El responsable comunal de l’organització d’esdeveniments com aquests, Francesc Oriol, o el cònsol de Canillo, Francesc Camp, es mostraven d’allò més satisfets de poder tornar al carrer sense embuts. Passejar entre la gent de la parròquia i de més enllà. Gaudir de la mel o del pernil. Dels ous que té la Sandra -així, expressió literal esmentada per un ministre- i dels animals -oví, boví, equí- de les explotacions canillenques. La gent, gran i petita, anava amunt i avall. Els menuts donant de péixer als animals. Els no tan menuts fent la compra per omplir el rebost.
I el comú acabant de polir amb els responsables de la cambra agrícola de l’Arieja l’estudi que ha de permetre implementar, a partir de l’any que ve, mesures per assegurar el relleu generacional de les explotacions ramaderes de la parròquia. “Estem en un moment estable”, deixava clar Camp, tornant a insistir en la preocupació que suposa trobar els mecanismes que assegurin la continuïtat de les explotacions i, també, vetllar per la diversificació de l’activitat agrícola (“trobar alternatives”, deia el cònsol), que ha d’assegurar el futur del sector primari.
També s’ha referit a la qüestió el cap de Govern, Xavier Espot, que està convençut que la llei òmnibus destinada al sector serà una bona eina i que la transitòria acordada amb la UE sobre el tabac donar marge. Però és que “són els ingressos del tabac” els que fa anys que asseguren la pervivència de l’agricultura, un sector gens menor. “La nostra identitat no s’explica sense segles i segles d’economia agrària”, deixava clar el màxim mandatari governamental, que recordava que hi ha d’haver “un treball conjunt” per trobar els mecanismes “perquè aquest sector pugui prosperar”.
Que a la gent li agrada el producte de la terra -o del mar, si es tenen en compte les ostres d’Arès- és un fet. Les donges, els bulls, els fuets i altres derivats del porc han volat de moltes de les paradetes. Al sopar promogut per la gent ‘germana’ d’Arès es van servir fins a quatre-cents coberts, que aviat és dit, recordava el cònsol. I de gent amb ganes de menjar bé i de qualitat n’hi ha. Cada dia més. Que saber com treballa la terra i el bestiar el veí costa poc, però saber-ho quan la fruita i la verdura arriben de l’altra punta del món costa més. Molt més. I ja se sap que a Canillo són bèsties. Benentès. Bèsties de quatre potes que fan fira aquest diumenge d’octubre.
Comentaris