En efecte, pràcticament cinc anys llavors d’aquella llarga intervenció policial coordinada internacionalment -temps després una suposada ampliació d’aquella feina va permetre desmantellar un seguit de ‘call centers’ a Albània des d’on se suposa que es promovien estafes amb cursos de ‘brokers’ com a esquer- tota la investigació que hauria avalat l’assalt policial i els registres que van durar hores i hores té tots els números d’haver-se de declarar nul·la. I del material que es va comissar en aquells escorcolls no n’ha transcendit res de gaire rellevant. A la batlle instructora de la causa no hi ha manera que la responguin.
Els cossos policials estrangers que van participar en l’operació i que es van quedar els dispositius tecnològics requisats per tal d’analitzar-los sembla que no ho han fet. I si ho han fet, el que n’ha sortit no té cap rellevància i, de moment, la instructora del ‘cas Forex’ a Andorra no té cap resposta a allò que ha anat demanant des de fa temps. Ja sigui al jutjat de la Seu, que és qui va posar en marxa la maquinària investigadora, o a l’Audiència Nacional, que és qui coordina hores d’ara l’actuació judicial. Tot plegat, cinc anys després, el cas que va afectar el ‘trader’ llavors amb certa rellevància pública i establert a Andorra, on es va arribar a casar, Gonzalo Sapiña, sembla haver estat poc menys que un fiasco.
Però en aquell moment, quedi clar, els investigadors li van donar molta revolada. I l’operació, amb vigilàncies prèvies amb dron i els grups especials d’intervenció prenent posicions a l’entorn dels habitatges on s’havia d’entrar per la força, van evidenciar que s’havia de tractar de quelcom de molt rellevant. Quan el 18 de gener del 2021 es va accedir als xalets esmentats d’Andorra la Vella i Escaldes, el cas ja feia temps que s’investigava. En efecte, segons es recorda en un escrit de la fiscalia espanyola al qual ha tingut accés ara l’Altaveu, les diligències prèvies es van incoar el 12 de gener del 2018 arran d’una denúncia interposada per un ciutadà de la Cerdanya.
La denúncia es va interposar contra l’empresa GSI-Markets LTD, dedicada a la inversió de productes financers mitjançant ‘brokers’ i domiciliada al Regne Unit. En aquella denúncia que va tramitar un jutjat de la Seu s’hi relatava que a través de la pàgina web www.asimarkets.com li haurien efectuat càrrecs fraudulents durant el 2018 per import de 8.250 euros. A aquesta denúncia se n’hi van afegir, inicialment, sis més, entre les quals una d’una dona urgellenca que lligaria amb la societat de Sapiña i, per tant, amb Andorra. La darrera de les denúncies que llavors es van rebre va datar del 29 de setembre del 2020, en plena pandèmia. I la quantitat total estafada en virtut de les diferents denúncies rebudes arribava a 919.097 euros.
LES PRIMERES CRI
A la Justícia andorrana, els primers inputs de tot allò arriben just en esclatar la pandèmia. Espanya tramet tot un seguit de comissions rogatòries a Andorra durant els mesos de març i abril del 2020 demanant, entre altres coses, la intervenció dels telèfons de l’esmentat Sapiña. Aquelles ‘punxades’ serien legals. Però no aporten res de gran valor. Tot el material suposadament valuós per posteriorment procedir a les detencions hauria de ser nul. Per diverses badades judicials. I tot el derivat dels arrestos i els escorcolls s’hauria de destruir perquè, del que es desprèn del document al qual ha tingut accés l’Altaveu, la part més important de la investigació, sigui transcendit o no, molt probablement serà declarada nul·la.
Perquè no tenia cobertura legal. Als organismes judicials competents se’ls va passar per alt prorrogar la investigació més enllà dels terminis que fixa la llei d’enjudiciament criminal a Espanya. Per tant, com que allò que es va fer a Andorra deriva d’aquelles indagacions que serien il·legals, no hauria d’haver existit. Per això la batlle reclama i reclama, però a l’altre canto del telèfon, de l’ordinador, dels missatges, de les comissions rogatòries, tothom es fa l’orni. Ningú no respon.
El cas, a Espanya, va passar del jutjat de la Seu a un jutjat d’instrucció de l’Audiència nacional espanyola a partir d’una resolució del Tribunal Suprem del setembre del 2024 que resolia un conflicte de competències atès que les diferents jurisdiccions potencialment intervinents no s’aclarien sobre qui era competent per portar l’afer. Quan el denominat ‘cas Forex’ a Andorra arriba a l’Audiència nacional, el nou jutge instructor va demanar un informe per saber qui eren els investigats, les víctimes i com havia anat tot plegat. I el 4 d’agost de 2025 els mossos i la guàrdia civil, que van participar de les detencions i els escorcolls a Andorra la Vella i Escaldes, fan arribar l’informe on, pel que fa a Andorra, diuen que encara no han analitzat les evidències que van recollir a les entrades i escorcolls del 18 de gener de 2021 que es va dur a terme.
Fonts consultades, propers a alguns dels incriminats, sospiten que les autoritats espanyoles “van vendre la moto a Andorra fent veure que era un gran cas i en Sapiña un gran estafador”. Veient com havia anat tot plegat i amb el cas ja adormit, la batlle instructora, l’abril de 2025, en assabentar-se que la causa es trobava ara a l’Audiència nacional i no pas a la Seu, va tornar a enviar una comissió rogatòria demanant l’informe sobre l’anàlisi dels dispositius tecnològics comissats durant els escorcolls i que Andorra va entregar el 22 de gener del 2021 als mossos d’esquadra perquè els fes arribar a l’Europol.
Des d’aquell dia, la instructora ha promogut fins a tres comissions rogatòries al jutjat de la Seu que la jurisdicció instructora urgellenca ha passat de respondre. Tampoc no se sap ara mateix si la Batllia ha rebut cap resposta referent a la darrera petició feta des de la Batllia a l’Audiència nacional. Sapiña i els seus col·laboradors, detinguts aquell 18 de gener i que un parell de dies després van quedar en llibertat i la immensa majoria d’ells fins i tot sense càrrecs, han demanat en alguna ocasió que es tanqui el cas a Andorra. Que s’arxivi. La batlle està pendent de què diu l’Audiència espanyola. I a qui ve quan pren força la més que possible nul·litat de tot plegat.
CADUCITAT
En resposta a un recurs d’apel·lació presentat per un dels investigats aliens a la causa andorrana, el ministeri fiscal espanyol ha reconegut que des del 30 de juliol de 2020 aquesta causa va caducar perquè la pròrroga de la instrucció, d’acord amb l’article 324 LECrim, es va fer al 10 de setembre de 2021 a petició del fiscal de data 31 d’agost de 2021 i, per tant, un mes i deu dies tard. La conseqüència jurídica de tot això hauria de ser que tot allò acordat amb posterioritat al 30 de juliol de 2020 no té validesa, tractant-se de diligències judicials nul·les a tots els efectes. Ara el recurs l’ha de resoldre la sala d’apel·lacions de l’Audiència nacional on ja s’han estimat casos semblants, com va ser el del Tsunami Democràtic.
Si això és així, la batlle va començar una causa judicial a Andorra a partir d’investigacions que ara es declararan ineficaces i, per tant, nul·les a efectes probatoris i jurídics. A partir d’aquí caldrà veure què fa la fiscalia i la Batlia andorrana, quan l’Europol ja hauria desestimat fer cap informe perquè de les evidències recollides al Principat no hi hauria res d’especial interès. I és que segons les fonts, el cas en qüestió vincularia Albània i el Regne Unit, però amb res a veure amb Andorra, on es va implicar Sapiña i el seus col·laboradors. Aquest ‘trader’, que continua vinculat al país, manté bloquejats, embargats, tots els seus béns, fonamentalment comptes. L’únic que va poder recuperar van ser tot un seguit de vehicles que se li van embargar i que durant mesos, anys fins i tot, van estar ‘estacionats’ en el dipòsit exterior de les Boigues. En fi, en la parcel·la situada enfront del despatx central de la policia.
Les fonts consultades han assegurat que tota la derivada andorrana d’aquest cas, és un fiasco de mil dimonis. I que encara sort que la batlle, amb el que li van posar damunt la taula, aquell gener del 2020 va declinar enviar ningú a la presó. Després, amb el material comissat a Andorra i quan els funcionaris de policia internacionals -mossos, guàrdia civil, Europol- s’haurien adonat de l’error comès, s’haurien anat passant la pilota sense que ningú hagi volgut respondre res. Sense que ningú respongui a la batlle. Aparentment, si l’Audiència nacional espanyola declara la nul·litat de les actuacions més enllà del 30 de juliol del 2020, la instructora podrà tancar l’afer. I el ‘cas Forex’ serà un cas nul.
Comentaris (4)