Així ho explica Cañada en l’informe sobre l’activitat exercida el 2025, al qual ha tingut accés Altaveu. De fet, una primera constatació és que el nombre de ciutadans que han acudit al Raonador va anar clarament en augment l’any passat. Així, en total, es van atendre 424 queixes, en comparació a les 306 del 2024. Per tant, hi ha un increment significatiu. Del 38,5%. En aquest sentit, s’apunta a afers vinculats a l’administració i, també, a l’habitatge que “torna a repuntar”.
Cañada fa servir la metàfora d’un tamboret amb tres potes (població, model econòmic i serveis), de les quals falla una: “Ens calien treballadors i van venir persones que, ni que sigui per poder treballar, necessiten poder accedir a serveis públics; aquesta tercera pota no ha crescut en una mesura equivalent i ara el tamboret balla, i segons com, balla molt”
Ara bé, la principal advertència que fa el Raonador en l’informe potser presenta un nombre més reduït de casos, però Cañada entén que ja són significatius perquè es presti atenció a la tendència que poden revelar. “Ens arriben un nombre creixent de queixes vinculades a situacions que podrien indicar la incapacitat del sistema de serveis públic de gestionar la demanda actual”, avisa. Així, indica que se n’han rebut 45 entre els quals manca de facultatius en alguns àmbits de la salut -cita expressament el dèficit de ginecòlegs durant l’estiu-, la manca de professors a alguns sistemes educatius o les queixes per la freqüència d’algunes línies de bus o per les conseqüències, especialment el soroll, de les congestions de trànsit.
El Raonador explicita de forma clara la voluntat de fer un seguiment d’aquestes situacions a partir d’ara. Un objectiu clar és respondre a una pregunta clara: “som davant del principi de l’esgotament del sistema de serveis públics o, per contra, ha estat només una qüestió conjuntural d’agregació de problemes puntuals en àmbits diversos”. En tot cas, Cañada no amaga que, al seu entendre hi ha elements per pensar que la realitat és la primera de les opcions, tot recordant el fort increment de població que s’ha viscut els darrers anys.
“Podríem parlar del gran creixement que ha tingut Andorra”, indica, tot qualificant-lo de “desnivellat”. Així, argumenta que “hem aconseguit crear una oferta hotelera, equipaments d’oci i obrir-nos al capital estrangera”, però apunta que “això també ha propiciat un augment notable de població” i, en canvi, “no s’han assolit increments en infraestructures i serveis públics i això està provocant disfuncions que ens comencen a arribar a la institució en forma de queixes”. De fet, fa servir una metàfora: un tamboret amb tres potes (població, model econòmic i serveis públics). De les tres, falla una. “Ens calien treballadors i van venir persones i les persones, ni que sigui per poder treballar, necessiten poder accedir a serveis públics”, explica, tot apuntant que “aquesta tercera pota no ha crescut en una mesura equivalent i ara el tamboret balla, i segons com, balla molt”.
El Raonador incideix en el fet que per abordar aquesta realitat “cal treballar de forma dual”. Per un costat, “a curt termini, actuant sobre els efectes negatius del model econòmic actual”, fet que, remarca, “pot comportar haver de prendre decisions dures” davant les quals, però, l’alternativa és “exposar-se a un canvi sobtat i abrupte, a un xoc al sistema que no puguem controlar”. I, per l’altre, “complementar-ho amb una acció planificada a llarg termini, abordant els canvis estructurals que Andorra necessita”.
El Raonador també assenyala una altra causa d’aquest desequilibri: l’habitatge. En aquest sentit, les queixes d’aquest àmbit s’han tornat a disparar. De les 27 del 2024 passen a 69. Per tant, més que es dupliquen. I Cañada no es mossega la llengua a l’hora d’alertar que tot plegat pot empitjorar: “La Llei de pròrrogues evita que el conflicte pugui esclatar més cruament, però això no obsta que l’ansietat pugi entre la població”. Més encara ja amb l’horitzó, a partir de l’any vinent, de l’inici del procés de descongelació.
Comentaris (12)