Reportatge

Cal arruïnar-se per obtenir una ajuda?

L’Antonio Gregorio, resident al Principat des de fa 15 anys, va perdre la seva feina l’abril del 2020 i assegura que, encara que ha dedicat molts esforços, no ha pogut trobar un altre treball ni beneficiar-se de cap ajut

09/02/2021 (19:28 CET)

Ni feina ni ajudes des de fa gairebé un any. La situació de l’Antonio Gregorio és un exemple de les conseqüències que pot tenir la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19. Com tants altres ciutadans, abans que tot esclatés treballava al sector de la restauració, però la finalització del seu contracte no li va permetre, ni tan sols, beneficiar-se d’un ERTO. A més, encara que ha sol·licitat ajuts a Govern en diverses ocasions, encara no ha pogut beneficiar-se de cap prestació. O no ha rebut resposta o l’han denegat la petició. I els estalvis s’esgoten.

“No sé com ho faré per afrontar les despeses el pròxim mes. No sé si podré pagar el lloguer”, comenta preocupat l’Antonio quan se li pregunta per com pot sobreviure a aquesta situació. A l’abril va finalitzar el seu contracte i l’empresa on treballava el va fer fora. Després de sis mesos de recerca va trobar una altra feina -també al sector de la restauració-, però l’empitjorament de la situació sanitària va provocar que a la setmana el tornessin a acomiadar.

L’Antonio ha demanat ajuts a l’habitatge i per desocupació involuntària i ha acudit diverses vegades a una assistenta social, però cap petició ha progressat.

Davant d’aquesta problemàtica i tenint en compte que les previsions no milloraven, l’Antonio, a banda de registrar-se al servei d’ocupació i de repartir un bon nombre de currículums tan de manera presencial com telemàtica, es va començar a moure per demanar ajudes governamentals. Ajuts a l’habitatge i per desocupació involuntària, concretament, i també ha acudit diverses vegades a una assistenta social, però cap petició ha progressat. Cap de les seves sol·licituds l’ha servit per millorar una mica la seva economia.

Per l’habitatge ha demanat ajuda en dues ocasions, una a finals d’octubre de l’any passat i una altra al gener. El primer cop la resposta va ser negativa i ara està esperant la segona decisió. Respecte a la prestació per desocupació involuntària tampoc ha rebut una contestació i l'assistenta social l’ha dit en diverses ocasions que encara té diners estalviats per sobreviure. La primera vegada, al setembre, l’Antonio tenia 2.000 euros al compte. Ara, està a punt de quedar-se sense res.

La realitat d’aquest home és la que, malauradament, molts residents estan patint en aquests moments. L’Antonio viu sol al país des de fa 15 anys i sempre ha tingut una feina que li ha permès viure dignament. Té prou experiència, però necessita una oportunitat. Des d’aquí, ens fem ressò del seu missatge: “M'és igual quin treball sigui. Restauració, botigues...no m’importa. Només vull una feina per cobrir les meves despeses”.

Etiquetes