Durant el confinament, els veïns van advertir el ministeri d’Agricultura per tal que vetllés per la cura dels animals, molts d’ells de granja, que ni tan sols eren alimentats. Des de l’administració central se’ls hauria assegurat que l’únic que podien intentar era mirar de saber de qui era la titularitat del cobert. Van passar els dies, es van alçar les mesures de restricció i tothom o gairebé es va oblidar del tema.
Fins que ara torna a aparèixer aquell tancat convertit en una mena de femer. Fins i tot algunes de les aus que el març i l’abril de l’any passat campaven pel cobert esperant un trist rosegó de pa romanen dissecats ara en aquella terra, enmig d’altres materials que fan presentar com a deplorable l’espai. Els veïns demanen una acció de qui escaigui. I si el terreny és de titularitat privada, que s’obligui el propietari des de l’administració a netejar aquell cau de m… que en el fons acaba sent un cau d’insalubritat. Per tant, per molt Can Diumenge que sigui, el que reclamen els residents a la urbanització és que es faci net. Que es faci dissabte.
La parcel·la vista de manera força més general.
Una de les aus ja mig dissecada.
Comentaris