Els CoCos continuen a la palmera

Un any i mig després que el Tribunal de Corts ordenés a la Batllia investigar la depreciació dels bons amb què es van pagar els actius de BPA en una operació que ha suposat un gran benefici per a Vall Banc, el més calent és a l’aigüera

Bons contingents convertibles en accions. O més coneguts amb l’acrònim de CoCos. Per al gran públic, quelcom remot, llunyà. Complexe. Aparentment, també sembla que és una qüestió llunyana, feixuga, complicada per a la Batllia. La compra-venda dels bons amb què es van pagar els actius de la nacionalitzada BPA i, sobretot, la depreciació dels mateixos és una de les derivades del ‘cas BPA’ més ‘foscos’ en la gestió de l’afer post ‘Notice’ del FinCEN.

Un any i mig després que el Tribunal de Corts ordenés a la Batllia indagar sobre l’esmentada devaluació dels CoCos, que havia suposat grans pèrdues per als antics propietaris de l’entitat bancària ara en resolució però també per a l’Estat andorrà alhora que va comportar un important benefici per a Vall Banc i els seus aixoplugadors, el fons voltor americà JC Flowers, el més calent és a l’aigüera. Res no s’ha mogut a la seu judicial.

D’entrada, l’organisme judicial instructor va passar tant de puntetes sobre la querella criminal presentada pels antics responsables de BPA contra els membres del consell d’administració de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), contra els components dels òrgans de direcció de Vall Banc, i contra aquelles persones que en representació de JC Flowers participessin de l’entramat mercantil que sense ni tan sols fer cap diligència la Batllia va decidir no admetre el cas. El Tribunal de Corts va exigir a l’òrgan d’instrucció que admetés la querella i posés en marxa les indagacions escaients. Admesa, però aturada està. En algun calaix. Tractant-se de CoCos, potser enfilada en les branques d’alguna palmera.

Vall Banc va ser creat l’abril del 2015 per l’AREB amb un capital de 30 milions d’euros i, alhora, va rebre un finançament addicional de 70 milions d’euros a través d’una emissió de bons contingents convertibles en accions

Vall Banc va ser creat l’abril del 2015 per l’AREB amb un capital de 30 milions d’euros i, alhora, va rebre un finançament addicional de 70 milions d’euros a través d’una emissió de CoCos, que va ser adquirida per BPA (regida aleshores per l’AREB) en unes condicions molt lesives per a BPA i molt favorables per a Vall Banc.

Efectivament, aquesta emissió incorporava unes condicions que feien que el seu valor real (que podia oscil·lar a l’entorn dels 12 milions d’euros) quedés molt lluny del valor nominal de 70 milions d’euros atribuït i pagat efectivament per BPA. Que el valor real dels CoCos en el moment de l’emissió fos tan substancialment més baix que el seu valor nominal, es devia fonamentalment a que el tipus d’interès era del 4%, molt inferior a d’altres emissions de característiques similars, però, sobretot, a l’existència d’una clàusula, denominada anti-dilució, que feia que, cas de conversió dels CoCos en accions de Vall Banc el nominal de les accions rebudes equivaldria a 1,05 milions d’euros, és a dir, només a l’1,50% del nominal dels CoCos, mentre que la resta fins a 70 milions d’euros, és a dir 68,95 milions d’euros, resultava ser una prima d’emissió del 6.566,67% de l’import nominal de les accions rebudes. Aquesta prima resulta, òbviament, estratosfèrica respecte de la valoració de Vall Banc, i havia de suposar una pèrdua molt gran per a BPA  en el cas de conversió dels CoCos.

Vall Banc, posteriorment, el juliol del 2016, va ser venut per l’AREB a JC Flowers per un preu que la pròpia AREB va anunciar com un total de fins a 29 milions d’euros i que realment es va convertir en un ingrés per a l’AREB de només 3,8 milions d’euros, import extraordinàriament baix, tenint en compte que el valor patrimonial net de Vall Banc era, pel cap baix, el de la seva capitalització, és a dir 30 milions d’euros, i que els comptes públics posteriors de Vall Banc han posat de manifest l’existència de plusvàlues molt significatives en els actius que li han estat traspassats des de BPA.

-

Relacionat

Plantofada a la Batllia per no voler investigar la compravenda de VallBanc

Addicionalment a que el preu de venda efectivament pagat per JC Flowers fou molt baix, aquesta darrera entitat va estar beneficiada pel fet que alguns dels actius transferits de BPA a Vall Banc ho van ser a un preu infravalorat i van suposar plusvàlues importants per a aquesta darrera entitat, la més significativa de les quals és una de 26,2 milions d’euros en el primer traspàs d’actius a Vall Banc, que va quedar reflectida en el balanç d’aquesta entitat del 2016.

L’abril del 2018, els CoCos subscrits per un import de 70 milions d’euros en el seu moment per BPA, que aleshores era gestionada per l’AREB, van ser objecte de recompra per part de JC Flowers per un acord d’aquesta entitat amb l’AREB, i per un preu de 12,8 milions d’euros, operació que va comportar una pèrdua per a BPA de 57,2 milions d’euros.

L’abril del 2018, els CoCos subscrits per un import de 70 milions d’euros en el seu moment per BPA van ser objecte de recompra per part de JC Flowers per un preu de 12,8 milions d’euros; per tant, es van ‘fondre’ 57,2 milions d’euros

L’Informe Anual de Vall Banc corresponent a l’exercici 2019, deixa clar que el 14 de gener d’aquell any, JC Flowers, únic accionista d’aquest banc, i com a únic tenidor del CoCos, va sol·licitar-ne la conversió en capital, en les condicions que s’havien establert en l’emissió dels mateixos, és a dir, 1.050.000 euros en accions amb una prima d’emissió de 68.950.000 euros. Això va suposar que els 70 milions emesos van deixar de ser un deute per a Vall Banc i es van convertir en recursos propis de primer nivell (Tier 1) de Vall Banc, cosa que va permetre un augment significatiu del seu coeficient de solvència, que el 31 de desembre del 2019 es va situar en el 21,10%, contribuint, de retruc, a que el coeficient de solvència del conjunt del sistema bancari andorrà se situés, a final del 2019, en el 17,48% (per sobre del 16,64% de l’any anterior).

En definitiva, una operació com a mínim controvertida que té, d’una banda, beneficiaris evidents:  els accionistes de JC Flowers, els quals amb l’operació descrita, a més del 26,2 milions de plusvàlues generats  pels actius rebuts procedents de BPA,  han obtingut uns beneficis de més de 57 milions d‘euros que corresponen a la pèrdua directa enregistrada per BPA, sota l’administració de l’AREB, que després d’haver adquirit els CoCos per 70 milions d’euros  els va vendre a JC Flowers per 12,8 milions d’euros. La Batllia haurà d’indagar si a més d’aquest fons d’inversió estatunidenc, i donades les característiques de l’operació, n’hi ha hagut d’altres, de beneficiaris. Perquè concebre, dissenyar, dur a terme i aconseguir que sigui permesa  una maniobra com aquesta requereix segurament, presumptament, tot un seguit de complicitats.

I una operació que també ha generat grans perjudicats, començant pels antics propietaris de BPA, que han vist com s’expropiaven recursos que havia generat el seu banc, per acabar, després de passar per un banc pont públic, en les butxaques dels propietaris d’un fons nord-americà de dubtosa reputació, i  seguint per l’interès nacional que, una vegada que BPA va quedar sota la gestió pública, ha contemplat com el valor del mateix es transferia a interessos privats estrangers. I, sens dubte, també en són grans damnificats la credibilitat i reputació de les institucions del país que són responsables -per acció o per omissió- que una operació financera tan aparentment irregular com ho ha estat aquesta s’hagi pogut dur a terme a Andorra. La investigació dels CoCos, però, continua penjada en alguna palmera.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.