Com fer entendre que aprendre un ofici té molt futur

Vestits de negre, americana i pantalons d'aquest color, dos alumnes exerceixen de guies pels seus companys que visiten les diverses seccions de formació professional. Durant molts anys aquesta branca educativa ha estat sovint oblidada però també menystinguda amb el tòpic que era la sortida per aquells estudiants que no tenien bones notes en el recorregut més convencional que era el del batxillerat i la universitat.

Ja se sap que un jove amb estudis sempre té més opcions de trobar feina. És una cantarella tan tòpica com certa. Els pares volen que els fills estudiïn perquè saben que així tindran un futur amb més oportunitats. Això, que és evident amb els estudis superiors universitaris, també ho és ara amb la formació professional. Si et prepares per ser solvent en un ofici, tens molts més punts per trobar feina d'aquest ofici. L'acceleració del canvi tecnològic demana cada cop més treballadors especialitzats. Aquest és el missatge que es vol fer arribar als assistents a les jornades de portes obertes tot i que els docents concideixen en assenyalar que "hi ha professions que són molt importants per al teixit productiu del país que, tot i així, no estan ben vistes socialment perquè no tenen el glamur d'altres feines suposadament més atractives".

Els estudis que s'ofereixen es complementen amb els del centre d'Aixovall

Falten electricistes, fusters o lampistes i encara que no totes aquestes feina s'ensenyen al Lycée Comte de Foix, la seva directora adjunta Claude Chaloupy destaca que el seu centre i el de formació professional d'Aixovall es complementen ja que no ofereixen gairebé els mateixos estudis. Un altre tema seria el de les pràctiques a les empreses però que avui com diria l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, "avui no toca". Com tampoc el del sou que reben els alumnes quan han acabat les seves formacions. En el primer cas, i amb la boca petita alguns del professors expliquen que cada cop hi ha més dificultats i problemes perquè els seus alumnes facin pràctiques a les empreses.

En el segon, ja és pràcticament a cau d'orella i en el passadís que va des del restaurant al carrer Prada Motxilla on un exalumne, que ha vingut de visita, explica que surten molt ben formats de l'escola d'hostaleria però que després els paguen un salari molt baix -al voltant dels 1.200 euros- per treballar moltes hores i que alguns dels companys que tenia a la classe han optat per anar a treballar de representants de vins o d'aliments. A l'interior del restaurant, una alumna intenta flambejar unes broquetes de plàtan mentre el professor fa la diferència entre una banana i un plàtan.

L'alumna té alguna dificultat per flambejar el contingut de la paella, una operació no exempta d'un cert risc. És una forma de cuinar amb alcohol (etanol) de manera que s'aconsegueixin dos efectes: fer més cruixent la superfície de l'aliment, o introduir un efecte espectacular en la presentació d'un plat als comensals. En aquest cas els futurs comensals són també possibles futurs alumnes i estan filmant amb els seus telèfon mòbils. Finalment, les flames no són massa grans i els assistents poden tastar els plàtans flambejats amb un licor.

A un cantó de la sala, hi ha la Madina Bobekar guanyadora del premi 'Coup de coeur' en un concurs francès d'eloqüència en un guardó que li va lliurar l'expresident francès i copríncep, François Hollande. Un dels professors parla d'ella com una futura gran advocada. "Vull ser advocada o treballar a Govern", diu.  La clau de volta de tot plegat pels professors, és trobar l'equilibri entre l'oferta i la demanda per part de l'alumnat i, alhora, arribar a una compensació entre les necessitats i la demanda del mercat de treball i els interessos i l'oferta dels futurs treballadors, és a dir, l'alumnat.

Les aules on s'imparteix la formació professional estan en diverses parts del Lycée. La darrera en visitar és la de l'electricitat que és a tocar del Poliesportiu d'Andorra, on juga el MoraBanc els seus partits. Allà l'atracció és una cinta automàtica que hi ha damunt d'una taula. Un alumne hi posa un paquet per ensenyar que la cinta pot anar a diferents velocitats. I sempre hi haurà algú que quan el paquet sembli que estigui a punt de caure farà el gest d'anar a recollir-lo. Molts anys d'universitat no han servit per saber que sempre hi pot haver una cèl·lula fotoelèctrica que serveix per aturar el paquet abans no caigui.