La vocació d’entrenador, de fet, va acabar apareixent amb més força que la de futbolista. Roca explica que sempre havia sentit més atracció per la tàctica, la construcció de plantilles o la gestió d’un grup que no pas exclusivament per jugar. Quan va deixar el futbol als 25 anys ja havia començat a entrenar a la base de la UE Santa Coloma i va decidir apostar-hi de ple. Va marxar a Barcelona per completar la formació com a tècnic i, sobretot, entrar en un entorn que li permetés continuar aprenent.
Els primers passos van ser lluny dels focus. Va entrar al futbol base barceloní, va treballar com a analista en el juvenil del Bellvitge i va assumir equips de categories inferiors sense pràcticament cobrar. “Vaig anar de gratis, però amb la il·lusió de conèixer com era un equip de rendiment”, recorda. Aquella etapa li va permetre començar a relacionar-se amb entorns del Girona, Barça, Espanyol, Damm, Mallorca o Saragossa i, sobretot, entendre el futbol des de l’altra banda.
El salt va arribar a finals del 2018, quan el Barça Academy buscava perfils disposats a treballar fora. Roca ja havia organitzat campus a Rússia i tenia dues característiques que encaixaven bé amb el projecte: passió pel futbol i ganes de viatjar. Després d’uns mesos a la Barça Academy de Barcelona, l’estiu del 2019 va aparèixer l’oportunitat d’obrir l’acadèmia de Jordània. “Em vaig aplicar i em van seleccionar”, explica.
DE FORMAR JUGADORS A CONSTRUIR PROJECTES
A Jordània no va arribar simplement per entrenar un equip. Durant tres anys va exercir de director esportiu i es va encarregar de configurar els grups, organitzar entrenaments i competicions i, especialment, formar els tècnics que treballaven dins del projecte. “Tot a nivell esportiu passava per mi”, resumeix.
Aquella experiència també li va permetre entendre que no totes les Barça Academy funcionen igual. La metodologia és compartida, però el projecte s’adapta al país, als objectius i a l’acord que hi ha al darrere. A Jordània, explica, hi havia un component important de marca i de difusió dels valors del club. En altres llocs, l’aposta pel talent és molt més marcada.
Ho comprova ara al Kirguizistan. A Jalal-Abad treballa en un projecte residencial on hi ha jugadors seleccionats que viuen i s’entrenen en un mateix entorn. Roca explica que actualment compten amb 90 futbolistes becats pel govern, escollits després d’un procés de selecció, una estructura que considera molt més pròxima –tot i les diferències– a un model de desenvolupament de talent.
Abans d’arribar-hi, però, encara quedaven diverses parades. Després de tres anys a Jordània, el 2022 va voler tornar a sentir-se entrenador de camp. El Barça li va oferir anar a Miami, on va començar portant un equip infantil seleccionat i, sis mesos després, va assumir també funcions de coordinació tècnica. Hi va estar fins al desembre del 2023.
El següent moviment significava sortir per primera vegada de l’entorn Barça Academy. Roca buscava provar-se en futbol de rendiment i el gener del 2024 va aparèixer Hong Kong. A l’Eastern District va combinar la direcció del futbol base amb la banqueta del primer equip, que competia a la First Division, el segon nivell del país. Era un escenari diferent amb decisions que ja no tenien només una finalitat formativa.
L’Aràbia Saudita va ser la següent destinació. L’Al Nassr el va incorporar per dirigir el seu equip femení sub-17 després que un antic company del Barça Academy, ja dins de la direcció esportiva del club saudita, proposés el seu perfil. Roca va trobar-se una estructura difícil d’imaginar en futbol formatiu europeu. “A nivell de recursos és una barbaritat”, explica, recordant que un equip femení de base podia disposar d’un cos tècnic de vuit o nou persones i d’instal·lacions pròpies d’un entorn plenament professional.
L’etapa va acabar, a més, amb un títol. Després d’uns primers mesos amb el sub-17, el projecte va configurar el sub-16 de cara al futur i l’equip va acabar proclamant-se campió. Roca tenia l’opció de continuar, però els canvis interns al club i una reducció del pressupost del futbol femení van modificar les condicions del projecte. En aquell moment va tornar a aparèixer el Barça.
UN MODEL BARÇA ENMIG D’UNA CULTURA DIFERENT
El setembre passat va arribar a Jalal-Abad i ara es prepara per començar la segona temporada. Ja no hi treballa com a entrenador d’un equip concret, sinó com a director esportiu. El primer curs ha servit, explica, per ordenar plantilles, alinear els entrenadors amb la metodologia i fer més competitius els equips. Els sub-13 i sub-14 han acabat campions del Kirguizistan i el sub-15, subcampió, tot i que Roca insisteix que l’avaluació del projecte no passa només pels resultats.
“És bàsicament el que podem controlar, més que guanyar o perdre”, explica. Per a ell, el progrés es mesura també en la manera de jugar, els hàbits adquirits, la formació dels entrenadors i la capacitat perquè tots treballin sota una mateixa idea.
I aquí apareix probablement un dels reptes més interessants de la seva trajectòria. Aplicar el model del Barça al Kirguizistan no consisteix a copiar exercicis d’entrenament de Barcelona i traslladar-los milers de quilòmetres més a l’est. Roca descriu una societat tradicional, marcada pel passat soviètic i amb una cultura esportiva en què tenen molt pes els esports de combat. El futbol que proposa el Barça, en canvi, parteix de conceptes com la cooperació, la passada i la presa conjunta de decisions.
“És un ‘challenge’, perquè oferim una forma d’entendre la vida i el futbol totalment diferent”, reconeix. Per això situa els valors en el centre de la feina. “No podem jugar de la manera que nosaltres volem si no tenim aquesta forma d’entendre la vida o de relacionar-nos amb els altres”. La marca Barça ajuda a obrir la porta; després, admet, queda molta feina per convèncer jugadors i entrenadors.
UN FUTUR OBERT ENTRE LA BANQUETA I LA DIRECCIÓ ESPORTIVA
De moment, el futur immediat continuarà al Kirguizistan. Roca ha renovat una temporada més i un dels pròxims objectius personals és obtenir la llicència UEFA Pro. Després, encara no sap si el següent pas el tornarà a portar a una banqueta o cap a una direcció esportiva. “Les dues coses em criden molt”, reconeix. El que sí té clar és que vol continuar liderant projectes.
El següent pas l’imagina més vinculat a l'alt rendiment, però això no significa necessàriament abandonar el futbol formatiu. L’andorrà també es veu treballant amb equips joves sempre que hi hagi exigència esportiva i, al mateix temps, una part pedagògica important. Després d’haver passat per les dues bandes, encara està descobrint si el seu futur passa més per prendre decisions des de la banqueta o per construir un projecte des de la direcció esportiva.
I després de tants anys a fora, hi ha una possibilitat que cada vegada li desperta més curiositat: tornar. “M’agradaria tornar per provar-me aquí”, assegura. Catalunya, Espanya i Andorra apareixen dins d’aquest horitzó i, en el cas del país, hi ha un projecte que li crida especialment l’atenció: l’FC Andorra. Roca veu amb interès el creixement que ha experimentat el club i admet que, si algun dia torna a treballar al Principat, seria una opció que li resultaria atractiva.
El retorn, però, no té data. Abans vol continuar fent créixer el projecte de Jalal-Abad, completar la formació amb l’UEFA Pro i veure fins on pot arribar una etapa que assegura estar gaudint. Després ja arribarà el moment de decidir si el següent repte és com a entrenador o com a director esportiu i si, després de tants quilòmetres, toca buscar-lo més a prop de casa.
Comentaris