Segons exposava el demandant, des de l’any 2014 i durant tot el procés d’execució va residir a l’estranger per motius personals i familiars, i va ser l’any 2022 quan va retornar al Principat i se’n va assabentar que el seu pis havia estat adjudicat. El problema va arribar quan va sol·licitar a la saig que li retornés el conjunt de mobiliari i les pertinences personals i familiars que es trobaven a l’interior del domicili i la saig li exposà que el mobiliari s’havia entregat al nou propietari sense fer un inventari del conjunt d’aquests béns.
Davant d’aquests fets, l’home va interposar una queixa davant la Cambra de Saig. L’òrgan disciplinari dels fedataris públics, on hi ha representació governamental, va rebutjar la queixa i també el ministeri de Justícia com a controlador dels saigs va fer el mateix. Es va subhastar un pis per un deute de 40.000 euros a la comunitat de propietaris.
En primera instància la Batllia va negar al demandant legitimació activa en relació amb el procediment disciplinari cap a la saig, en considerar que “no obtindria cap benefici concret i, específic d’una hipotètica incoació i, resolució de l’expedient disciplinari a la Saig, i la imposició d’una falta molt greu per raó dels fets d’autes, més enllà d’una satisfacció moral”, recull la sentència.
L’home, però no es va aturar i va presentar un recurs d’apel·lació a la sentència considerant que s’havia incorregut una falta “molt greu” de la Llei del saig, en no haver efectuat un inventari dels béns mobles que es trobaven al seu domicili (subhastat). L’home assegurava que això li havia produït un dany irreparable i que havia de ser indemnitzat per la saig amb l’import de 224.130 euros, que es correspon al valor dels béns que es trobaven al pis.
La resolució de la sala administrativa del Tribunal Superior considera que refusar a l’home la possibilitat d’atacar la decisió de l’òrgan disciplinari dels Saigs és excessiu, quan no es pot negar que els fets d’objecte de denúncia li han causat un innegable perjudici. Consideren que s’ha de permetre a l’apel·lant l’accés a la jurisdicció i han decidit estimar el recurs d’apel·lació interposat, revocar la sentència i, per tant, disposant-se la desestimació de l’excepció de manca de legitimació activa, retornant el cas a la secció corresponent de la Batllia per tal que es dicti una nova sentència que analitzi si l’arxiu de la denúncia, si ha estat precedit d’una investigació i si s’ha fet una comprovació dels fets.
Comentaris (15)