Caramelles amb relleu (i sota la pluja)

El grup musical que dirigeix Josep Puig ha ofert quatre peces, les mateixes que després de cantar-les a redós del temple parroquial ordinenc s’han anat a interpretar en alguns punts i cases de la parròquia tot desafiant la pluja caiguda del cel. Aigua beneïda en aquests temps de sequera, venia a dir un dels promotors i cantants de la coral, Lluís Babi, quan deixava clar que ara que plou, val més no buscar excuses ni enutjar-se gaire, per molt que els cants tradicionals de Pasqua, les caramelles, siguin peces musicals populars i per oferir al carrer.

En fi, que la coral del mestre Puig ha estrenat una cançó que va fer furar fa ben bé sis dècades al festival de San Remo -o així ho ha explicat Babi- anomenada ‘La cançó d’Andorra’. L’ha seguit el ‘Bon dia, bon dia’ per continuar amb el ‘Vals de Caramelles’ de Guillem Benazet estrenat fa alguns cursos i acabar amb ‘El Gran Carlemany’. Tradició pura i dura, vaja, per a una coral que assaja mesos per oferir les peces i que recull la solidaritat de la parròquia en forma d’euros cap al cistell per poder-se sufragar, després, els viatges que fan per anar a cantar.

La coral madura. Que la mitjana d’edat és d’unes quantes dècades. Però s’albira un relleu. Una continuïtat. I l’actual consellera de Cultura, Mònica Armengol, respira fondo. No en va, hi té la filla cantant. És el primer cop que s’apunta a les caramelles. Ella i una amiga. “Estem contents que el relleu es pugui assegurar”, deia Armengol, que anunciava un taller de cant coral que a l’aixopluc de l’escola de música es posarà en marxa ben aviat.

Pensat per a infants entre 5 i 12 anys. Una hora i mitja d’assajos tots els dissabtes -o gairebé- des d’ara, quan es retorni a l’activitat escolar, i fins a final de juny, quan es farà un concert de final de curs. Tocar un instrument encara anima la canalla. Cantar ‘a capella’ es fa més pesat. Menys atractiu. L’escola de música garanteix interès per la matèria. Espera la consellera que el taller animi els més joves a cantar. “Per nosaltres és molt important el relleu generacional.”

I no només a la coral. També en totes les entitats culturals i tradicions de la parròquia. Però aquest Diumenge de Pasqua la tradició eren, són, les caramelles. “És una festa de carrer” que la pluja ha espantat una mica. Com a mínim ha impedit la cantada general. La gran, la de tot el poble. “Però tenim un marc incomparable” que és l’església amb el seu conjunt de retaules barrocs. Una joia, unes joies. I encara els cantaires, veterans, madurs, experimentats, han intentat desafiar poc o molt la pluja després.

Allò de posar ous i mandarines a la panera ja no es porta com antany. Ara són euros. “L’important és que la gent s’ajunti” i faci vida cultural. Amb les caramelles -i el robatori de l’olla, o el robatori dels ous- igual com passa per activitats amb reconeixement internacional com les falles o l’ossa. Tot és un. I Ordino, proporcionalment, d’activitat cultural en va sobrada. El que compta “és fer poble, fer comunitat, fer parròquia”. I que hi hagi recanvi i relleu, és clar. Encara que sigui cantant sota la pluja.