I això que, un cop a Andorra, Bover va estar a punt de fer les maletes i marxar. No acabava de veure’s en una entitat que, llavors, era encara amateur, a Primera Catalana. “Vaig signar per sis mesos, però amb una clàusula de llibertat si tenia alguna proposta”, recorda, tot explicant que “la primera setmana va ser dura”. I és que, reconeix, “el club no era professional i no tenia clar quedar-me”.
El migcampista admet que, durant la primera setmana al Principat, no veia clar quedar-s’hi i va plantejar-se marxar; va ser Jaume Nogués qui el va aconseguit convèncer perquè apostés pel club tricolor
I, llavors, va aparèixer la figura de l’encara director esportiu, Jaume Nogués. “Em va demanar que esperés, que el projecte era espectacular i que tot canviaria”, relata el migcampista. I això el va decidir a quedar-se. I, des de llavors, un, dos, tres... i fins a cent partits amb la samarreta tricolor.
21 d’ells, a Primera Catalana, més un en la final del campionat de Catalunya amateur. I ja un ascens, inicialment a Tercera però després a Segona B. En les dues darreres campanyes de la història d’aquesta categoria, 52 partits, un dels quals de promoció d’ascens. Aquesta temporada, ha jugat els dinou duels de la primera volta a Primera RFEF. Fins als 100, es completen amb les copes: tres a la de Catalunya i 4 a la del Rei.
“Penso en els primers dies, quan el Jaume i molta gent em van ajudar a adaptar-me; els companys de Catalana em van tractar genial”, comenta Bover, que també té bones paraules per tots els tècnics amb què ha treballat. Primer, Gabri García, després, Nacho Castro. “Amb ells vaig aprendre molt”, assegura. I ara ho continua fent amb Eder Sarabia.
A l’hora de respondre amb quin moment es queda d’aquests 100 partits no ho dubta gaire: l’ascens des de Catalana. I és que, recorda, “estàvem a 22 punts del líder i havia de ser una cosa històrica; i ho vam fer”. També rememora amb un somriure el dia que es van assegurar la presència a Primera RFEF, amb un empat al Camp d’Esports de Lleida. “Va ser necessari fer un gran any i hi havia grans equips al nostre grup. Més que merescut”, afirma.
En canvi, considera que no esborraria res del que ha viscut amb la samarreta tricolor. “A la teva vida no s’ha d’esborrar res. S’ha d’aprendre del dolent i gaudir de tot el que ha estat bo. No canviaria res”, afirma.
100... i espera “molts més”. Bover no es planteja marxar del Principat. “És com la meva segona casa. Estic molt a gust i espero aconseguir coses grans”, assegura. El migcampista, de fet, ja té un objectiu al cap: l’ascens a Segona A. Fita, que, assegura, és possible. “Fem moltes coses bé i ara hem d’intentar fer el salt al futbol professional; seria una cosa molt bonica pel país i pel club i lluitarem i treballem”, manifesta.
Comentaris