La seva indignació és tan gran que ha mobilitzat, o està mobilitzant, cel i terra. Dijous va enviar una carta al ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, informant-lo de la situació i comunicant-li la seva decisió de manifestar-se de forma “pacífica i unipersonal”. I espera poder parlar dilluns amb la cònsol escaldenca, Rosa Gili, per mirar d’aclarir la situació tot i que, diu, encara que se li deixi llavors fer les proves ho farà amb desigualtat de condicions atès que la resta de concursants ja tenen el temari i ell no hi ha pogut accedir.
Ha fet arribar una carta al ministeri de Justícia i Interior tot denunciant la situació "denigrant i classista" amb què es troba; espera trobar-se amb la cònsol d'Escaldes per mirar que tot plegat canviï
Dimecres passat, a través d’una altra persona que s’ha presentat a l’edicte, va saber que no se’l trucaria perquè es presentés a les proves. I assegura Pereira que l’argument era la nacionalitat. Entén que si mai hi ha un empat, es prioritzi allò que posa ja l’edicte. Nacionalitat preferentment andorrana, espanyola, francesa o portuguesa. Però el que no accepta és que ja no tingui l’oportunitat de mostrar les seves capacitats. Afirma, i així ho explica en la carta enviada al ministre, que disposa de la formació requerida i també ha lliurat la documentació corresponent.
En la missiva a Rossell, hi explica que va arribar al Principat amb nou anys i al Principat, a l’Escola andorrana exactament, hi ha fet la primària, la secundària i el batxillerat. Ara fa el tercer curs del grau d’Història a la Universitat de Barcelona. Però sol venir tots els caps de setmana -pandèmia al marge, és clar- al país a ajudar sa mare. De fet, sempre que ha pogut ha fet feines esporàdiques, “des d’escombriaire a cuiner” passant per formar part de la plantilla de Vallnord. Explica al titular de Justícia i Interior que és membre de l’Associació Amics del Pont dels Escalls, “on he preparat escudelles i castanyades des de fa sis anys”.
Sempre implicat en l’activitat social i cultural del Principat, ha estat, diu “ballarí” de l’Esbart de les Valls del Nord durant cinc anys i, després, tres anys més a l’Esbart Santa Anna. Ara, afirma, voldria accedir a la plaça d’informador turístic que, “a més, casualment es vincula molt amb el que estic estudiant”. I lamenta la situació amb la qual, ara per ara, s’està trobant. Qualifica a la carta enviada a Rossell l’experiència viscuda de “denigrant i classista” i diu que més enllà de la situació de protesta encadenat a una cadira si fa falta, el que pretén és que es canviï el ‘modus operandi’ amb què actua, com a mínim, l’administració pública.
Espera poder fer les proves per a les quals per ara no ha estat citat i en tot cas, diu, els processos de selecció públics haurien de ser totalment anònims per facilitar que "sols es valori l'aptitud i no l'aparença"
Així, explica Guilherme a l’Altaveu, la seva idea seria que en els processos de selecció públics els currículums arribin a les persones que hagin de fer la tria sense nom, sense fotografia ni nacionalitat. Res que pugui identificar o catalogar el candidat o la candidata. “Que es valori les persones per l’aptitud i no per l’aparença o altres aspectes com la nacionalitat. No només ho proposo per mi, sinó, per exemple, per altres persones, com ara moltes dones” la condició de les quals els pot acabar perjudicant.
Pereira manté que s’ha de potenciar l’efectiva igualtat. Que sigui real i no només aparent. Vaja, que es pot ser del Brasil, sí. Però es pot parlar perfectament en català, lluir samarra i barretina o passejar amb la bandera tricolor per arreu. Que per això quan se li demana una fotografia per il·lustrar l'article prefereix que sigui el tradicional de l'esbart.
Comentaris (10)