En efecte, d’una banda la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i, de l’altra, l’empresa de treball temporal Adecco, reclamen diners, cadascú sota les fórmules legalment escaients, a una societat que tot i establerta al Principat treballa, i molt, o almenys ho feia, a Barcelona. De fet, com que una part important de l’activitat de DIRGest era trucar, trucar i tornar a trucar per reclamar calés als deutors, una part de la plantilla treballava a Barcelona malgrat que hagués hagut de firmar contracte a Andorra i jurídicament la seva activitat laboral o com a mínim el seu ocupador estigués emplaçat al Principat.
En fi, que la CASS reclama l’embargament dels béns i drets de la societat per un import de trenta-sis mil vuitanta-dos euros amb vint-i-set cèntims (36.082,27 euros), “suficient de moment per cobrir el deute objecte de la present execució”. I el deute no és pas res de broma. Vaja, se li reclama un deute corresponent a l’impagament de les cotitzacions d’assalariats, així com recàrrecs. Doncs el que deien els treballadors que s’enfilaven per les parets i que el responsable de l’empresa mirava de fer-los passar per mentiders i busca raons.
I l’altra història deriva d’un aute dictat pel Tribunal Unipersonal de Batlles, el 15 de febrer del 2023, en el marc d’una reclamació efectuada, s’ha dit, per Adecco. En aquest cas el saig ha donat a DIRGest un termini de tretze dies perquè satisfaci l’import de tretze mil sis-cents setze euros amb quaranta-cinc cèntims (13.616,45 euros) objecte de l’execució dictada per la Batllia. Difícilment el saig delegarà en l’empresa encarregada de recuperar deutes que li faci la feina de picar la cresta al morós. Perquè el morós és ara qui cercava morosos.
Comentaris (10)