Que el missatge que va traslladar, primer, al propietari de BPA fins a la seva nacionalització Higini Cierco i, després, al llavors CEO del banc, Joan Pau Miquel, fos amenaçant o no, pot ser susceptible de certa interpretació, encara que la gravació és clara, i si et diuen que no fas el que et demanen, el banc que dirigeixes o del qual ets propietari, rebrà una destralada i acabarà en mans americanes, temerós i coaccionador, el missatge ho sembla. Però si estàs present en un lloc o no hi estàs, és clar i rotund. I Barroso, quan va ser demanat la setmana passada pel magistrat de l’Audiència nacional espanyola que presideix el tribunal que jutja el ‘cas Pujol’ va semblar que volia dir que sí per acabar manifestant-se amb un rotund no.
La principal aportació que va fer l’inspector de policia va ser situar de ple un dels principals directors d’orquestra de la denominada ‘Operació Catalunya’ en les amenaces i el control a BPA. Barroso va negar, és clar, haver coaccionat ningú, va assegurar que era habitual que es reunís amb banquers i bancaris en qualitat d’agregat d’Interior, va assegurar que després del seu contacte amb Cierco i Miquel mai més va saber del tema i que tampoc mai no va saber qui era Félix Rodríguez. I que quan va saber que era el comissari Marcelino Martín Blas va quedar indiferent, perquè tampoc no el coneixia.
I a preguntes dels advocats defensors dels processats en el cas, es va haver de referir a la clonació de dades bancàries que hi va haver de manera molt altament sospitosa el 24 de març del 2015 a la seu de l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Els policies van contactar directament dies abans per correu electrònic amb executius de la BPA ja intervinguda i van parlar amb fil directe amb els informàtics del banc, ja sota ordres de l’administració. I tot es va fer sense cap mena d’autorització legal. De fet, l’operació de clonatge va iniciar-se de bon matí, poc després de les 10, i no va ser fins les 3 de la tarda que a petició de la fiscalia, andorrana, i recollint una necessitat de la fiscalia espanyola, la batlle Canòlic Mingorance no va estendre una autorització judicial exprés.
Barroso només es va encarregar de recordar que tot gaudia de la corresponent autorització. Però els documents que figuren en diverses causes judicials evidencien que no és cert. També va dir l’antic agregat de l’ambaixada espanyola que ell no hi havia estat present i que ben poca cosa sabia de la ‘xuclada’. Però novament la documentació torna a desmentir-lo. I evidencia que va mentir en seu judicial, fet que podria ser motiu d’una acusació delictiva. Evidentment no passarà, però la realitat és la que és.
I el tinent cap del destacament de seguretat i enllaç de la guàrdia civil que en aquell moment exercia a l’ambaixada espanyola -el cap de seguretat de la legació diplomàtica, vaja- va signar una nota interna l’endemà de la ‘xuclada’ en què reflectia els moviments que hi havia hagut a l’ambaixada en tractar-se de quelcom una mica especial. I en dita nota s’hi explicava que Barroso va rebre a les 9.35 del matí i al seu despatx dos policies que van arribar a Andorra en un Seat Ibiza matriculat a Espanya que va estacionar “en els aparcaments reservats per a la missió diplomàtica”.
Encara no mitja hora després de rebre els policies, l’agregat d’Interior va rebre la visita de dues persones que en identificar-se van resultar ser els dos informàtics de BPA o de la consultora externa que el banc tenia contractada i amb els quals ja s’havia contactat els dies previs per correu electrònic. Es van revisar els antecedents dels dos homes, sense que tinguessin res i “igualment es controla un maletí que transportaven. I en ser revisat a la zona de seguretat de l’ambaixada resulta ser un disc dur informàtic de gran capacitat”.
Per no saber res d’ells ni saber tampoc que havien fet o deixat de fer, la nota interna del responsable de seguretat de l’ambaixada aquell març del 2015 deixa clar que “les quatre persones es van reunir amb l’agregat d’Interior al seu despatx fins a les 19.35 hores del dia anteriorment citat”. I que en aquella hora els dos agents del cos nacional de la policia espanyola “van emprendre la marxa amb el vehicle que tenien estacionats en els aparcaments externs d’aquesta ambaixada”. Vaja, que van estar set hores enfeinats en la clonació i en cap moment va sortir ningú a recollir cap autorització judicial. Res de res. Sí que és cert que unes cinc hores després que s’hagués iniciat l’operació ‘xuclada’, per fax es va enviar a l’ambaixada el document que donava cobertura legal aparent a tot allò. Barroso ho veu borrós ara. Però fa onze anys ho havia de tenir claríssim.
Comentaris