Dolgut amb tot plegat, el desembre del 2022 interposa una queixa contra la saig. Si bé és cert que anant a buscar l’adjudicatari del pis va poder recuperar una part dels béns mobles que també s’havien subhastat amb el pis, considera que tot plegat li ha causat un perjudici de més de 298.000 euros que també reclama. Entre altres coses, per exemple, assegura que entre les pertinences que s’haurien subhastat hi havia un lingot d’or. La saig evidentment ho nega. Però no hi ha cap mena d’inventari del que havia a l’interior del pis abans de ser subhastat. La saig no va fer cap mena de control en aquest sentit.
En tot cas, la queixa no tira endavant. La Cambra de Saig i l’òrgan disciplinari d’aquests fedataris públics desestimen obrir expedient a la saig. Asseguren que amb el tràmit que s’ha fet i les explicacions de l’interessada, ha quedat tot aclarit. També salva la Batllia la saig, dient que l’home que es queixa no té legitimació per fer-ho perquè, com a molt, amb l’obertura d’un expedient l’únic que aconseguiria seria una satisfacció moral que no és un element prou important com perquè es pugui queixar. En dues ocasions havia salvat la Batllia la saig de ser expedientada.
La Cambra de Saigs i l’òrgan disciplinari havien desestimat la queixa de l’afectat, del reclamant, i també la Batllia s’havia fet l’orni en dues ocasions
Perquè després d’una primera decisió judicial donant per bo l’arxiu de la queixa en primera instància i que la sala administrativa del Tribunal Superior convidés el Tribunal de Batlles a mirar-s’ho una mica més bé i analitzar si el cas s’havia investigat degudament. La Batllia va reiterar que tot s’havia fet bé. I que es donava novament per bo l’arxiu de la queixa. Doncs bé, ara, una mica farta ja la sala administrativa del Superior, obliga a l’òrgan disciplinar dels saig a obrir l’expedient disciplinari. I deixa entreveure la resolució dictada el 3 de febrer que alguna infracció es va cometre en aquell procediment de subhasta.
En efecte, el Tribunal Superior no comparteix la decisió de la Batllia perquè “si bé és cert que la decisió d’arxiu es va adoptar desprès de donar audiència a la saig afectada, i d'examinar l’expedient d’execució corresponent, les actuacions dutes a terme per aquesta i la legislació vigent en la matèria, i de constatar ‘una deixadesa per part del propietari en no respondre a cap de les comunicacions efectuades per la saig i, doncs, es va considerar que havia abandonat els béns mobles’, no es pot considerar que l'argumentació emprada sigui suficient per explicar els motius de l'arxiu acordat”.
I és que, recorda la sala, “aquesta decisió no té en compte que, malgrat el bé objecte d'execució era només l'immoble i no el seu contingut, de facto aquests béns van ser adjudicats gratuïtament a un tercer i que el deute comunitari pel qual s’executava el pis s'elevava a uns 9.500 euros. I tot això partint d'una premissa no provada -en absència d'inventari i/o de valoració econòmica dels béns-, segons la qual aquests no permetien sufragar el deute amb la comunitat”. Tot plegat, entén el tribunal de segona instància, hauria causat “un evident perjudici” l’administrat que es va queixar de l’actuació de la saig.
“Per aital motiu, i sense necessitat de retornar novament les actuacions al tribunal d’instància”, i aquí és quan sembla que el Superior considera que ja n’hi ha prou dels ziga-zagues de la Batllia, i per no perdre més temps, ve a dir la sala, “escau estimar el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència del 28-07-2025, retrotreure les actuacions al moment anterior al dictat de la decisió d'arxiu recorreguda, i ordenar a l’òrgan disciplinari del saig la incoació d'un expedient disciplinari en poder ser els fets constitutius d’infracció”.
Comentaris (6)