotacions per fer front a la crisi del coronavirus; també de les terrasses dels establiments de restauració
El debat ha estat sobre si s’ha de permetre que puguin disposar les terrasses de més espai -al mateix preu- per poder garantir el distanciament social exigit per la pandèmia o si cal rebaixar el preu a aquells que, pel motiu que sigui, no puguin ampliar la superfície o no facin caixa. Casal, el conseller, ha explicat que no hi ha cap establiment que hagi demanat una reducció del preu públic. També Casal ha hagut de donar explicacions sobre el nou punt que s’ha construït a Incles. I la caseta d’informació amb lavabos inclosos que ara mateix és un monstre de formigó armat. El conseller de la majoria ha demanat a esperar que tot estigui acabat perquè, en relació amb la construcció, “no es veurà res, tot quedarà tapar de terra, i vegetat”.
Aquí, la confrontació, novament positiva, ha vingut pels gustos i per l’estètica. Rafel Casal ha justificat la necessitat de la nova passarel·la, que ara mateix fa basarda al fons de la vall però que el conseller ha tornat a recordar que no està acabada i que es pintarà d’un color més adequat i s’enjardinarà, perquè és justament on pare el minibus elèctric que dóna servei al ‘parc natural’ d’Incles. I perquè el pont de ciment “que tots coneixem, té algun punt molt estret i hi ha hagut algun accident. Res de greu però algun accident sí que hi ha sigut”. Parlant dels gustos per la pedra i les mostres que hi ha o hi deixa d’haver i la tercera mostra que s’ha demanat semblava que tot s’acabava amb joia i alegria.
Aquí ha estat quan Camp, Francesc Camp, el cònsol major, ha deixat anar una de les primeres frases de satisfacció per la cordialitat amb què havia transcorregut la sessió. Amb prou feina mitja hora en el retorn a la sala del consell habilitada convenientment per garantir l’espai necessari entre els consellers. Manoi, però, del recital que ha vingut després. Albert Torres, el cap de llista d’Objectiu Comú, ha reclamat la documentació de la liquidació pressupostària. I ha començat l’estira-i-arronsa. “La teniu”. “Que no”. “La teniu”. “Nosaltres no”. El cònsol menor, Marc Casal, ha arribat a citar el 26 de febrer, durant una comissió de finances, quan l’interventor general s’hauria aixecat, hauria demanat a un informàtic que imprimís una còpia de la documentació i li hauria estat lliurada.
El conseller de la majoria Rafel Casal ha justificat el pont nou d'Incles i el búnquer que esdevindrà caseta d'informació i lavabos tot garantint que l'impacte ambiental quan estiguin acabades les dues construccions no es notarà
Però els representants d’Objectiu Comú han insistit que no disposaven d’aquella informació. Que sí, insistia el cònsol menor, advertint que estava convençut que l’havien sol·licitat per poder preparar el debat sobre el pressupost just abans de l’esclat de la crisi sanitària i que, ha aprofitat per retreure Marc Casal, ben poc es deurien mirar els papers si no els troben. I arri arri que no. Que sí. I que no. Fins que Francesc Camp ha proposat crear, generar, una mena de full de recepció, de registre, potser millor digitalitzat, que deixi constància del lliurament de la informació. Una proposta a la qual la número dos de la minoria, Dolors Cabot, s’hi ha acollit ràpidament.
Però aquella primera enganxada, la de la liquidació pressupostària, ha estat només això, la primera. Llavors vindria la segona. La de la carta “amagada, segrestada, dilatada” tal i com ha esmentat Albert Torres. L’home, el conseller, ha volgut llegir una constància en acta. Així, de la vella escola, a l’andorrana de sempre. Aquella que es llegeix i just acabada de llegir, allí davant del plenari hi ha estampat la signatura abans d’entregar el paper a la secretària general perquè en fes l’ús pertinent. Llavors el terratrèmol -quan ha entregat la constància- ja havia estat servit. I Déu n’hi do.
El cònsol menor ja havia abonat una mica el terreny quan, arran del debat sobre el lliurament o no de la documentació de la liquidació pressupostària, ha retret a Torres que “sempre esteu amb la mateixa cançó de la informació”. Amb la carta que no li va arribar a l’hora, el conseller d’Objectiu Comú s’ha esplaiat. Ell i la seva constància. S’ha queixat perquè una carta datada a 21 de maig li havia estat lliurada el dia 29. “Vuit dies després!”, ha exclamat diverses vegades el conseller. “Amagat, segrestat, dilatat informació”, ha dit queixant-se de la suposada poca transparència i manca d’informació que facilita la majoria. Queixant-se de “la mala gestió d’aquesta carta” i demanant als veïns que sempre que els vulguin fer arribar alguna cosa, que els ho diguin, perquè lliurar-la al comú “no és garantia suficient que ens arribi la carta”.
El cònsol menor i els dos consellers de l'oposició discrepen obertament sobre el lliurament d'una documentació relativa a l'execució pressupostària del 2019 i el debat esdevé avantsala d'un enfrontament més tens
Albert Torres ha estat més o menys dur. I Camp, el cònsol major, ha respost amb finesa d’entrada però amb aquell punt de ‘xuleria’ que durant els vuit anys que ha recordat que havia fet política nacional ja havia mostrat al Consell General. Camp, correcte, i segurament amb raó, després d’admetre la dilació, ha afirmat que “no crec que siguin encertades” les paraules expressades en la constància. Que era un descuit, un retard que no justificava les acusacions de manca de transparència, de facilitar la informació. De fet, el cònsol, encara correcte, buscant la cordialitat, li ha etzibat a Torres un “ja ho veurà serà així”. Transparent, volia dir.
Just llavors, però, el cònsol que havia estat ministre ja recordat les estones que s’havia passat responent a l’oposició a Casa de la Vall. I ha aprofitat, tot recordant també que aquestes setmanes havien anat de bòlid per la gestió de tot els ‘marrons’ derivats del coronavirus i potser d’aquí el descuit de la carta, per deixar clar que “hi ha una majoria i una oposició. I tot no es pot compartir al moment. O no es pot compartir”. “Quan una cosa s’amaga, és la gota que fa vessar el vas”, ha respost Albert Torres abans de sentenciar amb un: “Que no torni a passar. I ‘punto’”. Així: ‘punto’. “I ‘punto’”, que ho ha dit un parell de vegades.
Torres avisa els cònsols "que no torni a passar" que una missiva li arriba vuit dies tard i mentre Camp lamenta el descuit i assegura que no hi ha mala fe, Casal critica al conseller opositor que busqui excuses per argmentar la denúncia de manca de transparència
I la qüestió s’ha anat embrancant. Fins al punt que Camp ha retret a la minoria no haver fet res durant dos mesos de crisi sanitària i Torres i Cabot han respost que si no han fet, és perquè no els han deixat, que ells havien ofert col·laboració i ni a la posada en marxa dels ‘stop labs’ no se’ls havia convidat. I quan semblava, malgrat tot, que el Valira, o el riu de Montaup, tan hi fa, tornava al seu llit, llavors, llavors s’ha afegit a l’esbroncada el cònsol menor. I no, Marc Casal no ha volgut admetre que era el descuit que havia admès Camp. Perquè una carta que s’entra al comú el 21 de maig potser els cònsols no la veuen fins tres dies després mentre fa el circuit que pertoca.
Però Casal, indignat, no només ha refermat que no hi havia cap mala fer amb l’entrega tardana de la carta. “D’ocultar informació no n’hi ha cap voluntat, cap ni una”, clamava mentre intentava fer veure que el retard de la missiva era un artefacte que pretenia usar Albert Torres per justificar la manca de transparència que denuncia l’oposició des de l’inici del mandat comunal. I fins i tot, ja del mandat passat. “Vostè es busca un argument per poder argumentar (sic) que s’oculta informació”, insistia Casal, Marc.
I mentre Dolors Cabot, mig irònica mig realista, acabava donant la raó al cònsol major en què fa falta un mecanisme que asseguri -i registri-que les coses s’entreguen i que s’entreguen el dia que toca, Francesc Camp demanava a la secretària general que deixes fora de l’acte “la frase que he dit que havia estat un comú cordial”. La cordialitat havia quedat esquinçada per una carta tardana i una liquidació pressupostària que qui sap on passa. Una documentació que no es va entregar. ¿O potser sí? ¿O potser no?
Comentaris (2)