L’acord, negociat els mesos anteriors, estabilitza els límits entre els dos països i, per tant, resol de forma definitiva les discrepàncies que hi podien existir prèviament. Va ser signat, el juny del 2022, pel llavors ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i l’ambaixador gal a Andorra, Jean-Claude Tribolet. Com tots els convenis internacionals, a cada Estat ha de seguir una sèrie de tràmits abans de començar la seva aplicació.
Més concretament, en el seu article 16, s’establia que “l’acord serà efectiu el primer dia del segon mes següent al dia de la darrera notificació entre les parts comunicant el compliment dels seus respectius procediments constitucionals”. Per part de França, això es va informar el passat 25 de març, via una carta del ministre d’Afers Exteriors i Europeus gal a la seva homòloga andorrana. En el cas del Principat, vuit dies abans, el 17, també s’havia complert aquesta condició. Per tant, la data quedava fixada l’1 de maig. I així s’ha informat amb un edicte publicat al BOPA.
El conveni serveix per definir els límits concrets entre els dos països i, essencialment, com es farà el seu manteniment. Un aspecte clau és que no es podrà aixecar cap edifici a menys de dos metres de banda i banda de la frontera. Si en algun tram aquesta està marcada per un riu o carretera, la distància es mesurarà des de la seva vora. En tot cas, hi ha la possibilitat d’excepcions que caldria pactar entre tots dos països i, també, no s’obligarà a derruir res que ja estigui construït.
Amb l’acord també es crea la figura de “delegats de demarcació”. Aquests tindran la funció de vigilar i controlar les marques de delimitació i avisar si cal impulsar alguna actuació per millorar-les. També seran els encarregats d’advertir si, en algun punt de la frontera, no s’està complint la separació de dos metres abans esmentada. Una comissió mixta, per altra banda, serà qui delegui la feina que hauran de fer aquests delegats.
Pel que fa a la duració, no es determina. Sí que es marca que cada part té l’opció de denunciar-lo amb un preavís de sis mesos. També es preveu la possibilitat que algun dels dos països hagi de prendre altres mesures en situacions excepcionals. Entre aquestes, la “seguretat nacional, motius de guerra” o proclamació dels estats d’excepció previstos a les respectives constitucions.
Comentaris